Reseña

Autora polifacètica, Felícia Fuster és una artista plàstica, escriptora i traductora, compromesa amb la joventut, amb els drets de les dones i amb la llengua catalana. Tot i que es va donar a conèixer en els cercles literaris catalans ja durant la maduresa, és considerada una figura destacada de la poesia catalana contemporània; la meditació i la introspecció al voltant de temes existencials caracteritzen la seua obra. Tradueix del japonès haikus i tankes contemporanis i en produeix de propis en català, sent la creadora d’una estrofa nova, la “passarel·la” inspirada en la tanka. Com a pintora, evoluciona de la figuració expressionista a resolucions abstractes i va exposar a París, Nova York, Barcelona o Madrid. Fa la primera traducció del francès al català de la novel·la "L’obra Negra" de Marguerite Yourcenar. Fidel als seus ideals de llibertat, per a ella només interessava «l'art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», és a dir, la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits. 

Justificaciones

• Artista polifacètica: poeta, narradora, pintora, escultora.
• Actualment, es considera una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània.
• La seua obra aprofundeix en el diàleg entre el llenguatge plàstic i el literari.
• Tradueix del japonès haikus i tankes contemporanis i en produeix de propis en català.
• Creadora d’una estrofa nova, la “passarel·la” inspirada en la tanka, però amb un vers més (sis en comptes de cinc).
• Fa la primera traducció del francès al català de la novel·la "L’obra Negra" de Marguerite Yourcenar
• Compromesa amb la joventut, amb els drets de les dones i amb la llengua catalana.
• La poesia de Felícia Fuster es caracteritza per la meditació i la introspecció al voltant de temes existencials.

Biografía

Felícia Fuster neix a Barcelona el 7 de gener de 1921. Passa la infantesa vora del mar, a la Barceloneta, «quan aquest barri era com un món petit o una gran casa». Els avis són propietaris d'una ferreteria que atreu molts pescadors i on Fuster sent parlar tot tipus de català. Ja de ben petita sent l’interès per les paraules —que comparteix amb la seva mare— i per les imatges. Amb part dels records i els aprenentatges de la infància construirà l'únic text en prosa que ha publicat, «A dins, a fora», per al volum Barceldones (1989). 

A més de l'educació reglada dels temps de la República, Felícia Fuster es forma en el camp de les arts plàstiques. Durant deu anys realitza diversos cursos a l’escola Massana. Hi estudia dibuix, pintura, gravat i vidre. Més tard, vora el 1944, es llicencia en Belles Arts. 

Enmig queda l’experiència de la guerra civil, que viu íntegrament a Barcelona. En recorda vivament els bombardejos i la fam passada, però és la misèria moral, la tragèdia de «no tenir res on agafar-se» ni en què creure «als divuit anys», el que la marcarà més profundament. 

La grisor de la postguerra i l’afany de llibertat l'empenyen a sortir de Catalunya per buscar altres formes de vida. L’any 1950 fa una breu estada a París, i l’any següent s'hi instal·la a viure. No és un gest de fugida ni de renúncia, sinó una autoafirmació valenta i difícil. A París comença novament des de zero. En un primer moment fa classes de castellà, grava vidre i treballa en empreses de publicitat. S’involucra progressivament en el món empresarial fins al punt de diplomar-se en Economia. 

No és fins als anys vuitanta que reprèn plenament la tasca artística. Com diu ella mateixa, finalment pot tornar «al camí que m’havia preparat», del qual l’havien apartat «les ventades que t’envia la vida». Des d’aleshores, les arts plàstiques i l’escriptura són les dues úniques dedicacions. 

L’entrada a la literatura catalana és sorprenent i impactant, «la satisfacció d’una necessitat de primer ordre i un prodigi inesperat en tombar la cantonada més veïna», com diu Maria-Mercè Marçal. El 1983 el poemari Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils queda finalista del Premi Carles Riba i esdevé el descobriment d’una veu original i ja madura, que seguiran altres llibres. S’ha dit que Felícia Fuster suposa una triple recuperació: la d’una escriptura de dona en la poesia catalana, la d’una veu de la generació de la guerra civil i la d’una personalitat íntima, forta i intransferible. 

La poesia de Felícia Fuster es caracteritza per la meditació i la introspecció al voltant de temes existencials. Aquesta temàtica condueix a la reflexió sobre el llenguatge i la forma poètica. L’experimentació formal —formes populars, d’avantguarda o d’altres tradicions, sobretot la japonesa— és una de les constants tant en l’obra escrita com en la pictòrica. És sempre des d’aquesta perspectiva —subjectivitat i experimentació formal— que afronta la creació artística. Aquestes exigències també li permeten tractar la història més real i contemporània a Versió original (1996), sobre la guerra de l’antiga Iugoslàvia; aquest poema fa servir la referència al Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull (clàssic català) tot desconstruint-la per adaptar-la al contingut dels seus poemes. 

Amb el pas del temps, Fuster fa seva la filosofia del món oriental, especialment del japonès que es reflecteix en la seva obra. Ha escrit un assaig sobre la poesia japonesa moderna publicat a La Revista de Catalunya (1988) i ha editat i cotraduït l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988). Fuster també utilitza la tanka i el haiku, formes tradicionals de la poesia japonesa, als llibres Aquelles cordes al vent (1987) o Postals no escrites (2001). Per altra banda, els temes de l’absència, la introspecció o el buit són recurrents en la seva obra, com testimonien els títols d’alguns dels seus poemaris: Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils o Sorra de temps absent, temes que la poeta transmuta en totalitat i plenitud. Cal no oblidar, tampoc, que l’escriptura oriental combina el llenguatge —els mots— amb la imatge —el traç de l’ideograma i del pinzell en escriure. Literatura i plàstica hi conformen, com en l’obra de Felícia Fuster, un únic pla. 

Mor a París el 3 de març de 2012. El seu arxiu es troba a la Fundació Felícia Fuster, una entitat que ella mateixa va dissenyar i que dona suport a la internacionalització de la llengua catalana i a artistes joves.

Font: Associació d'escriptors en llengua catalana, (9-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/fusterf> 

Obras

Bibliografía

Abrams, Sam (2011). "La closca d’avellana". Epíleg, dins Felícia Fuster: Postals no escrites. Barcelona: Proa. 

Altimir, Mercè (2021). “Felícia Fuster, exploradora de l’Orient, pionera en traduir poesia japonesa”, Visat, n. 31, (12-03-2022), <https://www.visat.cat/index.php/newsletter/article/31/PHA+DQoJRmVsJmlhY3V0ZTtjaWEgRnVzdGVyLCBleHBsb3JhZG9yYSBkZSBsJnJzcXVvO09yaWVudCwgcGlvbmVyYSBlbiB0cmFkdWlyIHBvZXNpYSBqYXBvbmVzYTwvcD4NCg==/0>

Cònsul, Isidor (1988). "Felícia Fuster ‘Aquelles cordes del vent', 'I encara'", Serra d'Or, núm. 341, p. 40. 

Dito Tubau, Pau (2001). "Poesia per llegir i contemplar", Avui Cultura, 5 de juliol de 2001, p. XI. 

Frayssinhes Ribes, Sandrine (2021). «La place de la langue française dans l’œuvre de la poétesse catalane Felícia Fuster (1921-2012)», HispanismeS, n. 18, DOI, (25-03-2022), <https://doi.org/10.4000/hispanismes.13760>

Hac Mor, Carles (2001). "Haikús que s’esberlen". Avui Cultura, 17 de maig de 2001, p. IX 

Julià, Lluïsa (2001). "Felícia Fuster, 'Postals no escrites'", Serra d'Or, núm. 497, maig 2001, pp. 61-62. 

Marçal, Maria-Mercè (1984). "Tard, però no pas a deshora", dins Felícia Fuster. Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils. Barcelona: Proa. 

Parcerisas, Francesc (1987). "Pròleg", dins Felícia Fuster. Aquelles cordes del vent. Barcelona: Proa. 

Pauwels, Louis (1977). “Fel, Felícia Fuster”, L’arche de Noé et les naifs, París, M. Fourny. 

Ràfols-Casamada, Francesc (2001). "Prefaci", dins Felícia Fuster: Postals no escrites. Barcelona: Proa. 

Real, Neus (2004). "Una tradició d’autores catalanes", dins VVAA: 21 escriptores per al segle XXI. Barcelona: Proa. 

Socias Palau, Jaume (1992). “Crónica de Barcelona”, Goya. Revista de Arte, núm. 228. 

Segarra i Martí, Rosa (1992). “L’obra de Felícia Fuster: subjectiva i suggerent”, DUODA, Revista d’estudis femenins, núm. 3. 

Fundació Felícia Fuster, (08-01-2022), <https://www.fundacioffuster.org/>

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, (08-01-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/fusterf>

Enfoque Didáctico

Primer cicle d’ESO: Podem fer referència a l’autora quan donem el gènere de la poesia. Es poden elaborar haikus i cal·ligrames. 
Segon cicle d’ESO: En la programació de 4t ESO, s’estudien els moviments d’Avantguarda. La podem introduir i elaborar haikus, tankes, cal·ligrames i poemes visuals. 

Felícia Fuster es pot treballar a les assignatures de Literatures Catalana, Universal i Francesa; també a Educació Plàstica i Visual i a l'assignatura d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial (IAEE) pel model que significa la Fundació Felícia Fuster que ella mateixa va dissenyar.

Documentos