Ressenya
Teano de Crotona va fer aportacions importantíssimes a les matemàtiques. Casada amb Pitàgores, desenvolupà tractats sobre els poliedres rectangulars, sobre la teoria de la proporció àuria, sobre cosmologia i sobre medicina. A la mort de Pitàgores, va passar a dirigir la seua escola junt amb els seus fills i filles i viatjà per tota Grècia per a donar a conèixer i ampliar la labor que el filòsof havia iniciat. També en té d’escrits sobre educació.
Justificacions
- Va desenvolupar la teoria de la proporció àuria.
- Va ser una filòsofa i matemàtica pitagòrica brillant.
- En té de tractats també sobre l’educació.
- Va ser mestra en l’escola pitagòrica i, a la mort de Pitàgores, la va dirigir junt amb els seus fills i filles.
Biografia
Nascuda en el 546 aC, en Crotona, Magna Grècia (actualment Itàlia). Tot i que hi ha molta controvèrsia sobre si va ser deixebla o parella de Pitàgores, la majoria de les fonts accepta que va ser la seua dona i que va tindre diversos fills i filles, encara que també hi ha discrepàncies quant al nombre.
Sembla que no hi ha dubte que també va ser alumna seua i va arribar a ser mestra de la seua fraternitat. En l’escola de Pitàgores admetien homes i dones, i la veu d’elles era escoltada i podien desenvolupar el seu pensament. Fins a vint-i-huit dones, entre alumnes i professores, formaren part d’aqueixa escola, destacant, junt a la nostra protagonista, Aristoclea.
Pitàgores es va veure obligat a fugir de Samos per la tirania de Polícrates. Miló el va acollir a Crotona i, admirat per les seues idees, el va ajudar a fundar l’escola i va enviar la seua filla Teano a estudiar amb el seu protegit. Més tard ella va ensenyar en aquesta escola.
Els pitagòrics devien moltes de les seues creences a la mitologia egípcia, el que els va provocar un enfrontament amb les tradicions religioses vigents en aqueix moment a Grècia.
Després de l’enfrontament entre les ciutats de Crotona i Síbaris, va haver un descontent envers Miló (dirigia l’exèrcit que va vèncer i va destruir Síbaris) i Pitàgores, l’escola del qual havia aconseguit controlar el govern de la ciutat, com a conseqüència, la va veure incendiada. Ell i molts dels seus deixebles moriren entre les flames. Però Teano i els seus fills i filles aconseguiren salvar les seues vides i van ser fonamentals per a la supervivència i extensió dels ensenyaments pitagòrics. Es van dedicar a viatjar per Grècia i Egipte, on investigaren i avançaren no sols en matemàtiques, sinó també en medicina i altres ciències.
D’ençà de la informació que ens ofereixen autors com Clement d’Alexandria, Diògenes Laerci, Porfiri, Hermesianax de Colofó, Heròdot i Plutarc, es considera que Teano pot haver escrit tractats de matemàtiques, física i medicina, sobretot pel que fa a les malalties de la dona, i també sobre la proporció àuria. A més, va ajudar a divulgar la concepció de l’univers com una esfera tancada i finita, en l’interior de la qual els planetes orbiten circularment al voltant de la Terra seguint un orde perfecte. De la seua obra tan sols s’ha pogut conservar un fragment de Sobre la piedad, amb una disquisició sobre el nombre.
També ens ha quedat la seua carta a Eubule on parla sobre l’educació, constituent un antecedent de Cornèlia i de la posterior Duoda.
Obres
Angles
Espanyol
Català
Se li atribueixen escrits sobre:
-La vida de Pitàgores.
-El teorema de la proporció àuria.
-La teoria dels nombres, tractats sobre els poliedres rectangulars.
-La construcció de l’univers.
-Cartes adreçades a diferents persones i amb temàtica diversa: des de l’educació dels fills fins al comportament de la dona casada davant de les
aventures amoroses del marit... Es conserven 6 cartes.
-Un tractat, Sobre la pietat, del que es conserva un fragment amb una disquisició sobre el nombre.
Bibliografia
-Alic, Margaret (1991). El legado de Hipatia. México: Siglo XXI.
-Cervera, José (2018). "Téano, la mujer que sustituyó a Pitágoras", El Diario, (consultat el 18/04/2021) <https://www.eldiario.es/retiario/Teano-mujer-Pitagoras_6_730786935.html>
-Grau Guijarro, Sergi (2016). “Téano de Crotona i Pitàgoras de Samos: matrimoni pitagòric o invenció biogràfica?,” en Omnia mutantur, vol. I. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 63-69.
-Gutiérrez, Mercedes, Jufresa, Montserrat, Mier, Cristina y Pardo, Félix (1996). “Teano de Crotona” Enrahonar. Quaderns de Filosofía. vol. 26. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
-Laercio, Diógenes (2004). Vida de los filósofos más ilustres. México: Grupo editorial Tomo S.A.
-Mènage, Gilles (2009). Historia de las mujeres filósofas. Barcelona: Herder.
-Núñez Valdés, Juan, Olivares Nadal, Alba Victoria et alii (2016). “Muchos siglos antes de Hipatia ya hubo mujeres matemáticas”, en Actas del II Congreso Universitario Nacional Investigación y Género. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Enfocament Didàctic
-Culura clàssica: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.
-Història 1r ESO: Bloc Societats i territoris, en referència a Grècia.
-Matemàtiques, amb l'estudi dels nombres.
-Educació Plàstica i Visual, per a treballar el nombre auri.
-Llengua castellana i Literatura: Bloc Educació literària, per a treballar el gènere epistologràfic.
-Literatura universal, per a treballar també el gènere epistologràfic.
-Valors ètics i Filosofia, per a treballar textos escrits sobre educació.
Documents
