Reseña
Va nàixer a l'illa de Lesbos i és considerada una de les primeres poetes líriques d'Occident. Tot el que se sap de la seua vida es va deduir de l'obra que ens ha arribat: poemes i fragments extrets de cites tardanes (tradició indirecta) i també de papirs. Així mateix, la seua obra la situa en el cim de la literatura universal. L'estrofa sàfica es deu al seu nom. El contingut amorós dels seus poemes va propiciar tota classe d'enraonies i rumors sobre la seua vida. Antipater de Tessalònica la inclou en el seu “cànon” de lírica femenina, al costat d'altres poetes que, com ella, van influir en autors posteriors com Teòcrit o Catul i va ser considerada mestra de moltes dones poetes de totes les èpoques.
Justificaciones
- És la veu femenina més excel·lent de la poesia lírica grega de l'Antiguitat.
- Plató la va catalogar com la desena musa.
- Va servir de font d'inspiració a grans poetes, com Teòcrit o Catul.
- Forma part d'un conjunt de veus ressenyades com el primer «cànon» de la poesia lírica femenina a la Grècia de l'Antiguitat _epigrama AP IX 26 atribuït a Antípatre de Tessalònica, on se la cataloga com una de les nou muses.
- Va ser evocada com a mestra pionera per quasi totes les dones que van escriure poesia després d'ella.
Biografía
La poeta grega Safo va nàixer a l'illa de Lesbos, segurament en Mitilene, a la fi del segle VII aC. Va viure a la ciutat de Mitilene a partir del 630 a. C., aproximadament. No se sap quan va morir. El seu exili a Sicília en algun moment entre el 604 i el 595 aC s'esmenta en una inscripció antiga (el Marbre de Paros), però res es diu del motiu d'aqueix exili. Les fonts biogràfiques esmenten una mare, un pare, una filla, un marit i tres germans. Es creu que tenia un thiasos, una mena d'escola, sota el patrocini d'Afrodita i de les Muses; una mena de conservatori de música i declamació on es formaven xiques de Lesbos.
És considerada una de les primeres poetes líriques d'Occident. Tot el que se sap de la seua vida es va deduir de l'obra que ens ha arribat: poemes i fragments extrets de cites tardanes (tradició indirecta) i també de papirs. Així mateix, la seua obra la situa en el cim de la literatura universal. L'estrofa sàfica es deu al seu nom. El contingut amorós dels seus poemes va propiciar tota classe d'enraonies i rumors sobre la seua vida. Antípatre de Tessalònica la inclou en el seu “cànon” de lírica femenina, al costat d'altres poetes que, com ella, van influir en autors posteriors com Teòcrit o Catul i va ser considerada mestra de moltes dones poetes.
El rostre de Safo es va gravar en monedes encunyades a Mitilene i els poetes hel·lenístics la van anomenar «la desena Musa» o «la Musa mortal».
Bibliografía
- Carson, Anne (2019). Si no, el invierno. Fragmentos de Safo. Traducció d'Aurora Luque. Madrid: Vaso roto S. L.
- Luque, Aurora (2020). Safo. Poemas y testimonios. Barcelona: Acantilado.
- Sánchez Ortiz de Urbina, Ricardo (2009). Safo y sus discípulas. Madrid: del Oriente y del Mediterráneo.
AUDIOVISUAL:
- Horovitz, Daniela (2018). «El dulce amargo, canciones de Safo» en Hit Tv Plus, (consultat el 20/07/2021), <https://www.youtube.com/watch?v=dxpH7VNyE_E >
Enfoque Didáctico
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.
-Grec Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.
-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.
-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.
Documentos
