L’autora pertanyé als Borja, llinatge de la xicoteta noblesa que en els segles posteriors experimentà un procés d'enaltiment gràcies sobretot a la proclamació dels papes Calixt III i Alexandre VI. En la consolidació del llinatge també cal veure-hi l’important paper cultural i polític que exerciren algunes dones del clan, administrant el patrimoni familiar i tenint cura de l’educació dels fills i filles. A banda d’Isabel de Borja, mare de Tecla, altres figures femenines borgianes destaquen com a importants mecenes de la cort ducal, com Maria Enríquez, cèlebre duquessa de Gandia i més tard, monja clarissa. Amb la seua filla, també monja, Isabel de Borja (sor Francesca de Jesús), contribuí a establir un important nucli literari i espiritual al convent de Santa Clara de Gandia on van viure i escriure entre els segles XVI i XVIII moltes dones del clan Borja. El nucli de dones del clan familiar Borja deixà escrites algunes obres devotes compostes especialment en el convent, però destaquen sobretot per l’escriptura de cartes conservades fragmentàriament i molt desconegudes. Aquesta producció epistolar, fonamentalment en castellà, però també en català o en italià, permet estudiar aspectes vinculats amb l’escriptura femenina, l’espiritualitat o la història de les emocions (relacions de parentiu), etc.
La formació nobiliària rebuda per Tecla, com per altres dames de la família, li va permetre accedir al món de la cultura. Tecla de Borja representa una figura essencial del Segle d’Or valencià, al costat d’altres autores contemporànies i residents en terres valencianes com Isabel Suaris (1440-1490) o la religiosa Isabel de Villena (1430-1490).
A més, l’obra de Tecla de Borja s’inscriu en la tradició dels jocs cortesans provinents de la tençó trobadoresca, com també les cartes que s’intercanvià Isabel Suaris amb Bernat Fenollar. Altres autores contemporànies foren l’escriptora del cançoner Florencia Pinar (1470-1530), la humanista Beatriz Galindo (1465-1535) o la gran mecenes i autora de cartes, Lucrècia Borja (1480-1519), emparentada amb Tecla de Borja.
Una altra figura contemporània d’interés fou la reina Maria de Castella (1404-1458). La seua obra i acció política s’inscriuen en la producció epistolar d’altres reines i nobles de la Corona d’Aragó, com Violant de Bar, Maria de Luna o Sibil·la de Fortià, dins de la producció de la Cancelleria Reial. També es relaciona amb epistolaris com el d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens.