Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura des de l'últim terç del s. XX

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > en > català

Escriptores > Narradores > Novel·listes

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Assagistes

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Escriptores > Oradores

Personatge
Maria

Maria Barbal i Farré

Tremp 1949

Període d'activitat: Des de 1985 fins Encara activa

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura des de l'últim terç del s. XX

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > en > català

Escriptores > Narradores > Novel·listes

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Assagistes

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Escriptores > Oradores

Context de creació femenina

Maria Barbal forma part, per la cronologia, del que s’ha anomenat la “generació rebel” o “generació del 70”, marcada pel sistema polític i social del tardofranquisme. Són autors que escriuen encara en el marc referencial de la postguerra. Hi trobem, al capdavant, les escriptores Montserrat Roig, Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Maria Mercè Marçal, Maria Antònia Oliver, Marta Pessarrodona, Mercè Ibarz i, també, Maria Barbal. 

Aquestes autores són precedides per Teresa Pàmies i Maria Aurèlia Capmany que, des de l’exili la primera i des de Barcelona la segona, són la baula intergeneracional entre la generació de la guerra, on se situen Concepció Maluquer i Mercè Rodoreda, i aquestes altres autores nascudes entre 1939 i 1955.

Amb la publicació de Pedra de tartera el 1985, la literatura catalana recupera la guerra civil com a tema literari en un context de democràcia, tot i que el relat de la novel·la no ho és del front sinó que, com fan Mercè Rodoreda a La plaça del Diamant i Montserrat Roig a El temps de les cireres, narra la història d’una figura femenina que veu la seva vida estroncada per la guerra. Tres anys més tard, Emili Teixidor publica Retrat d’un assassí d’ocells. A començaments dels 2000, altres autors van compartir el tema de la recuperació de la memòria de la guerra i l’ambientació rural amb Pedra de tartera i la resta de l’obra pallaresa de Barbal: Jaume Cabré amb Les veus del Pamano; Emili Teixidor amb Pa negre i, finalment, Carme Riera amb La meitat de l’ànima.

L’obra del Pallars (que comprèn cinc novel·les i un volum de relats breus) de Barbal ha estat catalogada, en ocasions, com a “literatura pirinenca” o bé com a “literatura rural”. En un debat acadèmic sobre la consideració de “rural” o “urbana” de la novel·la, a principis dels noranta l’obra de Barbal va ser catalogada, juntament amb la de Jesús Moncada, com a narrativa rural. L’ambientació i la recuperació dels modes de vida de la ruralia han vinculat Barbal amb la narrativa de Caterina Albert. Aquest caràcter rural de l’obra del Pallars de Barbal forma part dels antecedents de l’actual obra de diverses autores entre les quals destaquen Marta Rojals amb Primavera, estiu, etc.; Irene Solà amb Canto jo i la muntanya balla i Els dics; Anna Ballbona amb No sóc aquí o Núria Bendicho amb Terres mortes.

Ressenya

La novel·lística de Barbal és nombrosa i diversa. Des de l’univers literari construït al Cicle del Pallars fins a l’exploració de la vellesa de Tàndem, l’autora aborda temàtiques vinculades amb els conflictes, situacions o models socials. Així, el Cicle del Pallars s’estructura a l’entorn de la l’impacte de la Guerra Civil i l’èxode rural. Aquest plantejament és aprofitat per elaborar un discurs sobre el gènere, la recuperació de la memòria o l’anul·lació de la imatge idíl·lica de l’alta muntanya. Carrer Bolívia, on també trobem alguns d’aquests temes, s’estructura a l’entorn de la migració andalusa a Catalunya; Emma investiga els motius que porten una dona a viure al carrer i En la pell de l’altre reconstrueix la impostura com a mode de vida.

L’impuls de l’escriptura de Barbal parteix d’un fet real (és el cas d’Emma o En la pell de l’altre) o de la necessitat de la reconstrucció de la memòria col·lectiva i familiar (tot el Cicle del Pallars).

Justificacions

  • És, sobretot, novel·lista i contista, creadora d’un univers literari a l’entorn del Pallars.
  • Ha publicat onze novel·les, sis volums de relats breus, dues obres de literatura infantil i juvenil, una obra de teatre i dues obres de prosa literària.
  • La seva novel·la més representativa és Pedra de tartera, germen del cicle del Pallars que componen La mort de Teresa, Mel i metzines, Càmfora, País íntim i A l’amic escocès.
  • A l’obra del Pallars recupera la variant pallaresa de la llengua.
  • Els temes de la seva novel·lística giren a l’entorn de la representació dels modes de vida rural, els efectes de la Guerra Civil i l’èxode rural, els efectes dels processos migratoris i les relacions humanes en diferents contextos.
  • L’obra de Barbal se centra sovint en personatges femenins i en les circumstàncies de vida imposades pel patriarcat.
  • La seva obra ha estat traduïda a quinze llengües.

Biografia

Maria Barbal i Farré (Tremp, 1949) és autora de dotze novel·les, un volum de prosa narrativa sobre els pobles abandonats del Pirineu, una obra de teatre, tres publicacions de narrativa infantil i juvenil i cinc volums de narrativa breu. Pedra de tartera (1985), l'opera prima de Maria Barbal, ha obtingut els premis Joaquim Ruyra (1984), Joan Crexells (1985) i el Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove (1986). Així mateix, Càmfora (1992), la seva tercera novel·la, ha estat reconeguda amb el Premi de la Crítica de narrativa catalana, el Premi Nacional de Literatura Catalana i el Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la; Carrer Bolívia (1999) ha estat premiada amb el Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa i País íntim (2005) amb el Prudenci Bertrana el mateix any de la seva publicació. Tota aquesta trajectòria ha valgut el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2009) i el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2010) per a Maria Barbal, que el 2009 va ser reconeguda amb la menció d'Escriptor català de l'any per la North American-Catalan Society. L’any 2001 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi; el 2009 amb el premi Memorial Jaume Fuster de l’AELC; el 2010 amb el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català i el 2021 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El 1964 va anar  a viure a Barcelona per  cursar el batxillerat i es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona (1971). L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra. Com diu ella mateixa: “La meva va ser, només, una migració cultural. Vaig arribar a Barcelona als catorze anys, el 1964, per continuar el Batxillerat. Aleshores no sabia que esdevindria la meva ciutat. Aquest fet es va produir molt més tard, quan ja havia acabat Filosofia i Lletres a la Universitat Central i em decidia a buscar feina en el camp de l'ensenyament.” 

Els efectes de la Guerra Civil, l’èxode rural, l’abandonament de l’alta muntanya pirinenca, la migració, el desarrelament, el canvi de paradigma, la recuperació de la memòria col·lectiva, la impostura, les tensions socials, les tensions familiars… són alguns dels temes que Barbal pren com a eixos narratius en les seves obres, molt sovint a l’entorn d’un personatge protagonista femení.

Obres

Narrativa

  • (2011). Cada dia penso en tu. Barcelona: Columna.

 

Novel·la

  • (2015). Pedra de tartera. Barcelona: Laia, 1985 / Barcelona: Columna(ed.  rev.).
  • (1990). Mel i metzines. Barcelona: La Magrana.
  • (1992). Càmfora. Barcelona: La Magrana.
  • (1996). Escrivia cartes al cel. Barcelona: Edicions de La Magrana.
  • (1999). Carrer Bolívia. Barcelona: Edicions 62.
  • (2002). Cicle de Pallars. Barcelona: La Magrana.
  • (2003). Bella edat. Barcelona: Edicions 62.
  • (2005). País íntim. Barcelona: Columna.
  • (2008). Emma. Barcelona: Columna.
  • (2014). En la pell de l'altre. Barcelona: Columna.
  • (2019). A l'amic escocès. Barcelona: Columna.
  • (2021). Tàndem. Barcelona: Destino.

 

Narrativa infantil i juvenil

  • (1992). Des de la gàbia. Madrid: Edelvives,.
  • (2008). Espaguetti Miu. Barcelona: La Magrana, 1995; Barcelona: Barcanova.

 

Narrativa breu

  • (1986). La mort de Teresa. Barcelona: Empúries.
  • (1991). Pampallugues. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • (2008). Ulleres de sol. Barcelona: La Magrana, 1994; Barcelona: Columna.
  • (1998). Bari. Barcelona: La Magrana.
  • (2010). La pressa del temps. Barcelona: Columna.
  • (2013). Dolça companyia, cara solitud. Barcelona: Labutxaca.

 

Prosa

  • (2001). Camins de quietud: Un recorergut literari per pobles abandonats del Pirineu. Barcelona: Edicions 62.

 

Teatre

  • (2000). L'helicòpter. Barcelona: Edicions 62.

 

Font: https://www.escriptors.cat/autors/barbalm/obra [12/06/2023]

Bibliografia

Alonso, Helena (2007) «El cicle del Pallars: la construcció literària d'un món que s'acaba», dins CAMPS, C. La narrativa de Maria Barbal: Pedra de tartera i altres. Perónnas: Éd. De la Tour Gile, pàg. 27-58. 

Arenas, Carme (2010) Maria Barbal. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Arenas, Carme [coord.] (2015) Àlbum Maria Barbal. Pedra de tartera. La construcció de la novel·la. Barcelona: PEN Català.

Badell Giralt, Helena (2008) «Le voyage dans Pedra de tartera: temps et parole en quête d'une identité», dins Llombart, M.; Prudon, M.; Cortés, C. (ed.) Autour de Pedra de tartera de Maria Barbal, Université Paris 8 – Universitat d’Alacant.

Barbal, Maria. (1993) «Qui sóc i per què escric», a L'escriptor del mes, Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Charlon, Anne, (2006) «Geografia real i geografia imaginària del Pallars en les novel·les de Maria Barbal», Els Pirineus, Catalunya i Andorra, Actes del tercer col·loqui internacional de l’AFC, Andorra, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

Cònsul, Isidor, (2002) «Maria Barbal, plany de la terra perduda», Serra d'Or, núm. 505, pàg. 54-55. 

  1. AA. (2015) Pedres a la tartera: 50 veus commemoren el 30è aniversari de la novel·la de Maria Barbal. Barcelona: Columna.

Epps, Brad (2007) «Mudances de llengua: immigració i llengua a Maria Barbal», dins CAMPS, C. La narrativa de Maria Barbal: Pedra de tartera i altres. Perónnas: Éd. De la Tour Gile, pàg. 165-193. 

Francés, Maria Àngels (2007) «Quan arriba el silenci. Pedra de tartera de Maria Barbal», dins CAMPS, C. La narrativa de Maria Barbal: Pedra de tartera i altres. Perónnas: Éd. De la Tour Gile, pàg. 197-211. 

Frayssinhes, Sandrine (2012) "L'escriptura com a paraula: País íntim de Maria Barbal", Revista de Filología Románica, vol. 29, núm. 1, p. 131-144.

Gatell Pérez, Montse. (2015) «Crònica del Pallars. Reconstrucció d'un món perdut a les novel·les de Maria Barbal» a Actas del XIII Congreso de Antropología de la Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, pàg. 2362-2381. ISBN: 978-84-697-0505-6

Gatell Pérez, Montse; Iribarren Donadeu, Teresa (2017) «Guerra civil y condición de la mujer en la novel·la catalana: Pedra de tartera de Maria Barbal», Alpha, 45, pàg. 157-170. DOI. 10.4067/S0718-22012017000200157 

Gatell Pérez, Montse (2017) «Els 'altres catalans' a Carrer Bolívia de Maria Barbal» dins Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalana, III. Multilingüisme i interculturalitat. Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca (editors), John Benjamin Publishing Company. Pàg. 419-431. ISBN 9789027263193

Gatell Pérez, Montse (2018) El «Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural. Tesi doctoral. Recurs en línia. ISBN 9788449079399, consultat el 8-02-2023, https://ddd.uab.cat/record/194325

Gatell Pérez, Montse (2019) «Literatura i memòria. Pedra de tartera, de Maria Barbal, i la memòria de la Guerra Civil espanyola» a Rassegna iberistica, 42 (112), 1-18. 

Joutet, Karim (2014) «La immigració en l'obra de Maria Barbal: una representació de la catàstrofe social?» Avatars littéraires de la catastrophe, direcció de Maria Graciete Besse i Mònica Güell, Catalonia n°15, 2n semestre 2014, Université Paris-Sorbonne, revista electrònica, consultat el 10-12-2022, http://crimic-sorbonne.fr/publication-crimic/catalonia-15 

Łuczak, Barbara (2011) Espacio y memoria, Barcelona en la novela catalana contemporánea, (Rodoreda-Bonet-Moix-Riera-Barbal), Poznan: Adam Mickiewicz University Press. Seria Filologia Romańska, núm. 39. 

Oró-Piqueras, Maricel (2017) «De Pedra de tartera a País íntim: Pirineu I Guerra Civil en les novel·les de Maria Barbal», Catalan Review, xxxi, pàg. 97-113. 

Real, Neus (2007) «Història, territori i gènere en la primera novel·la de Maria Barbal», dins CAMPS, C. La narrativa de Maria Barbal: Pedra de tartera i altres. Perónnas: Éd. De la Tour Gile, pàg. 243-265.

Enfocament Didàctic

L’obra de Maria Barbal pot ser treballada des de diferents enfocaments:

  • la història de la literatura catalana (darrer terç del segle XX i segle XXI)
  • les narratives de la memòria (vinculació entre les àrees de literatura i d’història: reconstrucció literària i recuperació de la memòria col·lectiva)
  • la literaturització de la història (Guerra Civil espanyola, èxode rural)
  • la representació literària del gènere (violència masclista, patriarcat, subordinació de les dones, autorització de les dones, construcció literària de la subjectivitat femenina)
  • la representació literària de la ruralia
  • sociolingüística (ús de la variant pallaresa en la seva obra del Cicle del Pallars)
  • la migració andalusa a Catalunya (construcció dels barris marginals a l’àrea metropolitana, organització obrera, l’aprenentatge del català com a eina d’ascensió social)

És una autora amb una obra diversa i, per tant, es poden utilitzar diferents obres per tractar alguns dels temes determinats en aquesta fitxa.

Cal destacar la figura de Barbal com a membre de la dècada dels setanta i una figura important en la genealogia femenina de la literatura catalana i europea.

Per l’estructura de les novel·les i el llenguatge i estil literari que utilitza, l’obra barbaliana és adequada per 4t de l’ESO i Batxillerat.

Documents