Ressenya

Ida Bell Wells-Barnett, també coneguda com Ida B. Wells, va ser una periodista i activista afroamericana. Va formar part moviment sufragista i va ser cofundadora de l’Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color dedicada a la defensa dels drets civils i als drets de la dona als Estats Units.  

Justificacions

• Activista pels drets de les persones negres i feminista en el segle XIX.
• Sufragista
• Precursora del periodisme d’investigació.

Biografia

Ida B. Wells va nàixer en esclavitud, a Holly Springs (Mississipí), sis mesos abans de l’abolició de l’esclavitud […] Els seus pares van continuar treballant per al seu anterior amo després de l’emancipació, com moltes altres persones que sovint es van veure obligades per circumstàncies econòmiques a continuar vivint i llogant la terra dels seus antics esclavistes. […] Una epidèmia de febre groga va deixar Wells òrfena als 16 anys. Per a mantindre els seus germans, es va fer mestra per 25 dòlars al mes, fingint ser major d’edat.  […]  
En 1880, després de veure els seus germans col·locats com a aprenents, es va mudar amb les seues dues germanes menors a viure amb un parent a Memphis. Allí va obtindre un lloc de mestra en una escola per a persones negres i va començar a assistir a classes en la Universitat a Nashville. També va començar a escriure per a l’Associació de Premsa Negra. Es va convertir en editora d’un setmanari, Evening Star, i després del Living Way, en què escrivia amb el pseudònim de Iola.  
En 1884, en un viatge a Nashville amb tren, Wells va ser treta del cotxe on viatjava i obligada a pujar al vagó per a persones negres, a pesar que tenia un bitllet de primera classe. Això va succeir més de 70 anys abans que la negativa de Rosa Parks a traslladar-se a la part posterior d’un autobús públic a Montgomery, Alabama, ajudara a desencadenar el moviment pels drets civils en 1955. Wells va demandar la companyia de ferrocarril Chesapeake and Ohio Railroad, i va obtindre una indemnització de 500 dòlars. En 1887, el Tribunal Suprem de Tennessee va anul·lar el veredicte i Wells va haver de pagar 200 dòlars de costes judicials. 
Wells va començar a escriure més sobre qüestions d’injustícia racial i es va convertir en reportera i copropietària del diari Memphis Free Speech .  […] Va continuar la seua crítica oberta del racisme. Ella (també) va recórrer el país donant conferències sobre els mals de la violència de masses, va escriure Crystal N. Feimster, professora associada d’Estudis Afroamericans i Estudis Estatunidencs en la Universitat Yale, en un article d’opinió de 2018 en The New York Times. […] 
Wells va escriure en contra dels linxaments en general. En particular, la comunitat blanca es va indignar quan va publicar un editorial en què denunciava el mite que els homes negres violaven les dones blanques. La seua al·lusió a la idea que les dones blanques podrien consentir en una relació amb homes negres va ser particularment ofensiva per a la comunitat blanca. […] 
Wells va continuar escrivint articles per a diaris. També va escriure fullets i va parlar àmpliament en contra dels linxaments. […] 
En tornar del seu primer viatge britànic, Wells es va mudar a Chicago. Allí va treballar amb Frederick Douglas i un advocat i editor local, Ferdinand Barnett, en la redacció d’un fullet de 81 pàgines sobre l’exclusió dels participants negres de la major part dels esdeveniments de l’Exposició Colombina. Va conéixer el vidu Ferdinand Barnett i s’hi va casar en 1895 (a partir de llavors, va ser coneguda com a Ida B. Wells-Barnett). Junts van tindre quatre fills. També va escriure per al seu diari, The Chicago Conservator. 
En 1895, Wells-Barnett va publicar Un registre roig: estadístiques tabulades i suposades causes de linxaments als Estats Units 1892-1893-1894, on va documentar que els linxaments no eren a causa de violacions comeses per homes negres a dones blanques. 
Des de 1898 fins a 1902, Wells-Barnett va ser la secretària del Consell Nacional Afroamericà. En 1898, va formar part d’una delegació en cerca de justícia després del linxament a Carolina del Sud d’un carter negre. Més tard, en 1900, va parlar a favor del sufragi femení.  […] 
Wells-Barnett va morir en 1931 a Chicago, poc estimada i desconeguda.  […] 
Encara que la lluita contra els linxaments era la seua meta principal, i Wells-Barnett va donar llum sobre aquest important tema de justícia racial, mai va aconseguir el seu objectiu d’una legislació federal contra els linxaments. No obstant això, va inspirar a generacions de legisladors a intentar aconseguir el seu objectiu.  […] 
La seua autobiografia, Croada per la justícia, en la qual va treballar en els seus últims anys, va ser publicada pòstumament en 1970, editada per la seua filla Alfreda M. Wells-Barnett. La seua casa a Chicago és un monument històric nacional i és de propietat privada. 

Adaptada de la biografía en: https://www.greelane.com/es/humanidades/historia-y-cultura/ida-b-wells-barnett-biography-3530698/ (en anglès, 23/01/2022) 

Obres

Bibliografia

Enfocament Didàctic

Es pot treballar en: 
Anglés: durant el primer trimestre, repàs del passat simple, repàs de vocabulari relacionat amb professions i repàs de vocabulari relacionat amb crims. 
Valors ètics, per a parlar de la discriminació racial.  

Documents