Clasificación geográfica

Europa > España

Movimientos socio-culturales

Edad Moderna > Humanismo

Grupos por ámbito de dedicación

Humanísticas > Pensadoras / Intelectuales

Escritoras > Narradoras

Escritoras > en > catalán

Personaje
Constitucions

Àngela Almenar i Monfort

(Na Monforta)

Desconocido c. 1500 ‖ Desconocido c. 1560

Periodo de actividad: Desde 1550 hasta 1560

Clasificación geográfica: Europa > España

Movimientos socio-culturales

Edad Moderna > Humanismo

Grupos por ámbito de dedicación

Humanísticas > Pensadoras / Intelectuales

Escritoras > Narradoras

Escritoras > en > catalán

Contexto de creación femenina

Àngela Almenar forma part del conjunt de dones humanistes, erudites i intel·lectuals que comptaren amb bona formació familiar, puellae doctae, en el context del segle XVI. D’entre aquestes dones destaquem tota una sèrie de fèmines il·lustres en l’ambient cultural valencià: Anna Cervató, de qui hi ha coneixement que mantingué correspondència literària -en llatí- amb humanistes com Lucio Marineo; Àngela de Carlet, deixebla de l’humanista Joan Andreu Estrany, una dona versada en les llengües llatina i grega, a qui se li atribueixen epístoles i oracions en llatí; Àngela Mercader Sabata (València?, a. 1525-d. 1538), Senyora d’Argeleta (Alt Millars), amb un cercle literari a casa seua; Jerònima Ribot i Ribelles (València?, a. 1541-1559), coneixedora de les llengües llatina i grega, de qui s’apunta que mantingué contacte epistolar amb intel·lectuals del moment; i Jerónima de Virués (València, a. 1523- d. 1589), considerada una experta llatinista que gaudí d’un context familiar erudit.

Hem de vincular estretament Àngela Almenar amb la Jerónima Galés, impressora i autora d’un sonet imprés en el Libro de las historias y cosas acontescidas… Totes dues van mantindre una intensa relació intel·lectual i d’amistat. 

Alhora, en aquest context hem de parlar de la valenciana Hipòlita Roís de Liori (València, 1479- Madrid, 1546), comtessa de Palamós, autora d’un important llegat epistolar familiar i burocràtic, tot destacant la correspondència amb la seua filla, Estefania de Requesens (?, c. 1504-Barcelona, 1549). 

Reseña

Dona valenciana contextualitzada al segle XVI, casada amb un advocat. Fundà la feligresia de l’Assumpció de la Verge, coneguda com el Col·legi de Na Monforta, al carrer de les Barques de València. Les fonts apunten que aquesta autora humanista escrigué les Constitucions per al govern del centre, en llengua catalana, així com un Antialcoran i diàlegs cristians. Va mantindre una estreta relació d'amistat amb la impressora valenciana Jerònima de Gales. Es una figura important per l'estudi del paper de la dona en el segle XVI.

 

 

Justificaciones

  • Fundà el Col·legi de Na Monforta, al carrer de les Barques de València.
  • Escrigué les "Constitucions" per al govern del Col·legi de Na Monforta, un Antialcoran i diàlegs cristians.
  • Autora humanista en llengua catalana de la qual han desaparegut les obres.
  • Manté una estreta relació d'amistat amb la impressora valenciana Jerònima de Gales.
  • Important per l'estudi del paper de la dona en el segle XVI.

Biografía

Dona natural de València. Cal situar-la al voltant dels anys 1550-1560, període en què consta que havia mort. Estava casada amb Bartholomé Monfort, doctor en ambdós drets, advocat en els tribunals de la Ciutat i Regne de València. Enviduà i no tingué descendència. Va mantindre una estreta relació intel·lectual i d'amistat amb la impressora valenciana Jerònima de Gales.

N’Àngela fundà la feligresia de l’Assumpció de la Verge. Sembla que escrigué unes Constitucions del Lloable Col·legi de l’Assumpció de la Verge Mare de Déu conegut amb el nom de Col·legi de Na Monforta, al carrer de les Barques de València, que establí en 1554. Les Constitucions van ser traduïdes al llatí, i amb lleus modificacions, al castellà (Constituciones del loable colegio de la Assumpcion..., per Bernardo Nogues, 1661 i Antonio Bordázar, 1728). L’original en valencià de les Constitucions no s’ha localitzat. 

Segons apunten les fonts, va escriure un Antialcoran i altres diàlegs cristians contra la religió mahometana, possiblement en la seua llengua materna (valencià). No s'han pogut localitzar actualment. 

 En l'actualitat es una figura important per l'estudi del paper de la dona en el segle XVI.

 

 

Obras

- Per al govern del centre, en valencià, les Constitucions del loable Colegi de la Assumció de la Verge Mare de Déu, anomenat de Na Monforta, fundat e stablit en la preferent ciutat de València pera els Colegials que i fon e seran. A València, per Juan Mey Flandro (1561), que signà: Dona Ángela Almenar, y de Monfort.

- Guiada per un desig de «purificar» la societat, sembla que va escriure un Antialcoran i altres diàlegs cristians contra la religió mahometana,

Bibliografía

Genovés y Olmos, Eduardo (1911). Bibliografía valenciana. Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700. València: Impremta de Manuel Pau, vol. I. 

Gregori Roig, Rosa M. (2012). La impresora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI). València: Biblioteca Valenciana. 

Herrero Herrero, María Ángeles (dir.) (2021). Escriptores valencianes de l’Edat Moderna, portal temàtic de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, (27-03-2022), <https://www.cervantesvirtual.com/portales/escriptores_valencianes_edat_moderna/angela_almenar_monfort/>

Martí i Ascó, Manuel (2013). «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 , pp. 121-137. 

Pastor Fuster, Justo (1980). Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Valencia: Librerías París-Valencia, vol. I. 

Rodríguez, Josep (1977). Biblioteca Valentina. València: Eliseu Climent. 

Serrano y Sanz, Manuel (1975). Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833. Madrid: Atlas, vol. I. 

Ximeno, Vicente (1980). Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII. València: Librerías París-Valencia, vol. I. 

Zaragoza Gómez, Verònica (2017). “Lectores, sàvies i escriptores en el temps de Jerònima Galés. La cultura escrita femenina a València en el pas del segle XV al XVI”, Pasiones bibliográficas II. València: Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés, pp. 147-163. 

Enfoque Didáctico

No hi ha cap obra disponible de l’autora, però se’n pot incloure la referència personal en el període cronològic corresponent al s. XVI dins del paper de la dona, tant en literatura (catalana, castellana i universal) com en Història.  

És també un exemple clar de com desapareix l’obra escrita de les dones amb el pas del temps i només es conserven referències secundàries que parlen d'elles però no els textos originals. 

Documentos