Ressenya
Reina i lloctinent, Maria de Castella i de Lancaster va governar sola durant vint-i-sis anys perquè el seu home, Alfons el Magnànim, se n’anà a Nàpols. Maria de Castella va assumir la responsabilitat amb total respecte a les lleis i costums de la Corona d’Aragó. Gran defensora de la pau i de tarannà dialogant, escoltava els súbdits de qualsevol condició social i va atorgar una especial atenció a les dones. Les seues cartes, sempre signades per ella, conformen un dels epistolaris polítics més complets i interessants del s. XV per l’estil personal i sincer que traspuen. En elles se’ns mostra una reina que mantenia i defensava fermament les decisions que prenia amb arguments i habilitat. Va ser una monarca respectada i ben considerada dins i fora dels seus dominis.
Justificacions
- Lloctinent de la Corona d'Aragó durant vint-i-sis anys, infanta del Regne de Castella.
- Governa a través de les cartes, que contenen trets de la producció de la Cancelleria Reial.
- La seua producció epistolar constitueix la documentació política més completa i atractiva del segle XV, pel que respecta al conjunt de sobiranes de la Península.
- Va ser la fundadora del convent de la Trinitat de València, i protectora de la gran escriptora del segle XV, l'abadessa Isabel de Villena.
- Reina molt influent que desenvolupà una intensa activitat política.
- Afeccionada a la lectura i a la música. Deixà una rica biblioteca de setanta-sis llibres.
- Protectora d'artistes, especialment modestos, i de dones com la joglaressa Isabel de Sant Jordi.
- Va prendre mesures contra l'ostentació. També per a reduir la prostitució i millorar les condicions de dones prostituïdes.
Biografia
Maria, per la gràcia de Déu, reina d’Aragó, de Sicília, d’ací i de més enllà del far, de València, Jerusalem, Hongria, Mallorca, Sardenya i Còrsega, comtessa de Barcelona, duquessa d’Atenes i Neopàtria i també comtessa de Rosselló i la Cerdanya, lloctinent general.
La reina Maria va entrar a València per la via de Requena, en juny de l’any 1415 per a casar-se en la catedral adornada amb dos-cents brandons. Tenia catorze anys i encara en tardaria dos a escriure a sa mare i a la sogra, que "me ha venido lo que a las mulleres por disposición natural cada mes acostumbra de venir, el qual nunca había habido". I no obstant això la reina no va ser mare, però va exercir de rei quan el rei se n’anà i no tornà, durant vint-i-cinc anys. Alfons el Magnànim la nomenà lloctinent, i la situà per damunt de les autoritats civils i eclesiàstiques, li atorgà poder militar, capacitat per convocar Corts i parlaments, dictar furs, nomenar i cessar governadors i batlles.
La cort de la reina es converteix en un centre d’influència, una plataforma de poder polític i un espai per a la promoció, especialment per a les dones. Des d’allí, la reina governa a través de les cartes que s’escampen per la Corona, per la Península i per Europa. Va saber negociar amb els súbdits i servir els interessos de la Corona mentre el rei estava a Nàpols. Es mostrà partidària de la pau i del pacte. Però dura, justa i ferma. Treballadora incansable, amant dels llibres i de la música. Enèrgica i lleial. La correspondència de Maria de Castella s’inscriu, segons la crítica, en la producció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i és una de les més belles i completes del segle XV de tota la Península. Una ingent documentació epistolar però no l’única, ja que també es conserven cartes d’altres reines com Violant de Bar, Maria de Luna o Sibil·la de Fortià.
La fundació del Monestir de la Trinitat, en la ciutat de València, on va decidir ser soterrada, forma part del seu llegat. La reina posà la primera pedra, aconseguí suport del Papa, de la noblesa i de les institucions de la ciutat. El monestir l’acabà de construir la seua neboda, més coneguda com l’abadessa Isabel de Villena, autora del Vita Christi.
Actuà amb moderació, prudència i sensatesa, però amb seguretat i sense fer cas de les crítiques. Mantingué al llarg dels anys la confiança del Magnànim per a governar. Maria, "la reina" segons l’encapçalament de les seues cartes, va nàixer a Segovia i va morir un dilluns a les huit de la nit a València.
"E no curam de les noves, car veritat e justícia fan per nos".
Font: Roig Celda, Rosa (2021). Les nostres escriptores, Presidència Generalitat Valenciana, València (il·lustracions Manola Roig Celda), 17-03-2022, https://presidencia.gva.es/documents/172345415/174577058/LES+NOSTRES+ESCRIPTORES.pdf/72fffe5a-b899-4e04-bc64-1b64df5cf49b
Bibliografia
Mandingorra Llavata, Mª Luz (2014). “Entre dos reinos. Cartas de María de Castilla, reina de Aragon” dins Ars longa: cuadernos de arte, n. 23, pp. 41-58.
María Rodrigo Lizondo, Mateu (2012). “Personalitat i cultura de Maria de Castella”, Dones i Literatura, IAEM, pp. 471-526.
Narbona Cárceles, María (2009). ”Noblas donas”: Las mujeres nobles en la casa de María de Castilla, reina de Aragón ( 1416-1458)". Studium: Revista de humanidades, n. 15, pp. 89-113.
Silleras Fernández, Núria (2003). «Queenship en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media: estudio y propuesta metodológica», La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures, Vol. 32, n. 1, pp. 119-133.
Soldevila, Ferran (1928). «La reyna Maria, muller del Magnànim» en Sobiranes de Catalunya. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, https://raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/205697/300350, (consulta 17-03-2022).
Toldrà Parés, Montserrat (2013). La reina María, dona d'Alfons el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458). Barcelona, Tesi en dipòsit obert en la Universitat de Barcelona, 15-10-2022, https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=85867
Roig Celda, Rosa (2018). Contem històries de dones d’ací, València, Vincle Editorial (Il·lustracions Manola Roig Celda)
Roig Celda, Rosa (2021). Les nostres escriptores, Presidència Generalitat Valenciana, València (il·lustracions Manola Roig Celda) https://presidencia.gva.es/documents/172345415/174577058/LES+NOSTRES+ESCRIPTORES.pdf/72fffe5a-b899-4e04-bc64-1b64df5cf49b, (consulta 17-03-2022).
Enfocament Didàctic
La figura de la reina i lloctinent Maria de Castella es pot treballar en l'assignatura de Valencià: llengua i literatura com a figura històrica fonamental en l’època medieval; les seues cartes es poden treballar en tots els cursos i blocs. També es pot treballar en l’assignatura de Geografia i Història.
Com que va escriure part de les seues cartes en castellà i mantenia relació amb la Corona de Castella, també es pot treballar en l’assignatura de Llengua castellana.
Com a epistògrafa es pot utilitzar en Literatura universal.
Documents
