Josefa Contijoch s’insereix en la fèrtil genealogia femenina de la literatura catalana iniciada en l’Edat Mitjana i que es manté, de manera ininterrompuda, fins a l’actualitat. Hereves de les trobairitzs occitanes i les poetes andalusines, en formen part, entre d’altres, les medievals la Reina de Mallorques, Isabel de Villena o Maria de Castella. A l’Edat Moderna, trobem Anna Maria del Santíssim Sagrament o Narcisa Torres. Durant el Romanticisme (amb Renaixença i l’Escola Mallorquina), i el primer terç del segle XX (Modernisme, Noucentisme i les avantguardes), sorgeixen nombroses autores, com ara Maria Josepa Massanés, Manuela Agnés Rausell, Maria-Antònia Salvà, Rosa Leveroni, Simona Gay, Aurora Bertrana, Carme Montoriol o Caterina Albert.
Aquesta darrera autora és una de les mares simbòliques de Josefa Contijoch, juntament amb escriptores catalanes posteriors, com ara Maria-Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Montserrat Abelló, Montserrat Roig o Helena Valentí. Fou coetània de Maria-Mercè Marçal, amb qui va treballar al PEN Català i a qui va dedicar articles i un llibre. La seva tasca com a crítica literària, s’insereix en una genealogia femenina integrada, entre d’altres, per Roser Matheu, Marta Pessarrodona o Lluïsa Julià.
També té mares simbòliques de l’àmbit internacional com Djuna Barnes, Anna Frank, Simone de Beauvoir, Sarah Kofman, Vita Sackville-West, Simone Weil i Virginia Woolf, a qui reverencia. De totes elles, el 2005 n’aplegà alguns dels seus escrits a Les vacants. Antologia de textos de dones del segle xx.