Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura des de l'últim terç del s. XX

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Estudis culturals

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > en > català

Escriptores > en > espanyol

Escriptores > Poetes

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Narradores

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Escriptores > Traductores

Personatge

Josefa Contijoch i Pratdesaba

Manlleu 1940

Període d'activitat: Des de 1964 fins Encara activa

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura des de l'últim terç del s. XX

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Estudis culturals

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > en > català

Escriptores > en > espanyol

Escriptores > Poetes

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Narradores

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Escriptores > Traductores

Context de creació femenina

Josefa Contijoch s’insereix en la fèrtil genealogia femenina de la literatura catalana iniciada en l’Edat Mitjana i que es manté, de manera ininterrompuda, fins a l’actualitat. Hereves de les trobairitzs occitanes i les poetes andalusines, en formen part, entre d’altres, les medievals la Reina de Mallorques, Isabel de Villena o Maria de Castella. A l’Edat Moderna, trobem Anna Maria del Santíssim Sagrament o Narcisa Torres. Durant el Romanticisme (amb Renaixença i l’Escola Mallorquina), i el primer terç del segle XX (Modernisme, Noucentisme i les avantguardes), sorgeixen nombroses autores, com ara Maria Josepa Massanés, Manuela Agnés Rausell, Maria-Antònia Salvà, Rosa Leveroni, Simona Gay, Aurora Bertrana, Carme Montoriol o Caterina Albert.

Aquesta darrera autora és una de les mares simbòliques de Josefa Contijoch, juntament amb escriptores catalanes posteriors, com ara Maria-Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Montserrat Abelló, Montserrat Roig o Helena Valentí. Fou coetània de Maria-Mercè Marçal, amb qui va treballar al PEN Català i a qui va dedicar articles i un llibre. La seva tasca com a crítica literària, s’insereix en una genealogia femenina integrada, entre d’altres, per Roser Matheu, Marta Pessarrodona o Lluïsa Julià.

També té mares simbòliques de l’àmbit internacional com Djuna Barnes, Anna Frank, Simone de Beauvoir, Sarah Kofman, Vita Sackville-West, Simone Weil i Virginia Woolf, a qui reverencia. De totes elles, el 2005 n’aplegà alguns dels seus escrits a Les vacants. Antologia de textos de dones del segle xx.

Ressenya

Marcada pel compromís antifranquista i feminista, l’obra de Josefa Contijoch inclou poesia, assaig i traducció. Les seves grans influències són les autores, majoritàriament feministes, angleses i franceses del segle XX. La poesia de Contijoch és realista, econòmica, austera i sense artificis retòrics. L’espai poètic és per a ella l’espai humà. A més de la poesia, ha conreat la novel·la, la narrativa infantil i juveniI, el teatre i l’assaig. Amb la novel·la Sense alè (2012), va rebre els premis Ciutat de Barcelona de narrativa 2013, Crexells 2013 i Crítica Serra d’Or de novel·la 2013. Traductora al català, entre d’altres, d’autores com Djuna Barnes, Lydia Flem, Sarah Kofman o Simone Weil, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Nacional de Literatura (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).

Justificacions

Narradora, poeta, crítica literària i traductora. És també dramaturga i autora de narrativa infantil i juvenil.
Escriptora feminista que se centra en la literatura d’autora de l’últim terç del s. XX i principis del XXI.
La poesia de Contijoch és realista, econòmica, austera i sense artificis retòrics. L’espai poètic és per a ella l’espai humà.
Gran admiradora d’escriptores com Anna Frank, Montserrat Roig, Vita Sackville-West o Virginia Woolf, n’ha escrit articles i llibres.
Guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Nacional de Literatura (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).

Biografia

Poeta, narradora i crítica literària, Josefa Contijoch va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Filla d’una família d’impressors i llibreters, va estudiar comerç i idiomes al col·legi El Carme Manlleu. Més tard va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Des de 1992, l’any de la seva creació per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal, formà part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club.

Després de publicar els primers versos en castellà (De la soledad primera, 1964; Aquello que he visto, 1965; Tombstone blues, 1967), es donà a conèixer en els anys seixanta en català amb el recull de poemes Quadern de vacances, en el qual reflexiona sobre El segon sexe de Simone de Beauvoir i altres teòriques feministes. Després vingueren, entre d’altres, Ales intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001), Congesta (2007), Ganiveta. Antologia poètica 1964-2011 (2012) i Baix continu (2014). El 2001 col·laborà al VII Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars en el qual, juntament amb altres traductors, traslladà poemes esparsos de Bernard Pozier i Serge Patrice Thibodeau.

Ha publicat novel·les com Potala (1986), No em dic Raquel (1989), La dona liquada (1990), Rímmel (1994), Amor congelat (1997), Tòrrida tardor (1997), Els dies infinits (2001) i Sense alè (2012), que li reportà els premis Ciutat de Barcelona de narrativa 2013, Crexells 2013 i Crítica Serra d’Or de novel·la 2013.

Gran admiradora d’escriptores com Anna Frank, Montserrat Roig, Vita Sackville-West o Virginia Woolf, n’ha escrit articles i el 2005 n’aplegà alguns dels seus escrits, amb els d’altres autores, a Les vacants. Antologia de textos de dones del segle xx, un collage de més de cinc-cents fragments, molts traduïts per ella, no tan sols de novel·listes i poetes, sinó també d’actrius, cantants i periodistes del darrer segle.

A més de publicar assaig i crítica literària, també ha traduït, entre d’altres, Carrer Ordener, carrer Labat (2005) de Sarah Kofman; Com vaig buidar la casa dels meus pares (2009), de Lydia Flem, i L’arrelament (2016), de Simone Weil.

Així mateix, ha rebut el premi internacional Spoleto Festival Art Letteratura a la trajectòria (2014) i la Creu de Sant Jordi (2016).

“Josefa Contijoch” a Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (11-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/contijochj/portic

“Josefa Contijoch” a Enciclopèdia Catalana (consultat el 11-12-2022) https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0260211.xml

“Josefa Contijoch” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (11-12-2022)

https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/218/contijoch-i-pratdesaba-josefa.html

Obres

POESIA

(1964). De la soledad primera. Barcelona: Trimer.

(1965). Aquello que he visto. Madrid: Alorca.

(1967). Tombstone blues. Manlleu: l’autora.

(1983). Quadern de vacances (una lectura d’El segon sexe). Barcelona: Amarantos.

(1996). Ales intactes. Barcelona: Columna.

(2001). Les lentes il·lusions. Barcelona: Edicions 62.

(2007). Congesta. Barcelona: Edicions 62.

(2012). Ganiveta. Antologia poètica 1964-2011. Palma: Lleonard Muntaner.

(2014). Baix continu. Barcelona: Edicions de 1984.

NOVEL·LA

(1986). Potala. Barcelona: Laia.

(1989). No em dic Raquel. Barcelona: Laia.

(1990). La dona liquada. Barcelona: Columna.

(1994). Rímmel. Barcelona: Columna / Edicions de l’Eixample.

(1997). Amor congelat. Tarragona: El Mèdol.

(1997). Tòrrida tardor. Tarragona: El Mèdol.

(2001). Els dies infinits. Barcelona: Columna.

(2012). Sense alè. Barcelona: Edicions de 1984.

NARRATIVA INFANTIL I JUVENIL

(2002). La marieta i el pi. Barcelona: Combel.

(2002). La marieta i la neu. Barcelona: Combel.

(2002). La marieta i la festa major. Barcelona: Combel.

(2002). La marieta i la nit. Barcelona: Combel.

ASSAIG

(1998). Homenatge a Maria-Mercè Marçal [diversos autors]. Barcelona: Empúries.

(1998). “Virginia Woolf – Vita Sackville-West: Fascinacions transferides”. A: Marçal, Maria-Mercè. Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa.

(1999). “Contra l’oblit. Montserrat Roig – Anne Frank”. A: Lluïsa Julià. Memòria de l'aigua, Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa.

(2000). “La claror (La paraula en Maria-Mercè Marçal)”. A: Llengua abolida, 1r. encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida.

(2005). Les vacants. Barcelona: March Editor.

(2006). Màscares sota la lluna. Maschere sotto la luna. Víctor Català (1869-1966). Grazia Deledda (1871-1936). Manduria: Comitato Nazionale Minoranze Etnico-Linguistiche in Italia.

(2008). Història de can Contijoch de Manlleu (homenatge i record). Manlleu: Gràfiques Manlleu.

(2016). La passió segons Maria-Mercè Marçal. Dietari d'una amistat. Palma: Lleonard Muntaner.

TRADUCCIONS

(2004). Pozier, Bernard; Thibodeau, Serge Patrice. Una finestra gebrada. Seminari de Traducció Poètica de Farrera, VII. Trad. diversos traductors. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes / Emboscall.

(2005). Kofman, Sarah. Carrer Ordener, carrer Labat. Trad. Josefa Contijoch i Yael Langella. Palma: Lleonard Muntaner.

(2009). Flem, Lydia. Com vaig buidar la casa dels meus pares. Trad. Josefa Contijoch. Palma: Lleonard Muntaner.

(2016). Mallarmé, Stéphane. Per a una tomba d’Anatole. Pròleg Lluís Maria Todó. Trad. Rosina Ballester i Josefa Contijoch. Palma: Lleonard Muntaner.

(2016). Lussy Florence de. “Defensa per a una nova civilització” i “La veritat és malaurada”. Trad. Josefa Contijoch. A: Simone Weil. L’arrelament. Trad. Rosina Ballester. Barcelona: Edicions de 1984.

ALTRES

(2003). Receptes per estimar [amb Enriqueta Mercadé]. Barcelona: Ara Llibres.

(2007). Més receptes per estimar [amb Enriqueta Mercadé]. Barcelona: Ara Llibres.

Bibliografia

A. (2020). Acte d'homenatge a Josefa Contijoch en el seu vuitantè aniversari. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Institució de les Lletres Catalanes.

Godayol, Pilar (2017). “‘Territori de la feminitat’: Josefa Contijoch, assagista i traductora”. Ausa, XXVIII, 180, pp. 339-354. (11.12.22) https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342308/433375

Mompín i Sánchez, Judit (2016). Retrat d’una dona lliure. Biografia intel·lectual de Josefa Contijoch i Pratdesaba. Vic: Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants / Premsa d’Osona.

WEBS

“Josefa Contijoch” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (11-12-2022)

https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/218/contijoch-i-pratdesaba-josefa.html

“Josefa Contijoch” a Enciclopèdia Catalana (consultat el 11-12-2022) https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0260211.xml

“Josefa Contijoch” a Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (11-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/contijochj/portic

Enfocament Didàctic

- L'autora es pot treballar en literatura catalana i universal.

- L’obra narrativa i poètica de Josefa Contijoch és molt útil i suggestiva per a explicar la quotidianitat femenina, les relacions de les dones amb elles mateixes i amb el món, els seus sentiments contradictoris en un món de convencions socials patriarcals.

- També és interessant per obtenir una introducció panoràmica de l’obra d’autores d’aquí i de fora: a Les vacants. Antologia de textos de dones del segle xx (2005) fa un collage de més de cinc-cents fragments, que inclouen textos no tan sols de novel·listes i poetes, sinó també d’actrius, cantants i periodistes del darrer segle.