Reseña

Un dels trets principals de l’obra roigiana és el compromís amb la memòria i això vol dir, també, el seu compromís amb la història. Montserrat Roig utilitza el periodisme, l’assaig i la narrativa per reclamar la necessitat d’un compromís polític amb el passat com a estratègia per construir el present i el futur. El present de la seva època era, justament, un moment de construcció social, moral i ideològica i Roig escriu per desarmar l’oblit i el silenci que s’havien imposat. La memòria articula tota la seva obra narrativa, constitutiva d’un univers ficcional - l’eix del qual són la història i la cultura que li són pròpies - que li permet desenvolupar plantejaments polítics sobre el patriarcat i el franquisme. Així mateix, és l’interès per la recuperació de la memòria col·lectiva que constitueix el motor de la seva obra assagística.

Justificaciones

• Figura representativa de la generació dels setanta quant a novel·lista, periodista i assagista.
• La figura literària de Roig és indestriable del seu compromís polític i ètic amb la lluita antifranquista, la recuperació de la democràcia i el feminisme.
• Va publicar cinc novel·les, una obra de teatre, cinc reculls de relats breus i desenes d’articles i assajos entre els quals destaquen Els catalans als camps nazis (1977), L’agulla daurada (1985) i Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991). Per tota aquesta obra, Roig va guanyar diversos premis literaris, entre els quals el Víctor Català, el Sant Jordi, el Crítica Serra d’Or i el Premi de Literatura catalana de la Generalitat de Catalunya.
• Les novel·les més representatives són les que componen el cicle novel·lístic que enceta amb Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977) i L’hora violeta (1980), que comparteixen personatges i l’univers literari creat a l’entorn de la ciutat de Barcelona.
• L’assaig El catalans als camps nazis (1977) és un exemple de la pràctica periodística de Roig i està considerat un document pioner que recull l’experiència dels republicans en els camps de concentració nazis a través de testimonis a qui l’autora va poder accedir.

Biografía

Barcelona, 1946-1991. Narradora i periodista. Filla de l'escriptor Tomàs Roig i Llop, llicenciada en Filosofia i Lletres (1968) i lectora d'espanyol a la Universitat de Bristol (1972-1973), és un dels noms més representatius del conjunt d'escriptors que es van iniciar literàriament a finals dels seixanta. Autora d'èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (Premi Víctor Català 1970), fet que li va valer la inclusió, ja el 1971, en La generació literària dels 70, d'Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells.

Aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les: Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres(1977, Premi Sant Jordi 1976) i L'hora violeta (1980). Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix), literaturitzen la història de la petitat burgesia de l'Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX incidint sobretot en els darrers temps del franquisme. Deutors de la tradició novel·lística catalana (Narcís Oller i Mercè Rodoreda especialment), els textos es construeixen des de l'òptica de les dones que viuen aquesta història i, per tant, en donen una versió marcada per la condició sexual dels personatges principals, sovint mitjançant els seus propis escrits (des de cartes fins a una novel·la). Per això són importants temes com les relacions entre les dones, els rols socials que se'ls adjudiquen, la sexualitat femenina, la problemàtica de l'articulació de la seva subjectivitat, el paper de l'escriptura en aquesta articulació, les relacions de poder entre els sexes, etc.

L'òpera quotidiana (1982), protagonitzada encara parcialment per una Miralpeix però decantada vers interessos literaris nous o que fins aleshores només havien tingut una presència relativa (la música, per exemple), marcava la transició cap a altres vies temàtiques i formals, cap a una nova etapa narrativa. La novel·la La veu melodiosa (1987) i els contes d'El cant de la joventut (1989), en què bona part de la crítica va subratllar la maduresa literària assolida per l'escriptora, en constituïren les dues úniques concrecions donada la mort prematura de Roig, que causà una forta commoció en el món de les lletres catalanes.

L'autora també va fer alguna traducció, i alguna incursió en el teatre, en l'assaig i en altres gèneres: el monòleg Reivindicació de la senyora Clito Mestres (estrenat al Teatre Romea el 10 de juny de 1991), les reflexions de Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) o L'autèntica història de Catalunya, il·lustrada per Cesc, en són alguns resultats. Professionalitzada en el periodisme des de molt aviat, col·laborà a Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16, Serra d'Or, Avui, etc. i escriví textos literaris per a Lletra de canvi o Els Marges, entre d'altres.

Paral·lelament, i en relació directa amb l'activitat periodística i amb la militància política catalanista, esquerrana i feminista, va publicar Los hechiceros de la palabra (1975), Rafael Vidiella o l'aventura de la revolució (1977), Els catalans als camps nazis (1977, Premi Crítica Serra d'Or), ¿Tiempo de mujer? (1980), Mujeres en busca de un nuevo humanismo (1981), L'agulla daurada (1985), etc.

Els volums d'entrevistes periodístiques i televisives Personatges i Retrats paral·lels, dels anys setanta, i els reculls d'articles Melindros (1990) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991(aquest darrer editat pòstumament el 1992), juntament amb alguns pròlegs i introduccions en castellà (a Mujeres para la historia, d'A. Rodrigo, o a El derecho a la contracepción, d'E. Castells, per exemple) completen una obra que ha estat objecte de nombroses reedicions i que s'ha traduït a diverses llengües (anglès, francès, alemany, portuguès, hongarès, italià, espanyol, etc.).

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-roig/detall  [08/02/2023]

Obras

Bibliografía

Carruesco, A. et al. (1996) Montserrat Roig: el compromís d'una escriptora. Montcada i Reixac: Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura.

Castellet, J. M. et al. (1992) A Montserrat Roig en homenatge (Hommage to Montserrat Roig). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

DD.AA. (2016) "Monogràfic: 25 anys sense la Capmany ni la Roig", Serra d'Or, núm. 679-680, juliol-agost de 2016.

DD.AA. (2016) "Monogràfic: 25 anys sense la Capmany ni la Roig", Serra d'Or, núm. 679-680, juliol-agost de 2016.

Dupláa, Christina (1996) La voz testimonial en Montserrat Roig: estudio cultural de los textos. Barcelona: Icaria.

Francés, M. Àngels (2010) Literatura i feminisme: L'hora violeta, de Montserrat Roig. Tarragona: Arola, col. Atenea.

Francés, M. Àngels (2012) Montserrat Roig. Feminisme, memòria i testimoni. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Institució de les Lletres Catalanes (1991) Montserrat Roig / Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.

Julià, Lluïsa (2008) «Dones i escriptures: construcció del discurs i legitimació en la literatura catalana actual». Literatures. Segona època, Núm. 6, p. 9-27. 

Julià, Lluïsa (2012) "La mirada literària de Montserrat Roig: 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida'", Lectora. Revista de dones i textualitat, núm. 18, p. 213-225.

Meroño, Pere (2005) El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nichols, Geraldine (1989) Escribir, espacio propio: Laforet, Matute, Roig... New Mexico: Literature and human rights.

Pessarrodona, Marta; Aymerich, Pilar (1994)  Montserrat Roig: un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona.

Picornell, Mercè (2002) Discursos testimonials en la literatura catalana recent: (Montserrat Roig i Teresa Pàmies). Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Real, Neus (2004)  “Montserrat Roig. El cicle narratiu dels anys setanta” Els Marges 73, Primavera 2004, p. 77-90.

Riera, Carme (2016) "Capmany i Roig, a classe", La Vanguardia. Cultura/s, núm. 732, p. 33.

Torres, Aina (2016) Montserrat Roig. La memòria viva. Carcaixent: Sembra Llibres.

Simó, Isabel-Clara (2005) Si em necessites, xiula. Barcelona: Edicions 62.

Enfoque Didáctico

L’obra de Montserrat Roig pot ser treballada des de diferents enfocaments:

• la història de la literatura catalana (darrer terç del segle XX)
• les narratives de la memòria (vinculació entre les àrees de literatura i d’història: reconstrucció literària i recuperació de la memòria col·lectiva)
• la literaturització de la història (Guerra Civil espanyola, postguerra, franquisme)
• la representació literària del gènere (violència masclista, patriarcat, subordinació de les dones, autorització de les dones, construcció literària de la subjectivitat femenina)
• l’article d’opinió
• la història dels catalans deportats als camps de concentració nazis
• l’ofici de l’escriptura i la creació literària
• la literaturització de la ciutat de Barcelona
• el compromís literari amb el feminisme
• el compromís polític i literari amb la lluita antifranquista

És una autora amb una obra diversa i, per tant, es poden utilitzar diferents obres per a tractar alguns dels temes determinats en aquesta fitxa.

Cal destacar la figura de Roig com a membre de la dècada dels setanta i una figura important en la genealogia femenina de la literatura catalana i europea.

Per l’estructura de les novel·les i el llenguatge i estil literari que utilitza, l’obra narrativa de Roig és adequada per 4t de l’ESO i Batxillerat. També així els seus assajos Els catalans als camps nazis, L’agulla daurada i Digues que m’estimes encara que sigui mentida.

A banda, però, en cursos inferior (3r d’ESO) es poden utilitzar com a material didàctic els seus articles d’opinió.

Documentos