Reseña

Marcada pel compromís feminista, l’obra de Marta Pessarrodona inclou poesia, assaig biogràfic, crítica literària i traducció. Les seves grans influències són el món anglosaxó i el feminisme. La seva poesia és realista, càustica i sense artificis retòrics. En general, porta la marca intrínseca de la traducció, tant pels temes que aborda com pels afegits lingüístics d’altres llengües que incorpora. Fou la introductora del Grup de Bloomsbury i Virginia Woolf a Catalunya. Ha estat traductora al català, entre d’altres, d’autores com Virginia Woolf, Susan Sontag, Doris Lessing, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. Ha conreat el gènere biogràfic, amb retrats d’autores catalanes com Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Frederica Montseny. També ha biografiat el Grup de Bloomsbury, especialment l’escriptora Virginia Woolf. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Nacional de Literatura (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).

Justificaciones

• Escriptora feminista catalana de l’últim terç del s. XX i principis del XXI.
• Narradora, poeta, crítica literària i traductora prolífica.
• Poeta realista, càustica i sense artificis retòrics.
• Ha conreat el gènere biogràfic, amb retrats d’autores catalanes com Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Frederica Montseny.
• Introductora de Virginia Woolf i el seu Grup de Bloomsbury, especialment de l’escriptora, a qui admira i ha traduït al català i al castellà.
• També ha traduït al català i al castellà autores com Susan Sontag, Doris Lessing, Simone de Beauvoir , Marguerite Duras, Sylvia Plath, Lewis Carroll, Louis Althusser, E. M. Foster.
• Guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Nacional de Literatura (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).

Biografía

Poeta, assagista, crítica literària i traductora, Marta Pessarrodona va néixer a Terrassa el 18 de novembre de 1941. Va tenir una gran relació amb els pares, que li van inculcar el gust per a la lectura. Els 13 anys va anar a l’Institut Maragall de Barcelona. El fet d’haver d’agafar el tren cada dia li va despertar una passió per viatjar sola que continuà amb els anys. A l’edat dels 15, va tenir el primer contacte amb l’estranger, en passar un estiu a França en un intercanvi, que va poder fer gràcies a la professora ex republicana, Adela Maria Trepat. Va començar la carrera d’Història a la Universitat de Barcelona. Als 26 anys va conèixer Gabriel Ferrater, intel·lectual que va marcar la seva vida personal i literària. Fou lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham. El viatge, el trànsit cultural, l’errar per ciutats que estima amb passió -Londres, Berlín, Buenos Aires, Zürich o Jerusalem- marquen en gran part la seva vida i obra. 

Encara que el 1968 va escriure Primers dies de 1968, el primer llibre que va publicar fou Setembre 30 (1969), prologat per Gabriel Ferrater. En seguiren altres com Vida privada (1970), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1989) autor del cèlebre assaig “La tasca del traductor”), i L’amor a Barcelona (1998). El 2007 edità Poemes 1969-2007. Antologia, una tria pròpia de la producció de deu títols. El 2010 publicà Animals i plantes i el 2019 A favor nostre. Antologia de poemes, amb un pròleg d’Àngels Gregori. Els seus poemes, d’un cert alè elegíac, porten la marca intrínseca de la traducció, tant pels temes que aborda com pels afegits lingüístics d’altres llengües que incorpora. 

Com a assagista, ha publicat diversos retrats d’escriptores catalanes, Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda: un retrat (2003), sobre la qual ha publicat també Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), a més de D’altres veus en el mateix àmbit. Autores dins la literatura catalana (2002), i Donasses (2006), que aplega semblances, entre d’altres, de Dolors Monserdà i  Montserrat Roig. Ha publicat llibres i nombrosos articles i introduccions a obres d’autores i autors anglesos i nord-americans, especialment del Grup de Bloomsbury i de Virginia Woolf, a qui admira enormement. El 1986 va ser la comissària d’una exposició del Grup de Bloomsbury per a la Caixa. 

A més de conrear la narrativa Nessa: narracions (1988), Ever More (ficcions) (1999) i Fauna (1994), també ha escrit altres assaigs com Barcelona, una nova ciutat europea (1995), Això guixa. Homenatge a Joan Oliver/Pere Quart (1999), El segle de les dones (2002), França 1939. La cultura catalana exiliada (2010) i L’exili violeta (2010) 

Pessarrodona viatja i escriu per infiltrar-nos altres mons, altres literatures. La traducció esdevé una estratègia més d’aquesta comesa. Traductora de l’anglès i del francès, ha girat al castellà, entre d’altres, obres de Louis Althusser, Quentin Bell, Marie Cardinal, Lewis Carroll, E. L. Doctorow, Leonore Fleischer, E. M. Foster, Janet Frame, Lillian Hellman, W. H. Hudson, Erica Jong, Jean-Clarence Lambert, Doris Lessing (diversos títols), Sylvia Plath, Dora Russell, Susan Sontag, Claire Tomalin, John Updike, Raoul Walsh, Leonard i Virginia Woolf. Al català ha traslladat obres de Louis Althusser, Simone de Beauvoir, Gerald Brenan, Marguerite Duras, Lucia Graves, Harold Pinter, Françoise Sagan, Gertrude Stein, Susan Sontag i Virginia Woolf. De Woolf, ha traduït Tres guinees (2010), una obra simbòlica del feminisme i la cultura de la pau.

El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2019 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

FONTS:

“Marta Pessarrodona” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (10-12-2022)

https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/624/pessarrodona-i-artigas-marta.html  

“Marta Pessarrodona” a Enciclopèdia Catalana (consultat el 10-12-2022) https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0050554.xml

Obras

Bibliografía

“Marta Pessarrodona” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/624/pessarrodona-i-artigas-marta.html  (10-12-2022)

“Marta Pessarrodona” a Enciclopèdia Catalana (consultat el 10-12-2022) https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0050554.xml 

“Marta Pessarrodona” a Lletra. La literatura catalana a Internet (10-12-2022)

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/marta-pessarrodona 

Pessarrodona, Marta (1994). “Conversa entre Montserrat Roig i Marta Pessarrodona”. A Pessarrodona, Marta. Tria de poemes. Barcelona: Columna,  pp. 137-142.

Suriñach, Marta (2011). Marta Pessarrodona, traductora. Treball de Final de Màster. Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. 12.09.2011.

Enfoque Didáctico

- L'autora es pot treballar en literatura catalana i universal. També en Valors Ètics, Història i Tutoria.

- L’obra de Marta Pessarrodona és molt útil i suggestiva per a explicar les experiències de la guerra civil espanyola i de l’exili, en general i en femení (França 1939. El primer exili català intel·lectual i artístic (2010) i L'exili violeta. Escriptores i artistes exiliades de 1939 (2010). 

- També és interessant per obtenir una introducció panoràmica de la vida i obra d’autores catalanes del segle XX: Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda: un retrat (2003), Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), D’altres veus en el mateix àmbit. Autores dins la literatura catalana (2002) i Donasses (2006). 

- Així mateix, és molt rellevant per introduir la literatura i les arts del Grup de Bloomsbury, especialment de l’autora anglesa Virginia Woolf. 

- Finalment, en general la seva poesia és suggestiva per treballar el viatge i les mescles lingüístiques i culturals.

Documentos