Bernand i Bernand 1960 núm. 28 

1           Ἰουλίας Βαλ<β>ίλλης· 
ὅτε ἤκουσε τοῦ Μέμνο<νο>ς 
ὁ Σεβαστὸς Ἁδριανός. 
Μέμνονα πυνθανόμαν Αἰγύπτιον, ἀλίω αὔγαι 
5             αἰθόμενον, φώνην Θηβαΐ<κ>ω ’πυ λίθω. 
Ἀδρίανον δ’ ἐσίδων, τὸν παμβασίληα, πρὶν αὔγας 
ἀελίω χαίρην εἶπέ <ϝ>οι ὠς δύνατον. 
Τίταν δ’ ὄττ’ ἐλάων λεύκοισι δι’ αἴθερος ἴπποις 
ἐ̣ν̣ὶ σκίαι ὠράων δεύτερον ἦχε μέτρον, 
10        ὠς χάλκοιο τύπεντ[ο]ς ἴη Μέμνων πάλιν αὔδαν 
ὀξύτονον· χαίρω[ν κ]αὶ τρίτον ἆχον ἴη. 
κοίρανος Ἀδρίανο[ς τότ’ ἄ]λις δ’ ἀσπάσσατο καὖτος 
Μέμνονα, κἀν [στά]λαι κάλ̣λ̣ι[π]εν ὀψ[ι]γόνοις 
γρόππατα σαμαίνο[ν]τά τ’ ὄσ’ εὔϊδε κὤσσ’ ἐσάκουσε, 
15           δῆλον παῖσι δ’ ἔγε[ν]τ’ ὤς <ϝ>ε φίλισι θέοι. 
 

“(Compost) per Julia Balbila quan l'august Adrià va sentir a Mèmnon:

He sentit dir que Mèmnon l'egipci, caldejat pels raigs del sol, emet un fort so de la pedra tebana. En veure a Adrià, el més gran dels reis, i abans de saludar als raigs del sol, li va parlar com va poder. Però quan el Tità, travessant el cel amb els seus dos cavalls blancs, va retindre la segona part del dia en l'ombra, Mèmnon va emetre de nou un fort crit, un so molt agut semblant al del bronze en colpejar-lo. Encara va emetre un tercer crit saludant-lo. Llavors el mateix emperador Adrià va saludar Mèmnon com cal i per a la posteritat va deixar incisos sobre la pedra uns versos que assenyalen tot el que ha vist i oït. Va quedar clar per a tots que els déus l’estimen.”

Bernand y Bernand 1960 num. 29

1           ὅτε σὺν τῇ Σεβαστῇ Σαβείνη- 
ι ἐγενόμην παρὰ τῷ Μέμνονι. 
Αὔως καὶ γεράρω, Μέμνον, πάϊ Τιθώνοιο, 
Θηβάας θάσσων ἄντα Δίος πόλιος, 
5          ἢ Ἀμένωθ, βασίλευ Αἰγύπτιε, τὼς ἐνέποισιν 
ἴρηες μύθων τῶν παλάων ἴδριες, 
χαῖρε, καὶ αὐδάσαις πρόφρων ἀσπάσ̣δ̣ε[ο κ]αὔτ[αν] 
τὰν σέμναν ἄλοχον κοιράνω Ἀδριάνω. 
γλῶσσαν μέν τοι τμᾶξε [κ]αὶ ὤατα βάρβαρο̣ς̣ ἄνηρ, 
10         Καμβύσαις ἄθεος· τῶ ῥα λύγρῳ θαν̣άτῳ 
δῶκέν τοι ποίναν τὤτωι ἅκ[ρῳ] ἄορι πλάγεις 
τῷ νήλας Ἆπιν κάκτανε τὸν θέϊον. 
ἀλλ’ ἔγω οὐ δοκίμωμι σέθεν τόδ’ ὄ̣λ̣εσθ’ ἂ̣ν ἄγαλμα, 
ψύχαν δ’ ἀθανάταν λοίπ̣ο̣ν̣ ἔσωσ̣α̣ νόῳ. 
15        εὐσέβεες γὰρ ἔμοι γένεται πάπποι τ’ ἐγένο̣ντο, 
Βάλβιλλός τ’ ὀ σόφος κ’ Ἀντίοχος βασίλευς, 
Βάλβιλλος γενέταις μᾶτρος βασιλήϊδος ἄμμας̣, 
τῶ πάτε̣ρος δὲ πάτηρ Ἀντίοχος βασίλευς· 
κήνων ἐκ γενέας κἄγω λόχον αἶμα τὸ κᾶλον, 
20         Βαλβίλλας δ’ ἔμεθεν γρόπτα τάδ’ εὐσέβεος. 
 

“(Compost) quan vaig estar junt amb Mèmnon amb l'augusta Sabina:

Mèmnon, fill de l'Aurora i del venerable Titó, assegut davant de Tebes, la ciutat de Zeus, o Amenoth, rei egipci, segons afirmen els sacerdots experts en mites antics, rep la meua salutació i acull amb la teua parla la noble esposa del sobirà Adrià. Un bàrbar, l'impiu Cambises, et va tallar la llengua i les orelles, i ho va pagar amb una mort funesta en ser travessat amb la mateixa punta d'espasa amb la qual el despietat va matar el diví Apis. No puc ni pensar que la teua estàtua perille, quan percebo en dins meu una ànima d'ara en avant immortal. Van ser piadosos els meus pares i els meus avis, Balbil el savi i el rei Antíoc: Balbil va engendrar la meua mare, la reina, i el rei Antíoc, al pare del meu pare. Per aquesta estirp jo, Balbila la piadosa, també soc de sang noble i aquests són els meus escrits.”

 
Bernand y Bernand 1960 num. 30

1            ὅτε τῇ πρώτῃ ἡμέρᾳ οὐκ ἀ- 
κούσαμεν τοῦ Μέμνονος. 
χθίσδον μέν Μέμνων σίγαις ἀπε[δέξατ’ ἀκ]οίτα[ν](?), 
ὠς πάλιν ἀ κάλα τυῖδε Σάβιννα μ̣ό[λοι]. 
5          τέ̣ρπει γάρ σ’ ἐράτα μόρφα βασιλήϊδος ἄμ̣μας, 
ἐλθοίσαι δ’ [α]ὔ̣ται θήϊον ἄ̣χον ἴη, 
μὴ καί τοι βασίλευς κοτέ̣σῃ, τό νυ δᾶρον ἀτά[ρβης] 
τὰν σέμναν κατέ̣χ̣ες κουριδίαν ἄλοχον. 
κὠ Μέμνων τρέσσαις μεγάλω μένος Ἀδρι[άνοιο] 
10           ἐξαπίνας αὔδασ’, ἀ δ’ ὀΐοισ’ ἐχάρη. 
 

“(Compost) quan en el primer dia no sentirem a Mèmnon.

Ahir Mèmnon va rebre l'esposa (d'Adrià) en silenci. Així que torne de nou la bella Sabina. Com que la bellesa de la nostra reina et delecta, llança-li un crit diví a la seua arribada perquè el rei no s'enfade amb tu: ja per massa temps has retingut sense cap temor la seua noble esposa. I estremint-te, Mèmnon, davant del poder del gran Adrià, de sobte vas parlar i ella es va alegrar en sentir-te .”

 
Bernand y Bernand 1960 num. 31 

1          ἔκλυον αὐδήσαντος ἔγω ’πυ λίθω Βάλβιλλα 
φώνα<ς> τᾶς θεΐας Μέμνονος ἢ Φαμένωθ. 
ἦλθον ὔμοι δ’ ἐράται βασιλήϊδι τυῖδε Σαβίννᾳ, 
ὤρας δὲ πρώτας ἄλιος ἦχε δρόμος. 
5          κοιράνω{ι} Ἀδριάνω πέμπτῳ δεκότῳ δ’ ἐνιαύτῳ, 
<φῶτ>α δ’ ἔχεσκε<ν> Ἄθυρ εἴκοσι καὶ πέσυρα. 
εἰκόστῳ πέμπτῳ δ’ ἄματι μῆνος Ἄθυρ. 
 
“Jo, Balbila, he sentit la veu divina de Mèmnon o Famenoth procedent de la pedra parlant. Vaig arribar ací al costat de la benvolguda reina Sabina en la primera hora en què el sol fa el seu camí. L'any quinze del regnat d'Adrià, Atir estava ja en el seu vint-i-quatré dia. (Gravat) en el vint-i-cinqué dia del mes Atir.”

Obrador Cursach, Bartomeu (2018). “El acento sáfico de Julia Balbila”, en Notae Tironianae, (consultat el 23/06/2021), <https://tironiana.wordpress.com/2018/06/20/el-acento-safico-de-julia-balbila/>