Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura del primer terç del s. XX

Edat contemporània > Feminisme > Sufragisme

Edat contemporània > Moviments sociopolítics > Republicanisme

Grups per àmbit de dedicació

Divulgadores / Promotores culturals > Agents culturals

Músiques > Instrumentistes > Pianistes

Escriptores > Poetes

Escriptores > Narradores

Escriptores > Traductores

Escriptores > Oradores

Escriptores > en > català

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Columnistes

Activistes > Feministes (activistes)

Personatge
Carme

Carme Montoriol i Puig

Barcelona 25-06-1892 ‖ Barcelona 26-07-1966

Període d'activitat: Des de 1920 fins 1939

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura del primer terç del s. XX

Edat contemporània > Feminisme > Sufragisme

Edat contemporània > Moviments sociopolítics > Republicanisme

Grups per àmbit de dedicació

Divulgadores / Promotores culturals > Agents culturals

Músiques > Instrumentistes > Pianistes

Escriptores > Poetes

Escriptores > Narradores

Escriptores > Traductores

Escriptores > Oradores

Escriptores > en > català

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Columnistes

Activistes > Feministes (activistes)

Context de creació femenina

Carme Montoriol representa un dels paradigmes del model de dona de lletres del segle XX d’abans del 1939 a Catalunya, d’acord amb els paràmetres de la modernitat. Nom clau en l’intent de renovació de l’escena barcelonina dels anys vint i trenta, dins la qual va destacar pels seus plantejaments allunyats dels convencionalismes, és una de les poques dramaturgues en la història de la literatura catalana anterior als anys 1990 que va veure les seves obres teatrals portades a escena, amb èxit.

La seva carrera s’enlaira en un moment favorable a la creació i presència pública femenines, en especial amb l’adveniment de la Segona República l’any 1931. Com a pianista, actua en solitari i en el trio conformat amb Lina Montoriol i Montserrat Casadó en un context d’especial floriment de la cultura musical catalana. Pel que fa a la seva activitat com a articulista i conferenciant, s’ha d’entendre en relació a l’augment de premsa escrita en català durant la dècada dels 1920, que afavoreix el creixement de plomes femenines en actiu —com Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, María Luz Morales, Anna Murià i Llucieta Canyà. Per altra banda, Montoriol forma part dels cercles femenins il·lustrats i progressistes de l'època, al costat d'Aurora Bertrana, Maria Carratalà, Enriqueta Sèculi, Elvira Augusta Lewi i Anna Maria Martínez Sagi, entre d'altres, i és una membre molt activa del Club Femení i d’Esports i del Lyceum Club de Barcelona. Aquest darrer va ser una agrupació que responia a la necessitat de moltes dones, intel·lectuals, escriptores i artistes, de construir institucions i espais culturals, educatius i polítics on compartir, visibilitzar i discutir inquietuds i experiències específiques. Carme Montoriol va participar-hi en tant que fundadora, presidenta (1932), conferenciant i també en tant que col·laboradora de les vetllades teatrals que va organitzar-hi Maria Carratalà. La preocupava l'educació de les dones, perquè creia en la necessitat d'una equiparació de la preparació intel·lectual respecte a la dels homes, i en una entrevista d'Anna Murià per a La Rambla (1932) va declarar: "Tots dos han de fer camí plegats, han de ser companys i, per tant, cal que s'entenguin i que un no entrebanqui l'altre".

Pel que fa a l’àmbit teatral, Montoriol hi irromp en un moment caracteritzat per la grisor de l'escena, la imitació de models estrangers allunyats de la vanguàrdia i la limitació de certs arguments en nom de la moral. Obres com L'abisme i L'huracà, si bé no van quedar exemptes de polèmica, van ser molt celebrades per la crítica, i al llarg dels anys 1930 la seva figura va adquirir un incontestable reconeixement. Per això no és banal que moltes de les produccions dramatúrgiques de dones d'aquella època siguin posteriors a l'estrena de L'abisme l'any 1931: sembla que l'èxit de Montoriol va propiciar un augment de confiança i es van presentar més dones als concursos teatrals, alhora que els teatres van veure arribar més manuscrits d'autoria femenina. 

En aquest sentit, és coetània d’altres autores de teatre com Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, la sainetera Pilar Monzó o Lola Anglada, dedicada al teatre infantil i juvenil.

Igual que per a d'altres figures coetànies, com Maria Carratalà o Rosa Maria Arquimbau, la desfeta republicana va suposar per a Montoriol la brusca aturada d'una trajectòria ascendent. Amb la dictadura franquista, es va extingir una veu pública femenina que pràcticament no tenia cabuda en el marc d'un règim que promulgava el retorn a l'espai domèstic per a les dones.

La seva obra s’integra en la tradició de dramaturgues en llengua catalana, on podem incloure des de les predecessores Caterina Albert, Carme Karr, Dolors Monserdà, o Palmira Ventós, fins a noms actius durant la dictadura, com Cecília A. Màntua; als anys 1980, com María José Ragué Arias i Victòria Gras; i la plètora de dramaturgues que comença a augmentar a partir dels anys 1990 (Lluïsa Cunillé, Beth Escudé, Àngels Aymar, Marta Barceló, Clàudia Cedó o Guadalupe Sáez, per citar-ne només algunes).

Ressenya

Carme Montoriol (Barcelona, 1892-1966) és traductora, dramaturga, escriptora i i pianista. Figura cultural molt activa en la Barcelona dels anys 20 i 30, fundadora i directora del Lyceum Club, també esdevé activista republicana durant la guerra i exerceix com a secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Molt cultivada i políglota, destaca com a concertista de piano i traductora dels Sonets de Shakespeare. Les seves obres teatrals L’abisme i L’huracà són rebudes com a renovadores del teatre català. Escriu també prosa, poesia i articles a la premsa. La seva obra està adscrita al psicologisme, és a dir, el corrent filosòfic que tendeix a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc., a factors o determinants psíquics.

Justificacions

  • Dramaturga, autora d’obres d’èxit com L’abisme i L’huracà, a més d’única dona a estrenar als escenaris professionals catalans durant la Segona República.
  • Traductora, autora d’una celebrada traducció en vers dels Sonets de Shakespeare, així com d’obres teatrals seves i teatre, poesia i novel·la d’altres autors.
  • Escriptora, autora de la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona, de narracions breus i de poemes que l’inicien en la seva vocació d'autora.
  • A les seves obres aborda el lloc que ocupen les dones en l’estructura familiar, i hi aborda qüestions com la maternitat i el desig femení, des d’una òptica desacomplexada avançada per a l’època, en especial al teatre.
  • Fundadora del Lyceum Club de Barcelona i presidenta de l’entitat l’any 1932. Exerceix com a conferencianta i dinamitzadora cultural en aquest i altres ateneus i associacions.
  • Com a pianista, actua des de molt jove tant en solitari com junt a Lina Montoriol i Montserrat Cassadó.

Biografia

Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1893-1966) va ser música, traductora i escriptora. Nascuda en el si d'una família burgesa i liberal d’origen empordanès. Va créixer en un entorn culturalment ric que va constituir la base per al seu gran bagatge intel·lectual. A més del castellà i el català, va arribar a dominar l’anglès, l’italià, el francès i l’alemany.

La seva carrera com a pianista comença quan tenia vint anys, i fins a la fi de la Guerra actua com a solista i en el trio conformat per la seva germana Lina al violí, Montserrat Cassadó al violoncel i ella mateixa, amb el qual toca, entre d'altres, al Palau de la Música Catalana. A l’activitat musical se sumen l’interès per la composició poètica (recita i publica alguns textos en publicacions periòdiques) i l’activitat de traducció creixent.

Amb la traducció dels Sonets de Shakespeare (1928), que comença per gust i completa seguint l’encoratjament de Pompeu Fabra, rep el reconeixement públic i causa una gran impressió en l’àmbit de les lletres catalanes. A més, també tradueix Cimbel·lí i La nit de Reis o el que vulgueu de William Shakespeare, i múltiples textos que resten inèdits: trasllada de l’anglès al català obres de Lord Byron, John Milton, Oscar Wilde i Ruyard Kipling, del francès i l’italià al català Alexandre Dumas, Anatole France i Luigi Pirandello. També tradueix del català al francès poemes de Maria Teresa Canals, Carme Guasch, Josep M. De Sagarra, Josep Carner i Francesc Pujols. Durant la guerra publica la versió catalana de No passaran! Una història del setge de Madrid, d’Upton Sinclair.

Montoriol destaca per la seva producció dramatúrgica, que despunta en un moment en què el teatre català manca de propostes innovadores. S’estrena com a autora teatral amb L’abisme, presentada per primera vegada al públic el 20 de gener de 1930 al Teatre Novedades de Barcelona, i obté un èxit molt notable. La seva obra més reconeguda és L’huracà, que, estrenada el 25 de gener de 1935, també aixeca força polseguera, en part a causa de la temàtica: l’enamorament d’un fill envers la seva mare. Després, estrena també Avarícia, el 26 d’abril de 1936 al Teatre Novedades, i la comèdia lírica Tempesta esvaïda al Teatre Nou de Barcelona, amb música de Joaquim Serra i estrenada el 7 de novembre de 1936, ja en plena Guerra Civil.

A més a més, escriu poesia, que divulga en recitals públics, i publica la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona l’any 1932. Acompanya la seva producció literària una prolífica activitat articulista en revistes com La veu de Catalunya, Mirador, La Revista, La Dona Catalana i D’ací i d’allà, així com La Publicitat i La Rambla, on arriba a tenir secció fixa.

A la seva producció escrita se suma una intensa activitat com a conferenciant i ofereix xerrades sobre Ibsen, Shakespeare, Beethoven, Chopin i Liszt, Dant i el teatre (els manuscrits es conserven al fons Carme Montoriol, a la Biblioteca Fages de Climent, Figueres). Aquesta activitat està molt vinculada a dues entitats en favor de la dona: el Club Femení i d’Esports, fundat el 1928, i el Lyceum Club de Barcelona, fundat l’any 1931 i del qual Montoriol n’és fundadora i presidenta l’any 1931. Durant la Guerra, també presideix el Grup Sindical d’Escriptors Catalans i s’involucra en la Institució de les Lletres Catalanes. amb Aurora Bertrana la uneix una gran amistat i manté correspondència amb Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Agustí Calvet i Eduardo Marquina, entre d’altres.

Amb la fi de la Guerra Civil, Montoriol s’exilia a Lió, a casa de la seva germana, i en torna al cap d'un any per cuidar la mare. A partir de llavors, la seva trajectòria s'estronca i no publica mai més, tot i que privadament continua cultivant el piano i escrivint poesia.

Biografia de Carme Montoriol a la web de l’AELC.

Obres


Poesia 

(1921). Quaresma. Presentat als Jocs Florals de Barcelona. 

Novel·la 

(1932). Teresa o la vida amorosa d’una dona. 

Narrativa breu 

(1936). Diumenge de juliol. 

La vídua, inèdita. 

Primavera a Florència, inèdita. 

Teatre 

(1930). L’abisme. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el dia 20 de gener de 1930. 

(1935). L’huracà. Barcelona: Llibreria Millà. Estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona el dia 25 de gener de 1935. Tarragona: Arola, 2019. 

(1936). Avarícia. Barcelona: Llibreria Millà. Estrenada al Teatre Novedades el 26 d’abril de 1936. 

(1936). Tempesta esvaïda. Comèdia lírica en tres actes. Amb música de Joaquim Serra. Estrenada el 7 de febrer del 1936 al Teatre Nou de Barcelona (obra inèdita estrenada)

 

Traduccions publicades de l'anglès

(1928). Shakespeare, William: Els sonets de Shakespeare. Barcelona: Llibr. Verdaguer. (Pròleg d'Alexandre Plana). Inclou “Breus notes d'introducció a la traducció completa dels sonets de Shakespeare" assaig de Carme Montoriol / Figueres: Banc Industrial dels Pirineus, 1980. (A cura de Montserrat Vayreda, pròleg de M. A. Anglada)

(1930). Shakespeare, William: Cimbel·lí [Cymbeline]. Barcelona: Publicacions de La Revista.

(1931). Baring, Maurice: Daphne Adeane. Badalona: Proa.

(1935). Shakespeare, William: La nit de Reis o el que vulgueu [Twelfth Night, Or What You Will]. Barcelona: Publicacions de La Revista.

(1937). Sinclair, Upton: No passaran! [No Pasarán!: A Novel of the Battle of Madrid]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

 

Traduccions inèdites

La vita che ti diedi (La vida que et vaig donar) de Luigi Pirandello, de l’italià al català

Obres d'Alexandre Dumas i Anatole France del francès al català

Obres de Lord Byron, John Milton, Oscar Wilde i Ruyard Kipling, de l’anglès al català

Poemes del català al francès, de Maria Teresa Canals, Carme Guasch, Josep M. De Sagarra, Josep Carner i Francesc Pujols

Per a d’altres obres inèdites, vegeu la secció corresponent al web Escriptores republicanes.

 

Articles i assaig breu

Publica múltiples articles en revistes i diaris com La veu de Catalunya, Mirador, La Revista, La Dona Catalana i D’ací i d’allà, La Publicitat i La Rambla. Incloem alguns exemples representatius:

«Enric Ibsen», publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Arola Editors / TNC, 2020.

«Les relacions entre l’home i la dona»,1 publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Arola Editors / TNC, 2020.

1932. «Presentació». A: Una visió femenina del moment present, de Maria Pi de Folch. Barcelona: Edicions Lyceum Club [3-4] [Assaig]

1937. «La novel·la de guerra»; «L’escriptor i el moment actual». A: Escriptors de la Revolució. Barcelona: Edicions Grup Sindical d’Escriptors Catalans [G. S. E. C.], 147-161 [Assaig]

Per a una relació exhaustiva dels textos publicats a la premsa, vegeu la secció corresponent al web Escriptores republicanes.

 

 

Bibliografia

Anglada, Maria Àngels (1988). «Carme Montoriol». A: Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal. 

Bertrana, Aurora (196?). «Carme Monturiol i Puig: una mujer extraordinaria» [Documents sobre Carme Montoriol i Puig]. Manuscrits d’Aurora Bertrana. Girona: Universitat de Girona: Fons Aurora Bertrana. 

Fransitorra, Albina (1984). «El teatre de Carme Montoriol i Puig». Estudis escènics (Barcelona), núm. 25 (juny 1984), pp. 95-123. 

Fransitorra, Albina  (1983). «Introducció» a L’abisme, L’huracà. Barcelona: La Sal. 

Foguet, Francesc. «Lyceum Club de Barcelona, una aposta per a un teatre intel·ligent (1934-1937)». Serra d’Or (Barcelona), núm. 465 (setembre 1998), pp. 62-65. 

Marín-Dòmine, Marta (2020). Pròleg al Teatre reunit de Carme Montoriol. Arola Editors / TNC, pp. 1-37.

Montoriol, Carme i Serra, Joaquim (1936). Vídeo de l'obra lírica Tempesta esvaïda de Carme Montoriol, Youtube.

Montoriol, Carme (2019). L’huracà. Tarragona: Arola Editors.

Montoriol, Carme (2020). “Sobre L’huracà, publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Tarragona: Arola Editors, pp. 1-4.

Montoriol, Carme (2020). Enric Ibsen, publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Tarragona: Arola Editors, pp. 1-13.

Montoriol, Carme (2020). “Les relacions entre l’home i la dona”, publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Tarragona: Arola Editors, pp. 1-32.

Pagès Jordà, Vicenç (2018). “Elogi de l’abnegació”, Revista de Girona, pp. 1-2.

Pujol, Dídac (2005). "Carme Montoriol, traductora dels sonets de Shakespeare", Gèneres i formes en la literatura catalana d'entreguerres (1918-1939). I Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum, pp. 26-40.

Real, Neus (2009). “Carme Montoriol i Puig”, fitxa a la web Escriptores republicanes.

Real, Neus. «El cas singular de Carme Montoriol en la limitada escena femenina».  Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. (2006). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

Tarrés, Irene (2022). A dues veus: de Carme Montoriol a Maria Vila, Revista de Girona, pp. 1-4.

Velaz, Anna M. «Aurora Bertrana i Carme Montoriol: dues escriptores, dos feminismes?». Revista de Girona, núm. 193 (març-abril 1999), pp. 74-77. 

Velaz, Anna M (2000). «Aproximació biobibliogràfica i aspectes de la narrativa de Carme Montoriol: dos contes inèdits». Literatura, AIEE (Figueres), núm. 33, pp. 251-271. 

Velaz, Anna M (2004). «Carme Montoriol: música i poesia». Revista de Girona, núm. 223 (març-abril 2004), pp. 54-59. 

 

Ràdio Barcelona, L'huracà. (1975). (Enregistrament sonor. Dir. Armando Blanch. D’aquest enregistrament hi ha un enllaç,  15-10-2022 https://youtu.be/V-ljmYY1Mfs potser recreació de la locució original). 

Carme Montoriol, portal de l'AELC, 26-03-2022  https://www.escriptors.cat/autors/montoriolc  

Carme Montoriol, enciclopèdia.cat,  26-03-2022  https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0044170.xml  

Carme Montoriol, revista CIVTAT. Ideari d'art i cultura, 26-03-2022 http://www.civtat.cat/montoriol_carme.html  

 

Enfocament Didàctic

Arts Escèniques i Música.

Per les traduccions, es pot treballar a les Escoles Oficials d’Idiomes.

Per l’obra musical, als Conservatoris Professionals de Música.

Per l’obra dramàtica, a les Escoles Superiors d’Art Dramàtic.

De manera transversal, Ciències socials, àrees pròpies d'arts escèniques i accions per visibilitzar les dones i la seva obra.

Pot ser introduïda a tots els nivells de l'ESO a partir del coneixement de la seva figura i l'estudi de la seva obra tant literària com artística. La seva obra pot ser treballada des d’enfocaments com ara:

  • Llengua catalana en els diferents blocs curriculars.

  • La història de la literatura catalana (en especial, la preguerra).

  • Els canvis i el moment polític, cultural i social de la Segona República.

  • El psicologisme i els tractament de conflictes en les relacions humanes.

  • La història de la música.

  • La traducció i la recepció de William Shakespeare a Catalunya.

  • La representació literària del gènere, la subjectivitat de les dones, de la maternitat, etc.

  • El compromís literari i cultural amb el feminisme.

  • El compromís polític i amb les causes femenina i republicana.

Documents