Estefania de Requesens i Roís de Liori va ser l’única filla d’Hipòlita Roís de Liori (València, 1479-Madrid, 1546) també coneguda com la Trista Comtessa de Palamós; totes dues van mantindre una intensa i extensa correspondència, majoritàriament escrita en català, sobre temes familiars, la vida a la cort i gestió del patrimoni. Aquestes cartes ens mostren la història observada a partir de les coses més menudes i quotidianes des del punt de vista d'una dona que n'és protagonista i, alhora, comentarista. Cal situar aquestes lletres dins la tradició epistolar que podem resseguir des de l’Edat Mitjana, amb les reines Violant de Bar, Margarida de Prades i Maria de Castella, o la correspondència entre Beatriu i Joana de Pinós, també mare i filla respectivament (s. XV). També es conserven cartes d’altres nobles i senyores d’aquells anys, com ara les que Guiomar d’Hostalric li va enviar al seu home Francesc de Gralla entre 1535 i 1536 o les que Serena de Tous (c. 1350- c. 1400), intercanviava amb el seu marit, el mercader Ramon de Tous. D’altra banda, trobem el breu joc epistolar, literari i amorós, conformat només per tres missives, entre l’escriptora i intel·lectual Isabel de Suaris i el poeta Bernat Fenollar a finals del s. XV.
Estefania de Requesens i Roís de Liori
Molins de Rei c. 1504 ‖ Barcelona 1549
Període d'activitat: Des de 1533 fins 1540
Classificació geogràfica: Europa > Espanya
Moviments socio-culturals
Edat Moderna > Humanisme
Grups per àmbit de dedicació
Governants > Emperadrius / Reines / Nobles
Educadores > Pedagogues
Educadores > Mestres
Educadores > Professores
Escriptores > en > català
Escriptores > Epistològrafes
Context de creació femenina
Ressenya
Estefania de Requesens, filla de Lluís de Requesens i Joan Soler i d’Hipòlita Roís de Liori, fou l’hereva d’un gran patrimoni. Lletrada i educada seguint el model d'una dama del Renaixement, tant era el seu renom que, en casar-se amb Juan de Zúñiga, s’acordà que l’hereu duguera el cognom de Requesens i visqueren a Catalunya. Es va ocupar de la cura de la família, a més de les tasques que, com a dama de la cort, li corresponien. En nomenar el marit preceptor del príncep Felip van haver de mudar-se, juntament amb els seus fills, de Barcelona a Madrid. A partir d’aquest moment es va iniciar una correspondència amb la seua mare. Es conserven més de cent cartes signades per la seua mà i escrites entre 1533 i 1540, la majoria en llengua catalana. Les cartes mostren la història des del punt de vista d'una dona que n'és protagonista i, alhora, comentarista, i transmeten sabers no dominants. Estefania de Requesens també va escriure recomanacions de tipus moral adreçades a Lluís de Requesens, el seu fill primogènit.
Justificacions
Biografia
Estefania de Requesens i Roís de Liori (c. Molins de Rei 1504-Barcelona 1549), comtessa, baronessa i membre de la cort de Felip II, fou filla de Lluís de Requesens i Joan Soler, comte de Palamós, i d’Hipòlita Roís de Liori i de Montcada. En morir son pare, l’any 1509, va ser l’hereua d’un gran patrimoni, ja que dels sis fills del matrimoni només sobrevisqué ella.
Va ser educada per a ser una perfecta dama de la cort; de fet, l’any 1526 es va comprometre amb Juan de Zúñiga. En els capítols matrimonials, s’acordà que l’hereu s’havia de dir Requesens i obligava el promés a viure a Catalunya. Amb tot, l’any 1533 hagueren d’anar-se'n, juntament amb els fills (en tingueren onze, però sobrevisqueren als seus pares només Lluís, Joan, Dídac i Hipòlita), a Madrid, on Zúñiga va ser nomenat dos anys després preceptor del príncep Felip.
En separar-se de la mare, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, començaren a escriure’s cartes. D’aquestes, se’n conserven 102 escrites entre 1533 i 1540, escrites en català i de temàtica predominantment familiar, com ara la salut durant els embarassos, els naixements dels fills i filles, el creixement dels nets i netes. Però també s’hi troben anècdotes quotidianes com, per exemple, les anècdotes del marit o de festes i les pressions que rebé del marit perquè aprenguera castellà amb l’ajuda d’un servei d’aquest idioma. Amb ell el feia servir, juntament amb els fills nascuts fora de Catalunya; per contra, emprava el català per a dirigir-se a la mare i l’àvia. També va escriure unes recomanacions de tipus moral adreçades al seu fill primogènit, Lluís de Requesens, quan se'n va anar a Flandes i era jove i inexpert.
L’any 1546 va enviudar i seguidament va morir la mare, que residia en aquell moment a Madrid. Aquesta mort va provocar el retorn definitiu d’Estefania de Requesens a Catalunya fins a la seua mort. En el testament que va fer conjuntament amb el seu marit, tragué l’obligació que el net portara el cognom de Requesens.
Obres
Epístoles (conservades 102 cartes, escrites entre 1533 i 1540, la majoria escrites en llengua catalana, sobre temes familiars, de les més de vuit-centes que conté l’epistolari familiar).
Manual d'educació adreçat a Lluís de Requesens, el seu fill primogènit.
Bibliografia
Ahumada Batlle, Eulàlia (ed.) (2003). Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle XVI). València: Publicacions de la Universitat de València.
Sanmartí Roset, Montserrat (2010). “Estefania de Requesens”, dins Diccionari Biogràfic de Dones, ( 15-01-2022), <https://dbd.vives.org/index.php >
Enfocament Didàctic
Es pot treballar en les assignatures Valencià: Llengua i Literatura o Llengua Castellana i Literatura. La lectura de les seues cartes ofereix un panorama de la societat de la primeria del segle XVI, per la qual cosa també serà útil en l’assignatura d’Història.
En Valencià: llengua i literatura es poden fer servir els seus textos per a treballar la carta, la narració i la descripció (tipologia textual), així com qüestions lingüístiques (categories gramaticals, morfologia, etc.) en tots els cursos de l’ESO, i també en literatura de 3r ESO i 1r Batxillerat.