Ibars s’insereix en la fèrtil genealogia femenina de la literatura catalana iniciada en l’Edat Mitjana i que es manté, de manera ininterrompuda, fins a l’actualitat. Hereves de les trobairitzs occitanes i les poetes andalusines, en formen part, entre d’altres, les medievals la Reina de Mallorques, Isabel de Villena o Maria de Castella. A l’Edat Moderna, trobem Anna Maria del Santíssim Sagrament o Narcisa Torres. Durant el Romanticisme (amb la Renaixença i l’Escola Mallorquina), i el primer terç del segle XX (Modernisme, Noucentisme i les avantguardes), sorgeixen nombroses autores, com ara Maria Josepa Massanés, Manuela Agnés Rausell, Caterina Albert, Maria-Antònia Salvà, Rosa Leveroni, Simona Gay, Aurora Bertrana, Carme Montoriol o Mercè Rodoreda. Pateix l’experiència de la guerra, la postguerra i el franquisme com Anna Rebeca Mezquita, Roser Matheu, Caterina Albert, Maria Beneyto o Aurora Bertrana. Forma part de la generació d’autores valencianes de postguerra que treballaren en la recuperació de la narrativa i la poesia en català: Sofia Salvador, Maria Mulet, Beatriu Civera, Ana Rebeca Mezquita, Maria Beneyto Cuñat o Carmelina Sànchez-Cutillas.
Anna Maria Ibars Ibars
València; 29-2-1892 — 9-1-1965
Període d'activitat: 1935 — 1965
Classificació geogràfica: Europa > Espanya
Moviments socio-culturals
Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura de postguerra > Literatura social
Fites històriques > Guerra Civil Espanyola
Grups per àmbit de dedicació
Educadores > Pedagogues
Educadores > Mestres
Divulgadores / Promotores culturals
Escriptores > en > català
Escriptores > en > espanyol
Escriptores > Poetes
Escriptores > Narradores > Novel·listes
Escriptores > Narradores > Contistes
Escriptores > Dramaturgues
Escriptores > Epistològrafes
Context de creació femenina
Ressenya
Poeta, novel·lista, contista i dramaturga, Maria Ibars inicia la seua trajectòria als anys trenta i acabà de publicar en els seixanta sota el franquisme. Mestra de professió, renovadora de la pedagogia per compromís, valencianista per convicció i escriptora per ferma voluntat.
El paisatge físic i humà de la Marina, les dones i hòmens del primer terç de segle XX quan el comerç de la pansa controlava l’economia en la comarca i un gran canvi s’endevinava, són el fil conductor de la seua obra: Els Poemes de Penyamar, Contalles a l’ombra del Montgó i L’últim serf. La seua obra retrata les dures condicions de les classes populars, però sobretot, com Caterina Albert o Emília Pardo Bazán, ens mostra una gran varietat de dones reals: les «garules», les treballadores de la pansa, les amortalladores, les emblanquinadores, les que maten el seu violador i les que en són víctimes sense perdre la dignitat.
Impulsora de projectes com la biblioteca escolar o l'escola dominical d’adults y promotora d’una tertúlia literària on acudia Carles Salvador, Enric Soler i Godes o Maximilià Thous i Llorens.
Justificacions
Biografia
La figura de Maria Ibars intervé en la vida pública per dos canals: d‘una banda, la seua tasca com a mestra valencianista i, de l’altra, el seu quefer literari. Maria Ibars i Ibars, naix fortuïtament a València el 29 de febrer de 1892 quan sa mare acompanya els Arguimbau, comerciants de la pansa a Dénia, que periòdicament fan estades a la gran ciutat. Passa la seva infància i l'adolescència a la capital de la Marina Alta fins que es trasllada amb 15 anys a València a estudiar Magisteri a l'Escola Normal Femenina on aconsegueix el títol de mestra de grau elemental el 1909, i de grau superior el 1911. Després d'uns anys d'interinatge obté la plaça definitiva a l'escola de la Font de la Figuera (la Costera) en 1916 on comença a aplicar mètodes innovadors. Amb 25 anys i una situació laboral estable, es casa el 1917 i té dos fills. A la Font de la Figuera, Maria Ibars es proposà una substancial renovació de l'ensenyament, impulsant projectes com la biblioteca escolar i l'escola dominical dels adults. Però quan els seus fills comencen els estudis superiors van a València on ella, ja separada, sol·licita i aconsegueix un trasllat escolar el 1934. La decisió d’abandonar el marit ens resulta sorprenent en una dona profundament catòlica i d’ideologia conservadora, però alhora s’adiu a un temps en què els avanços pel que fa a les llibertats de les dones l’emparaven d’alguna manera (Lacueva, 2023:31).
L'any 1934 va ser cabdal perquè el seu amic Carles Salvador, company de promoció a l'escola Normal, intervé en la fundació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana que va contribuir decididament a la renovació pedagògica i a la introducció de l’ensenyament del valencià a les escoles, i en la qual va participar també Maria.
El 1935 s’inscriu als cursos de llengua i cultura valencianes que imparteix Carles Salvador al Centre de Cultura Valenciana i, mentre va adquirint coneixements de valencià, comença a publicar poemes i narracions curtes: des de 1935, en la secció del diari Las Provincias «De la nostra terra», dirigida per Carles Salvador. En gener de 1936, i en aquella mateixa secció, Ibars publica un dels seus primers poemes, «Tristors», que és una primera proposta del poema «Pluja» inclòs el 1949 en l’obra Poemes de Penyamar. El 6 de juliol de 1936 aconsegueix el títol de professora lliure de valencià.
Ibars es troba aleshores tan inserida en els cercles valencianistes de la ciutat de València que fins i tot organitza una mena de tertúlia literària amb seu a la seua mateixa casa, on acudia Carles Salvador amb altres escriptors destacats de l’època com Enric Soler i Godes o Maximilià Thous i Llorens.
En acabar la Guerra Civil, va començar la desfeta total del model de llibertat republicà, incloent-hi l’anihilament de persones i institucions. Maria Ibars, com que no milità en cap partit, atés el seu retir de la vida pública durant els anys de la guerra i la seua religiositat, no va tindre cap problema per prosseguir en l'exercici de la docència. Carles Salvador, en canvi, patiria el rigor del corresponent expedient de depuració per esquerrà i antifeixista, malgrat que també era d'una ferma convicció catòlica.
En plena postguerra, Maria Ibars publica diversos poemes de caràcter fester, faller i popular, publicats a les revistes Pensat i Fet i L'Altar del Mercat, als Almanaques de Las Provincias com també als Llibrets de falla o foguera, tolerats pel règim en el seu afany de reduir la cultura valenciana als aspectes folklòrics. La seua producció com a contista es va publicar en la revista Nostres Faulelles entre 1961 i 1962. A més, participa en algunes antologies poètiques com Glòria Vicentina (1944).
El seu primer llibre, Poemes de Penyamar, apareix el 1949 i és un recull de poesies amb un pròleg de Carles Salvador. Penyamar és el paratge de Dénia on Maria Ibars tenia el seu habitatge més estimat. L’autora es lamenta dels prejudicis lingüístics del públic i per les poques vendes que generen per no escriure en castellà. En aquest mateix any guanya el premi de novel·la als Jocs Florals de València amb Vides planes. L’ombra del Montgó també és una obra que pateix els devastadors efectes de la diglòssia i haurà d’esperar tretze anys per a ser publicada.
Davant aquestes dificultats per a arribar al públic, no ens pot estranyar la decisió d’intentar-ho en castellà i decideix el 1961 autoeditar-se la novel·la Como una garra i el 1963 Graciamar.
Tot i aquestes incursions en llengua castellana, cal dir que la implicació cultural i literària de Maria Ibars es va mantenir en la línia marcada per Carles Salvador. Continua la publicació de poemes, ara a les revistes Glorieta i Sicània. Més tard ho fa al setmanari La Marina. El 1965, unes setmanes després de la seua mort, es publicà la seua novel·la més important, L'últim serf.
L'amistat entre Maria Ibars i la família de Carles Salvador, sobretot amb la seua filla Sofia Salvador, seguiria amb la mateixa intensitat, així com la relació literària ja que s’intercanviaven cartes, poemes i visites personals, malgrat la important diferència d’edat, fins al traspàs del mestre, en juliol de 1955. Aquest fet, endinsaria Maria encara més en un aïllament progressiu fins a la seua pròpia mort el 9 de gener de 1965 a València.
Avui un dels Instituts d'Ensenyament secundari de Dénia porta el seu nom.
El 1992, amb motiu del centenari del seu naixement, es publica Els miracles de Teulada, una peça teatral inèdita de contingut religiós i popular. El 2015 s'estableixen unes rutes literàries en el seu honor.
Obres
Narrativa
- (1961) La Descalumniada. València: Sicània, col. Nostres Faulelles-2.
- (1961) Camp d'ús. València: Sicània, col. Nostres Faulelles-4/5.
- (1962) Flor de nisperer. València: Sicània, col. Nostres Faulelles-8/9.
- (1965) La fe dels altres. València: Sicània, col. Nostres Faulelles-14.
- (1966) La presa. València: Sicània, col. Nostres Faulelles-17.
- (1991) L'anell de Marineta. L'Aiguadolç (Dénia), núm. 16/17.
- (1994) Contalles. A l'ombra del Montgó. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Novel·la
- (1961) Como una garra. València: Guerri, 1961 / Xàbia: Ajuntament de Xàbia, 1992 [ed. facsímil de 1961].
- (1962) Vides planes. València: Sicània, 1962 / Alacant: Aguaclara, 1999.
- (1963) Graciamar. València: Artes Graf. Unicrom.
- (1965) L'últim serv / L'últim serf. València: Sicània / València: Edicions Alfons el Magnànim, 1993.
Poesia
- (1949) Poemes de Penyamar. A l'ombra del Montgó. València: Imp. Vicent Cortell / Dénia: Ajuntament de Dénia, 1992 [ed. facsímil de 1949].
- (1992) Recull de poemes festers. Dénia: Ajuntament de Dénia.
- Antologia de poemes. València [en preparació].
Teatre
- (1992) Els miracles de Teulada. Teulada: Ajuntament de Teulada.
Bibliografia
Lacueva Lorenz, Maria (2022). Dones & Valencianisme. Pioneres (1900-1939), València: Fundació Nexe.
Lacueva Lorenz, Maria (2023). Dones & Valencianisme. Clandestines (1940-1969), València: Fundació Nexe.
Lacueva Lorenz, Maria (2013). Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educació literària, Tesi doctoral, València 2013, dirigida per Josep Ballester i Roca.
Francés, M. Àngels; Gregori, Àngels; Cantó, Verònica i Torró, Verònica (2024). Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó. Comissió Maria Ibars. Escriptora de l’Any 2024. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València.
Roig, Rosa i Roig Manola (2021). Les nostres escriptores. Generalitat Valenciana, (26-06-2025), <https://www.legadodelasmujeres.es/les-nostres-escriptores-las-voces-olvidadas-de-las-letras-valencianas/>
Maria Ibars 1892-1965, (03-11-2025), <https://www.escriptors.cat/autors/ibarsm/biografia-maria-ibars>
Enfocament Didàctic
- 1r i 2n d’ESO: es poden treballar els Poemes de Penyamar o Recull de poemes festers.
- 1r i 2n: Per a treballar la descripció. Fragment de Vides planes.
Escriptors.cat, (03-11-2025), <https://www.escriptors.cat/autors/ibarsm/antologia-maria-ibars>
Vides planes. València: Sicània, 1962, p. 84-87
- 4t ESO: literatura contemporània, postguerra. Tota la poesia i la narrativa de Maria Ibars.
És una autora per a treballar també en Llengua i literatura Castellana. I amb alguns dels seus poemes per a treballar en Història i Valors Ètics (postguerra, la dona treballadora…).
En les seues narracions es pot seguir tot el procés de conreu de la pansa en la Marina, i tots els oficis relacionats amb eixa activitat i que ocupaven dones. També apareixen activitats relacionades amb la cura de les persones, amb el tractament amb herbes per a sanar o la cura dels morts que realitzaven dones.
L’espai físic descrit i protagonista dels seus poemes es pot treballar en música, o en educació plàstica i visual.