Ressenya
Aurora Bertrana i Salazar fou escriptora d'articles periodístics, novel·la, memòries i llibres de viatges exòtics, i també música: violoncelista i intèrpret de jazz . Va viure, estudiar i treballar a França i Suïssa. La seua estada a la Polinèsia fou el principi de la seua activitat com a escriptora. La seua obra, original per tipologia i temes, ha estat traduïda a diverses llengües i portada al cinema. L’escriptora Carme Karr li va transmetre l’interés pel feminisme. A més, durant la República va col·laborar amb Maria Pi de Folch, Carme Montoriol, Enriqueta Sèculi, Maria Carratalà, Isolina Viladot i Montserrat Graner, entre d'altres, per a crear la Universitat Obrera Femenina de Barcelona. Va fundar i presidir el Lyceum Club de Barcelona, com ho va fer a Madrid Victoria Kent o María de Maeztu, i va ser redactora de la revista comunista Companya.
Justificacions
- Autora d'articles periodístics, novel·la, memòries, etc.
- Autora de llibres de viatges exòtics d'un gran èxit editorial (Polinèsia, Marroc).
- Obra original per tipologia i temes, traduïda a diverses llengües i portada al cinema.
- Activista feminista i política.
- Fundadora i presidenta del Lyceum Club de Barcelona.
- Redactora de la revista comunista Companya.
- Violoncelista i intèrpret de Jazz.
Biografia
Aurora Bertrana, autora d'articles periodístics, novel·la, memòries i llibres de viatges exòtics, i violoncelista i intèrpret de jazz, naix a Girona el 29 d’octubre de 1892 i mor a Berga el 3 de setembre de 1974.
Filla de Prudenci Bertrana, estudià música i el 1923 anà a Suïssa a ampliar la seua formació musical. Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys (1926-1929), des d’on envià cròniques i reportatges a la revista D’Ací d’Allà. De tornada a Catalunya, el viatge li proporcionà el material per a les seues primeres narracions, Paradisos oceànics (1930) i Peikea (1934), i per a la primera novel·la, L’illa perduda (1935), escrita conjuntament amb el seu pare. Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya (1932), durant la Segona República se significà com a defensora dels drets de les dones en nombroses col·laboracions a La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat, L’Opinió i altres publicacions, i participant en iniciatives com ara la creació del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, la Universitat Obrera Femenina o el Lyceum Club de Catalunya, que presidí. Fruit d’un viatge (1935), publicà les impressions El Marroc sensual i fanàtic, molt centrades en la situació de la dona en aquell país.
Del 1936 al 1938 fou redactora en cap de la revista Companya, vinculada al PSUC. Exiliada a Suïssa, retornà a Catalunya els anys quaranta i publicà les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1956), sobre la infantesa; Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958), sobre la Segona Guerra Mundial; Fracàs (1966), sobre el matrimoni, i Vent de grop (1967), sobre el turisme. És autora també de la biografia del seu pare Una vida (1965) i de Memòries fins a 1935 (Premi Crítica Serra d’Or, 1974) i, de publicació pòstuma, Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).
La seua obra, original per tipologia i temes, ha estat traduïda a diverses llengües i portada al cinema.
Font: Enciclopèdia.cat, (18-03-2022),<https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0009628.xml?s_q=aurora%20bertrana#.UwTVvoV38nU>
Obres
(1930). Paradisos oceànics. (llibre de viatges, lectura recomanable per a l’ESO).
(1934). Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics. (sobre els estereotips orientalistes, lectura recomanable per a batxillerat).
(1935). L'illa perduda.
(1936). El Marroc sensual i fanàtic. (llibre de viatges, lectura recomanable per a l’ESO i batxillerat).
(1937). Edelweiss.
(1955). Camins de somni.
(1957). Tres presoners. (novel·la sobre la ‘postguerra’ de la segona guerra mundial, lectura recomanable per a ESO i batxillerat).
(1958). Entre dos silencis.
(1959). Ariatea. (Sobre els mars del sud).
(1959). La nimfa d'argila. (Per a públic infantil).
(1965). Una vida. (La biografia del seu pare).
(1965). Ovidi i sis narracions més.
(1966). Fracàs.
(1967). Vent de grop.
(1971). La ciutat dels joves. (novel·la-assaig sobre les diferències entre una societat conservadora i una de liberal; recomanable per a l’ESO).
(1973). Memòries fins al 1935. (Premi Crítica Serra d’Or de prosa no-ficció, 1974).
(1975). Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya.
Bibliografia
Articles:
Gironell, Martí (2017): «Aurora Bertrana, escriptora amb ànima de jazz». El Mundo 06-02-2017, (02-03-2022), <https://www.elmundo.es/cataluna/2017/02/06/58985064468aeba5238b4637.html>
Arenas, Carme i Bàrcia, Adriana (2017): Àlbum Aurora Bertrana: "El món és vostre, només us cal voluntat per a conquerir-lo", Barcelona: PEN Català, (02-03-2022), <https://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2017/10/%C3%80lbum_AuroraBertrana_BAIXA.pdf>
Pàgina de l’autora a l’AELC, (02-03-2022), <https://www.escriptors.cat/index.php/autors/bertranaa>
Pàgina d’ERC, (02-03-2022), <https://memoriaesquerra.cat/biografies/bertrana-salazar-aurora>
Pàgina de l'autora a Lletra, (02-03-2022), <https://lletra.uoc.edu/ca/autora/aurora-bertrana>
Enfocament Didàctic
La naturalesa de la literatura de viatges fa que els textos de l’autora es puguen fer servir en tots els cursos de l’ESO per a treballar textos descriptius (i categories gramaticals com el nom i l’adjectiu); narratius (i les formes verbals concretes) i expositius. A més, per l’època de producció literària és adequada en 4t de l’ESO i 2n Batxillerat de Llengua i Literatura Catalana.
L’autora es pot treballar en l’assignatura de Música. I també en l’assignatura de Geografia i Història.
Documents
