Ressenya

Praxil·la és, juntament amb Safo, Telèsil·la d'Argos i moltes altres dones poetesses de l'antiga Grècia, representant de la poesia femenina emmarcada en la lírica arcaica. Va inventar un nou vers dactílic, el praxil·leu, i va ser molt valorada i coneguda: els seus poemes es van cantar fins al s. II a. C. Praxil·la, a més de Safo i Telèsil·la, juntament amb Erinna de Telos, Corinna de Tanagra, Mirtis i Nossis, etc., està ressenyada en un epigrama d’Antipater de Tessalònica que constitueix el primer “cànon” de la lírica femenina i, igual que totes elles, va inspirar poetes posteriors, com Teòcrit i Catul.

 

Justificacions

• Poeta que va inventar un vers dactílic, el praxil·leu.
• Molt valorada i coneguda en la seua època, els seus poemes es van cantar fins al s. II a. C.
• Forma part d'un conjunt de veus ressenyades com el primer «cànon» de la poesia lírica femenina a la Grècia de l'Antiguitat _epigrama AP IX 26 atribuït a Antipater de Tessalònica_, on està catalogada com una de les nou muses.
• Va ser font d'inspiració per a grans poetes, com Teòcrit o Catul.

Biografia

Praxil·la va ser una poetessa grega del segle V a. C. natural de Sició.  

Un poeta grec del s. I d. C., Antipater de Tessalònica, la col·loca en primer lloc en la seua llista de les nou poetesses de "llengua immortal". Va ser molt valorada en la seua època. Prova d'això és que un famós escultor, Lisip, va fer una estàtua de bronze d'ella. A més, es va trobar una ceràmica amb les quatre primeres paraules d'un dels seus poemes. Una prova afegida de la recepció de la seua obra en el segle V a. C. procedeix del comediògraf Aristòfanes, que va parodiar versos de la seua poesia tant en Les vespes (v. 1238) com en Les tesmofòries (v. 528). No és sols que ell coneguera la seua obra, sinó que la seua paròdia implica que esperava que el seu auditori atenés també la reconeguera.  

Només es conserven huit fragments de la seua obra. Va escriure cançons de banquet, himnes i ditirambes (odes corals interpretades en els festivals de Dionís). També va compondre un himne a Adonis del qual es conserva un fragment. 

És difícil fer una valoració de l'obra de Praxil·la, atés l'escàs volum que es conserva, però els seus poemes es van cantar fins al segle II a. C. Va inventar un vers dactílic conegut com praxil·leu i va inspirar poetes posteriors, com Teòcrit i Catul. 

Obres

Angles

• 3 fragments (skolia) / 2 hymns: Achilles, Adonis in the underworld (fragmentary work)

Espanyol

• 3 fragmentos (escolios) / 2 himnos: Aquiles, Adonis en el inframundo (obra fragmentaria).

Català

• 3 fragments (escolis) / 2 himnes: Aquil·les, Adonis en l'inframon (obra fragmentària).

---

Bibliografia

-AAVV (1980) Lírica griega arcaica (poemas corales y monódicos, 700-300 a.C.), Madrid. Ed. Gredos

-Luque, Aurora (2020) Grecorromanas. Lírica superviviente de la Antigüedad clásica. Ed. Austral.

-Rivas, Robert (2013). “Los fragmentos de Praxila”, en Idiomas olvidados, (consultat el 07/05/2021) , <Idiomas olvidados: LOS FRAGMENTOS DE PRAXILLA (inutilesmisterios.blogspot.com) > 

-Rodríguez Somolinos Helena; Bernabé Pajares, Alberto (1994) Antología Palatina, Poetisas griegas. Madrid: Ediciones Clásicas, (consultat el 07/05/2021), <https://es.scribd.com/document/389711443/Antologia-Palatina-Poetisas-Griegas-pdf>

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat:  Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.

Documents