Ressenya

Carme Montoriol (Barcelona, 1892-1966) és traductora, dramaturga, escriptora i i pianista. Figura cultural molt activa en la Barcelona dels anys 20 i 30, fundadora i directora del Lyceum Club, també esdevé activista republicana durant la guerra i exerceix com a secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Molt cultivada i políglota, destaca com a concertista de piano i traductora dels Sonets de Shakespeare. Les seves obres teatrals L’abisme i L’huracà són rebudes com a renovadores del teatre català. Escriu també prosa, poesia i articles a la premsa. La seva obra està adscrita al psicologisme, és a dir, el corrent filosòfic que tendeix a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc., a factors o determinants psíquics.

Justificacions

• Dramaturga, autora d’obres d’èxit com L’abisme i L’huracà, a més d’única dona a estrenar als escenaris professionals catalans durant la Segona República.
• Traductora, autora d’una celebrada traducció en vers dels Sonets de Shakespeare, així com d’obres teatrals seves i teatre, poesia i novel·la d’altres autors.
• Escriptora, autora de la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona, de narracions breus i de poemes que l’inicien en la seva vocació d'autora.
• A les seves obres aborda el lloc que ocupen les dones en l’estructura familiar, i hi aborda qüestions com la maternitat i el desig femení, des d’una òptica desacomplexada avançada per a l’època, en especial al teatre.
• Fundadora del Lyceum Club de Barcelona i presidenta de l’entitat l’any 1932. Exerceix com a conferencianta i dinamitzadora cultural en aquest i altres ateneus i associacions.
• Com a pianista, actua des de molt jove tant en solitari com junt a Lina Montoriol i Montserrat Cassadó.

Biografia

Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1893-1966) va ser música, traductora i escriptora. Nascuda en el si d'una família burgesa i liberal d’origen empordanès. Va créixer en un entorn culturalment ric que va constituir la base per al seu gran bagatge intel·lectual. A més del castellà i el català, va arribar a dominar l’anglès, l’italià, el francès i l’alemany.

La seva carrera com a pianista comença quan tenia vint anys, i fins a la fi de la Guerra actua com a solista i en el trio conformat per la seva germana Lina al violí, Montserrat Cassadó al violoncel i ella mateixa, amb el qual toca, entre d'altres, al Palau de la Música Catalana. A l’activitat musical se sumen l’interès per la composició poètica (recita i publica alguns textos en publicacions periòdiques) i l’activitat de traducció creixent.

Amb la traducció dels Sonets de Shakespeare (1928), que comença per gust i completa seguint l’encoratjament de Pompeu Fabra, rep el reconeixement públic i causa una gran impressió en l’àmbit de les lletres catalanes. A més, també tradueix Cimbel·lí i La nit de Reis o el que vulgueu de William Shakespeare, i múltiples textos que resten inèdits: trasllada de l’anglès al català obres de Lord Byron, John Milton, Oscar Wilde i Ruyard Kipling, del francès i l’italià al català Alexandre Dumas, Anatole France i Luigi Pirandello. També tradueix del català al francès poemes de Maria Teresa Canals, Carme Guasch, Josep M. De Sagarra, Josep Carner i Francesc Pujols. Durant la guerra publica la versió catalana de No passaran! Una història del setge de Madrid, d’Upton Sinclair.

Montoriol destaca per la seva producció dramatúrgica, que despunta en un moment en què el teatre català manca de propostes innovadores. S’estrena com a autora teatral amb L’abisme, presentada per primera vegada al públic el 20 de gener de 1930 al Teatre Novedades de Barcelona, i obté un èxit molt notable. La seva obra més reconeguda és L’huracà, que, estrenada el 25 de gener de 1935, també aixeca força polseguera, en part a causa de la temàtica: l’enamorament d’un fill envers la seva mare. Després, estrena també Avarícia, el 26 d’abril de 1936 al Teatre Novedades, i la comèdia lírica Tempesta esvaïda al Teatre Nou de Barcelona, amb música de Joaquim Serra i estrenada el 7 de novembre de 1936, ja en plena Guerra Civil.

A més a més, escriu poesia, que divulga en recitals públics, i publica la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona l’any 1932. Acompanya la seva producció literària una prolífica activitat articulista en revistes com La veu de Catalunya, Mirador, La Revista, La Dona Catalana i D’ací i d’allà, així com La Publicitat i La Rambla, on arriba a tenir secció fixa.

A la seva producció escrita se suma una intensa activitat com a conferenciant i ofereix xerrades sobre Ibsen, Shakespeare, Beethoven, Chopin i Liszt, Dant i el teatre (els manuscrits es conserven al fons Carme Montoriol, a la Biblioteca Fages de Climent, Figueres). Aquesta activitat està molt vinculada a dues entitats en favor de la dona: el Club Femení i d’Esports, fundat el 1928, i el Lyceum Club de Barcelona, fundat l’any 1931 i del qual Montoriol n’és fundadora i presidenta l’any 1931. Durant la Guerra, també presideix el Grup Sindical d’Escriptors Catalans i s’involucra en la Institució de les Lletres Catalanes. amb Aurora Bertrana la uneix una gran amistat i manté correspondència amb Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Agustí Calvet i Eduardo Marquina, entre d’altres.

Amb la fi de la Guerra Civil, Montoriol s’exilia a Lió, a casa de la seva germana, i en torna al cap d'un any per cuidar la mare. A partir de llavors, la seva trajectòria s'estronca i no publica mai més, tot i que privadament continua cultivant el piano i escrivint poesia.

Biografia de Carme Montoriol a la web de l’AELC.

Obres

Bibliografia

Anglada, Maria Àngels (1988). «Carme Montoriol». A: Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal. 

Bertrana, Aurora (196?). «Carme Monturiol i Puig: una mujer extraordinaria» [Documents sobre Carme Montoriol i Puig]. Manuscrits d’Aurora Bertrana. Girona: Universitat de Girona: Fons Aurora Bertrana. 

Fransitorra, Albina (1984). «El teatre de Carme Montoriol i Puig». Estudis escènics (Barcelona), núm. 25 (juny 1984), pp. 95-123. 

Fransitorra, Albina  (1983). «Introducció» a L’abisme, L’huracà. Barcelona: La Sal. 

Foguet, Francesc. «Lyceum Club de Barcelona, una aposta per a un teatre intel·ligent (1934-1937)». Serra d’Or (Barcelona), núm. 465 (setembre 1998), pp. 62-65. 

Marín-Dòmine, Marta (2020). Pròleg al Teatre reunit de Carme Montoriol. Arola Editors / TNC, pp. 1-37.

Montoriol, Carme i Serra, Joaquim (1936). Vídeo de l'obra lírica Tempesta esvaïda de Carme Montoriol, Youtube.

Montoriol, Carme (2019). L’huracà. Tarragona: Arola Editors.

Montoriol, Carme (2020). “Sobre L’huracà”, publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Tarragona: Arola Editors, pp. 1-4.

Montoriol, Carme (2020). “Enric Ibsen”, publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Tarragona: Arola Editors, pp. 1-13.

Montoriol, Carme (2020). “Les relacions entre l’home i la dona”, publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Tarragona: Arola Editors, pp. 1-32.

Pagès Jordà, Vicenç (2018). “Elogi de l’abnegació”, Revista de Girona, pp. 1-2.

Pujol, Dídac (2005). "Carme Montoriol, traductora dels sonets de Shakespeare", Gèneres i formes en la literatura catalana d'entreguerres (1918-1939). I Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum, pp. 26-40.

Real, Neus (2009). “Carme Montoriol i Puig”, fitxa a la web Escriptores republicanes.

Real, Neus. «El cas singular de Carme Montoriol en la limitada escena femenina».  Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. (2006). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

Tarrés, Irene (2022). A dues veus: de Carme Montoriol a Maria Vila, Revista de Girona, pp. 1-4.

Velaz, Anna M. «Aurora Bertrana i Carme Montoriol: dues escriptores, dos feminismes?». Revista de Girona, núm. 193 (març-abril 1999), pp. 74-77. 

Velaz, Anna M (2000). «Aproximació biobibliogràfica i aspectes de la narrativa de Carme Montoriol: dos contes inèdits». Literatura, AIEE (Figueres), núm. 33, pp. 251-271. 

Velaz, Anna M (2004). «Carme Montoriol: música i poesia». Revista de Girona, núm. 223 (març-abril 2004), pp. 54-59. 

Ràdio Barcelona, L'huracà. (1975). (Enregistrament sonor. Dir. Armando Blanch. D’aquest enregistrament hi ha un enllaç,  15-10-2022 https://youtu.be/V-ljmYY1Mfs potser recreació de la locució original). 

Carme Montoriol, portal de l'AELC, 26-03-2022  https://www.escriptors.cat/autors/montoriolc  

Carme Montoriol, enciclopèdia.cat,  26-03-2022  https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0044170.xml  

Carme Montoriol, revista CIVTAT. Ideari d'art i cultura, 26-03-2022 http://www.civtat.cat/montoriol_carme.html  

Enfocament Didàctic

Arts Escèniques i Música.

Per les traduccions, es pot treballar a les Escoles Oficials d’Idiomes.

Per l’obra musical, als Conservatoris Professionals de Música.

Per l’obra dramàtica, a les Escoles Superiors d’Art Dramàtic.

De manera transversal, Ciències socials, àrees pròpies d'arts escèniques i accions per visibilitzar les dones i la seva obra.

Pot ser introduïda a tots els nivells de l'ESO a partir del coneixement de la seva figura i l'estudi de la seva obra tant literària com artística. La seva obra pot ser treballada des d’enfocaments com ara:

• Llengua catalana en els diferents blocs curriculars.

• La història de la literatura catalana (en especial, la preguerra).

• Els canvis i el moment polític, cultural i social de la Segona República.

• El psicologisme i els tractament de conflictes en les relacions humanes.

• La història de la música.

• La traducció i la recepció de William Shakespeare a Catalunya.

• La representació literària del gènere, la subjectivitat de les dones, de la maternitat, etc.

• El compromís literari i cultural amb el feminisme.

• El compromís polític i amb les causes femenina i republicana.

Documents