Dolors Monserdà va viure atenta a la realitat que li era contemporània i es va implicar en moviments diversos d’índole cultural i també social. Va ser una escriptora costumista, l’obra de la qual es va adaptar als canvis socials a mesura que posava la mirada en àmbits diversos. És deixebla de l'escriptora de la Renaixença Josepa Massanés, de qui reconeix el mestratge. És considerada com la primera novel·lista en català, precursora immediata de Caterina Albert i vinculada geogràficament i com a precursora a altres narradores barcelonines, com són Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig. Tanmateix, també va conrear altres gèneres (poesia, teatre, assaig, periodisme). És rellevant la seua producció de temàtica feminista, encara que des d’una òptica burgesa i conservadora que no qüestiona l’ordre social.
Dolors Monserdà i Vidal
(Dolors Monserdà de Macià)
Barcelona 10-07-1845 ‖ Barcelona 31-03-1919
Període d'activitat: Des de 1862 fins 1919
Classificació geogràfica: Europa > Espanya
Moviments socio-culturals
Edat contemporània > Realisme (art i literatura) > Costumisme
Edat contemporània > Feminisme
Edat contemporània > Renaixements culturals i moviments de final del s. XIX > Noucentisme
Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura del primer terç del s. XX
* Moviments multiseculars > Antiesclavisme
Grups per àmbit de dedicació
Activistes > Feministes (activistes)
Activistes > Abolicionistes
Escriptores > en > català
Escriptores > Poetes
Escriptores > Dramaturgues
Escriptores > Assagistes
Escriptores > Oradores
Escriptores > Biògrafes
Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.
Context de creació femenina
Ressenya
Dolors Monserdà, novel·lista de referència en llengua catalana, va conrear la narrativa, el teatre i l'assaig i la poesia (també en castellà). Quan tenia catorze anys, va assistir a la recuperació dels Jocs Florals de Barcelona. El 1893, l’esclat de la bomba al Liceu la va agafar a la platea del teatre, i eixe mateix any va publicar la primera novel·la, La Montserrat. La seua tercera novel·la, La fabricanta (1904) és de caràcter realista, amb protagonistes femenines i amb una clara reivindicació del treball de les dones en la indústria tèxtil. La seua publicació va coincidir amb la de Solitud, de Caterina Albert, qui la qualifica de «preclara capdavantera». En la dècada dels anys 80 del segle XIX va publicar per capítols a Lo Gay Saber l’obra teatral Teresa o un jorn de prova. A més, va dirigir Modas y Labors, suplement del Diari Català, i va crear el Patronat per a les Obreres de l’Agulla. La seua producció assagística es va centrar en l'antiesclavisme y un feminisme de base catòlica, basat en la igualtat intel·lectual, però que no pretenia desafiar l’ordre social. Algunes de les seues obres van ser traduïdes a altres llengües.
Justificacions
Biografia
Monserdà publicà el primer poema, dedicat a Josep Anselm Clavé, el 1862 i aquell mateix any, una article en prosa, "La abolición de la esclavitud", va marcar l'inici públic d'una ferma voluntat d'escriure. Posteriorment se li coneix activitat periodística i literària, aquesta ampliada també a la narrativa breu i a algunes peces teatrals. A partir de la dècada dels setanta, redacta la major part de les seues obres en català i publica poesies de caire jocfloralesc. Pel que fa a la seua producció que podem qualificar de feminista, va publicar articles en les revistes «Modas i Labors», «La Mujer que vive de su Trabajo» i «Feminal», a més d’alguns altres reculls.
En el camp de la poesia, l’autora va rebre diversos premis per la seua producció poètica que es va publicar el 1888 i el 1911 en sengles reculls. El 1909 va ser la primera dona a presidir els Jocs Florals de Barcelona. Tanmateix, la novel·la és el seu gènere més característic. Les seues obres deixen veure la intenció de mostrar un panorama de la societat catalana i de difondre els mateixos valors que plasma en els seus articles. Els seus escrits aporten una mescla de costumisme, realisme i romanticisme, totes tres característiques estètiques de l’època.
Obres
NARRATIVA
(1908). Del món.
NOVEL·LA
(1893). La Montserrat. Lectura en línia, 12-10-2022, ací.
(1900). La família Asparó.
(1904). La Fabricanta. Lectura en línia, 18-03-2022 ací.
(1930). La Quitèria. (Obra pòstuma) Lectura en línia, 18-03-2022 ací.
(1917). Maria-Glòria.
(1917). No sempre la culpa és d’ella.
(1918). Els rellogats; Els captaires; Els vells.
(1920). Buscant una ànima.
POESIA
(1862). "Poema dedicat al mestre Clavé", Eco de Euterpe.
(1888). Poesies catalanes.
(1911). Poesies.
TEATRE
(1874). Sembrad y cogeréis.
(1876). Teresa o un jorn de prova.
(1913). Amor mana.
CRÍTICA LITERÀRIA I ASSAIG
(1907). El feminisme a Catalunya.
(1909). Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana.
(1915). Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau.
(1916). Tasques socials. Recull d’articles, notes rurals i conferències.
Bibliografia
Publicacions en línia:
Institut Català de les Dones, (18-03-2022), <https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/activitats/exposicions/itinerants/cataleg/dolors-monserda/EXPO-MONSERDA_SDefinitius.pdf>
PEN Català, (18-03-2022), <https://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2021/02/A%CC%80LBUM-MONSERDA%CC%80-DEFINITIU.pdf>
Projecte Traces, (18-03-2022), <https://projectetraces.uab.cat/project/dolors-monserda/#>
Enfocament Didàctic
L’obra de Dolors Monserdà ofereix una panoràmica de la societat burgesa vinculada a la revolució industrial incipient que va configurar el panorama urbà de la fi del segle XIX i el principi del XX a Catalunya, per tant, és molt adequada perquè l’alumnat assimile les característiques del context que va donar lloc al Noucentisme i al realisme costumista. D’altra banda, la lectura d’uns textos feministes basats en el classisme i la religió permeten comparar l’evolució del moviment i la situació de les dones en aquella època i en l’actual.
En el currículum de Valencià: llengua i literatura es podria estudiar al nivell de 4t d’ESO.