Reseña

Va ser una abolicionista i activista pels drets de la dona. Truth va nàixer en l’esclavitud, però va escapar amb la seua filla en 1826. Després de recórrer als tribunals per a recuperar el seu fill, es va convertir en la primera dona negra que va guanyar un judici contra un home blanc.

És molt coneguda pel seu discurs Ain’t I a Woman? (No soc jo una dona?), que va ser pronunciat en 1851 en la Convenció dels Drets de la Dona d’Ohio, a Akron, Ohio.

Durant la Guerra Civil Estatunidenca, Truth va ajudar en el reclutament de tropes negres de l’Armada Americana i després va intentar infructuosament aconseguir concessions de terra de l’Estat Federal per a antics esclaus

Justificaciones

• Va entrar a formar part del Saló Nacional de la Fama de Dones en 1981 i en el Saló de la Fama de Dones de Michigan en 1983.
• Feminista afroamericana i abolicionista dels Estats Units.
• El seu nom figura entre les celebracions del Calendari de Sants luterà, compartint el dia 10 de març amb Harriet Tubman.

Biografía

Truth va ser una d’entre els deu o tretze fills d’Elizabeth i James Baumfree. El coronel Hardenbergh va comprar James i Elizabeth als comerciants d’esclaus i els va mantindre en la seua família. Quan Charles Hardenbergh va morir en 1806, Truth, coneguda com a Belle, de nou anys, va ser subhastada en un mercat juntament amb un ramat d’ovelles per $100 a John Neely. Després ella descriuria a Neely com a cruel i hostil, perquè li pegava diàriament i fins i tot va arribar a fer-ho amb un manoll de vares de metall. Neely la va vendre en 1808 a Martinus Schryver, un taverner, que la va tindre durant díhuit mesos. Encara que el seu quart amo era amable amb ella, hi havia una tensió considerable entre ella i la segona esposa de Dumont, Elizabeth Waring Dumont, que l’assetjava i li feia la vida més difícil.  
Cap a 1815, Truth es va enamorar d’un esclau anomenat Robert. L’amo de Robert va prohibir la seua relació i Truth mai va tornar a veure’l. Aquesta experiència perseguiria Truth la resta de la seua vida. Truth finalment es va casar amb un altre esclau més gran que ella anomenat Thomas i va donar a llum cinc fills durant la seua vida.
Durant la Guerra de Secessió va ajudar a reclutar voluntaris negres per a l’Exèrcit de la Unió. L’octubre de 1864 es va reunir amb Abraham Lincoln. En 1865, mentre treballava com a infermera a l’hospital Freedman de Washington DC, per a ajudar a eliminar la segregació racial, va pujar a un tramvia i va resultar ferida perquè la va llançar del vehicle el conductor per ser negra. Va interposar una denúncia i la va guanyar. 
En 1867 es va instal·lar a Battle Creek (Míchigan). En 1870 va tractar d’assegurar concessions de terra del govern federal a antics esclaus, projecte pel qual va lluitar durant set anys sense èxit. Va ser rebuda a la Casa Blanca per Ulysses S. Grant. En 1872 va tractar de votar en les eleccions locals, però el seu vot va ser rebutjat. 
Sojourner va continuar parlant sobre els drets de la dona i els afroamericans, la reforma de les presons i va advocar per la suspensió de la pena de mort a l’Estat de Míchigan. Va morir a sa casa de Battle Creek el 26 de novembre de 1883. El seu funeral es va celebrar en una església presbiteriana i més de 1.800 persones hi van acudir en honor a la gran oradora i defensora que va ser dels drets civils. 
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Sojourner_Truth> (20/12/2021)​ ​ 

Obras

Bibliografía

Les seues memòries estan compilades en un llibre escrit per Gilbert, Olive (1997). Narració de Sojourner Truth, EUA: Publicacions de Dover Inc.  

Enfoque Didáctico

Es pot utilitzar en altres assignatures, a més de l'Anglés: 
Història: Guerra de Secessió (1861-1865).
Educació plàstica: Retrat d’una negra, de Marie-Guillemine Benoist (Museo del Louvre).
Valors ètics: Drets humans.
 

Documentos