Reseña
Massanés és una de les poetes més populars del segle XIX. Escriu en castellà i en català amb una temàtica diversa: l’amor, la pàtria, la religió, la crítica social, la situació de la dona i la maternitat, i la seua obra s’adscriu als corrents del Romanticisme i, a partir de la dècada dels cinquanta, als de la Renaixença. Participa i és amfitriona d’innumerables tertúlies literàries, i s'implica activament en la recuperació i la dignificació de la llengua i la cultura catalanes. La lluita pel dret de les dones a l’escriptura és un gest valent que inicia una cadena de filiacions a l’escriptura en femení. Ella i Carme Karr (1865-1943) introdueixen el feminisme a Catalunya. És sòcia d’honor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1838. Dolors Monserdà (1845-1919) reivindica l’obra de Massanés i escriu una biografia sobre l’autora.
Justificaciones
- Una de les poetes més populars del segle XIX. Escriu en català i en castellà.
- L’obra poètica de Massanés es caracteritza per la diversitat de temes: l’amor, la pàtria, la religió, la crítica social, la situació de la dona i la maternitat.
- La lluita pels drets de les dones la situen com una de les primeres figures del feminisme a Catalunya, junt amb Carme Karr.
- Important per la seua lluita pel dret a escriure de les dones.
- Participa i és amfitriona d’innumerables tertúlies literàries.
- Participa activament en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a partir de la restitució dels Jocs Florals.
- És sòcia d’honor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1838.
Biografía
Naix a Tarragona l’any 1811 però a cinc anys es queda òrfena de mare. Queda a càrrec del pare, Josep Massanés, escriptor, enginyer i militar del bàndol liberal de qui va heretar el desig de saber, l’amor a la terra i a les idees liberals.
Va rebre l’educació típica de les dones de la seua classe social (música i pintura, però no l’estudi de la literatura que li va ser negat), així que va aprendre de manera autodidàctica (dominava a més del català i el castellà, el llatí, l’italià i el francés). El seu inici literari és en castellà amb la publicació dels seus primers poemes l’any 1834 al diari El Vapor. Segueix publicant a la premsa i obté reconeixement públic i social, ja que és nomenada membre de la Societat Filodramàtica l’any 1837 i sòcia d’honor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1838.
El 1843 viatja a Madrid, a causa del seu matrimoni, on es relaciona amb cercles literaris i la nomenen sòcia del Liceo Artístico-Literario de Madrid. Va tindre l’honor de ser felicitada per la reina Isabel II, juntament amb Gertrudis Gómez de Avellaneda, per la lectura dels seus poemes. També va rebre la invitació per a participar en l’Álbum a la Reina Isabel II por su mayoría de edad (1843).
Els seus poemes en castellà es recullen en dos llibres: Poesias, de l’any 1841, i Flores marchitas, del 1850.
En octubre de 1844 tornen a Barcelona on es retroba amb el cercle literari del moment, participant i sent amfitriona d’innumerables tertúlies literàries, cercle compost per T. Aguiló, M. Milà i Fontanals, J. Rubió i Ors, entre altres.
L’obra poètica de Massanés es caracteritza per la diversitat de temes: l’amor, la pàtria, la religió, la crítica social, la situació de la dona -en emblemàtics poemes La Resolución (Poesías) o A una literata i La mujer (Flores marchitas). Temes marcats per la tendència i la tradició del Romanticisme i la Renaixença amb les tres grans temàtiques d’aquest moviment cultural, la Pàtria, la Fe i l’Amor.
La maternitat és també el tema d'un dels poemes més coneguts de Massanés a l'època, Un beso maternal, que es va arribar a traduir a l'anglès i a ser recomanat a les escoles de Nova York.
En les dècades dels anys cinquanta i seixanta Massanés participa activament en la recuperació de la cultura i la llengua catalanes de la Renaixença i comença a escriure en català. Pren part en la restitució dels Jocs Florals (inaugurats el 1859), dels quals serà reina l'any 1862, i n'obtindrà un premi extraordinari el 1864. La mallorquina Victoria Penya també serà una de les poques dones premiades junt amb Massanés. També col·labora en els llibres Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859) i serà inclosa, l'any 1882, dins el Llibre de la pàtria. Colecció de poesias del modern renaixement.
La lluita pels drets de les dones, especialment el dret a escriure, la situen com una de les primeres figures del feminisme a Catalunya, junt amb Carme Karr.
La figura de Massanés és molt lloada en l'època, d'una banda, pels seus companys literaris, com ara Víctor Balaguer o Rubió i Ors, que li dedica un dels poemes de Lo gayter del Llobregat, i de l'altra popularment, ja que, com es diu en una antologia de principis del segle XX, els seus poemes de la Guerra d’Àfrica (La roja barretina catalana principalment) eren recitats "a l'Ateneu, als cafès i a les llars de tots els barcelonins".
Obras
DISCURS
(1841): "Discurso preliminar" dins Josepa Massanés; Poesías. Barcelona: Imprenta de J. Rubió.
POESIA
(1841). Poesías. Barcelona Imprenta de J. Rubió.
(1845). Pensil del bello sexo: colección de poesias, novelitas, biografias, articulos, etc. escrita por las señoras. [et al.] Barcelona: Imprenta de D. J. M. de Grau.
(1850). Flores marchitas: nueva colección de poesías. Barcelona: Impr. de A. Brusi.
(1862). "Lley de amor" dins AAVV El Libro del obrero; escrito expresamente para los individuos de las sociedades corales de Euterpe, en la Gran Festival de 1862. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Narciso Ramírez.
(1879). Darreres guspires. Barcelona: Estampa Peninsular.
(1881). Garlanda: poética ilerdanesa. [et al.] Lleida: Estampa de Joseph Sol y Torrens.
(1881). "Ofrena" dins AAVV: Corona poètica: ofrena dels trobadors catalans a Madonna Santa Maria de Montserrat. (manuscrit) Montserrat, manuscrit digitalitzat, (consultat 19-03-2022)
(1908). Poesies. [1860-1881]. Barcelona: Ilustració Catalana.
(1991). Antología poética [Ricardo Navas Ruiz (cur.) (intr.)] Madrid: Castalia. (castellà i català)
TEATRE
(1862). Descenso de la Santísima Virgen a Barcelona, para la fundación de la orden de la Merced y Misericordia: drama lírico-sacro. Barcelona: Tipog. N. Ramírez y Rialp.
Bibliografía
Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, Maria Josepa Massanés i Dalmau, (Consultat 17-03-2022).
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), 17-03-2022 Josepa Massanés, (Consultat 17-03-2022).
Diccionari Biogràfic de Dones, 17-03-2022 https://dbd.vives.org/, (Consultat 17-03-2022).
El nacional, https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-maria-josepa-massanes-poeta-moderna-catala_625082_102.html, (Consultat 17-03-2022).
Real Academia de la Historia, https://dbe.rah.es/biografias/12286/josefa-massanes-i-dalmau, (Consultat 17-03-2022).
Enfoque Didáctico
- En Àmbit lingüístic i social de 1r i 2n d’ESO es pot treballar el poema “Un beso maternal”.
- La producció en català de l’autora es pot treballar a 4t d’ESO en el Bloc d’Educació literària quan es treballe el Romanticisme i la Renaixença.
- A Literatura Universal per a treballar el Romanticisme.
- Es pot treballar en l'assignatura de Castellà: Llengua i Literatura perquè també té producció en aquesta llengua.
- El poema “Un beso maternal” es pot treballar en l’Assignatura de Primera Llengua Estrangera: Anglés.
- Hi ha una sèrie de textos de Massanés que podem treballar en les assignatures que hem esmentat i que també són aptes per a treballar a Valors Ètics i Tutoria: d'una banda, la conferència "Sobre la instrucció de la dona" (1879) en defensa el dret de les dones a l'educació; de l'altra, el "Discurso preliminar" que obre el volum Poesías (1841) i el poema d'aquest recull titulat "La resolución" on explicita la seua lluita pel dret d'escriure de les dones.
Documentos
