Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura de postguerra > Literatura existencial

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura de postguerra > Literatura social

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura des de l'últim terç del s. XX

Edat contemporània > Pensament modern (final XVIII-XIX) > Existencialisme

Edat contemporània > Feminisme

Edat contemporània > Moviments sociopolítics > Moviment obrer > Socialisme

Edat contemporània > Moviments cinematogràfics > Cinema europeu

Grups per àmbit de dedicació

Governants > Polítiques

Activistes > Feministes (activistes)

Humanístiques > Feministes (pensadores)

Educadores > Pedagogues

Escriptores > Narradores

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Assagistes

Escriptores > Traductores

Escriptores > Oradores

Escriptores > Autobiògrafes

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Columnistes

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Guionistes

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Escenògrafes

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Actrius

Escriptores > en > català

Personatge
Maria

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Barcelona 03-03-1918 ‖ Barcelona 02-10-1991

Període d'activitat: Des de 1947 fins 1990

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura de postguerra > Literatura existencial

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura de postguerra > Literatura social

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura des de l'últim terç del s. XX

Edat contemporània > Pensament modern (final XVIII-XIX) > Existencialisme

Edat contemporània > Feminisme

Edat contemporània > Moviments sociopolítics > Moviment obrer > Socialisme

Edat contemporània > Moviments cinematogràfics > Cinema europeu

Grups per àmbit de dedicació

Governants > Polítiques

Activistes > Feministes (activistes)

Humanístiques > Feministes (pensadores)

Educadores > Pedagogues

Escriptores > Narradores

Escriptores > Dramaturgues

Escriptores > Assagistes

Escriptores > Traductores

Escriptores > Oradores

Escriptores > Autobiògrafes

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Columnistes

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Guionistes

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Escenògrafes

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Actrius

Escriptores > en > català

Context de creació femenina

Maria Aurèlia Capmany forma part de les narradores nascudes abans de 1936 que es van donar a conèixer durant la postguerra i entre les quals trobem les contistes i novel·listes Maria Ibars, Beatriu Civera, Maria Dolors Orriols, Maria Beneyto o, Carmelina Sánchez-Cutillas. Totes elles mantenen viva, durant els difícils anys de dictadura franquista, la narrativa contemporània en català, iniciada en el pas del segle XIX al XX per autores com Dolors Monserdà o Caterina Albert (Víctor Català) i continuada per escriptores com Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Anna Murià o Elvira Augusta Lewi. 

La seua obra assagística tindrà transcendència en escriptores més joves, especialment en Montserrat Roig, qui la reivindicarà com a referent literari, feminista i catalanista, o Isabel-Clara Simó. Pel que fa a la prosa memorialística de Capmany, pot relacionar-se amb la de les seues contemporànies Teresa Pàmies o, de nou, Maria Dolors Orriols. 

 

Ressenya

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) fou una escriptora prolífica, de trajectòria sòlida i continuada, pedagoga i política catalana. Amb una visió moderna i una actitud vital envers el món, l’autora posava en dubte la realitat i hi reflexionava de forma crítica, no només en l’activitat docent, sinó també en les seues obres que van des de la narrativa al teatre tot passant per l’assaig, els guions cinematogràfics, la crítica literària, les memòries o les traduccions. Esdevingué un referent mediàtic i polític pel seu pensament feminista -introductora a Catalunya del feminisme modern-, catalanista i d’esquerres, així com pel compromís a favor de la llibertat i la igualtat de les persones.  
 

 

Justificacions

  • Escriptora prolífica, de trajectòria sòlida i continuada.
  • Polifacètica: novel·la, teatre, assaig, investigació i traduccions.
  • Amb una obra transgressora i provocadora que convida a posar en dubte la realitat i reflexionar-hi.  
  • Compromesa amb la lluita per les llibertats, es va alinear amb l’antifranquisme, el socialisme i el catalanisme.
  • Introductora del feminisme modern a Catalunya, del qual va ser defensora activa.

Biografia

Maria Aurèlia Capmany va nàixer el 3 d'agost del 1918 a Barcelona. Durant la repressió franquista en la dècada dels quaranta, compaginava la seua participació en activitats culturals clandestines amb els estudis de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, els quals va sufragar amb la seua feina com a gravadora de vidre. La seua carrera literària es va iniciar el 1947 amb la novel·la Necessitem morir, finalista del premi Joanot Martorell; aquesta obra, però, no es va publicar fins a 1952.

En la dècada dels cinquanta, a banda de ser directora d'un centre educatiu on ensenyava filosofia, fou becada per l'Institut Francés i va cursar estudis a la Universitat de la Sorbona durant el curs 1952-1953. En els seixanta va impulsar, al costat de Ricard Salvat, la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on s'encarregava d’adaptar obres, interpretar personatges i dirigir peces. El 1960 va estrenar la seua primera obra teatral, Tu i l'hipòcrita: comèdia predicada, en dos actes.

Durant la dècada dels huitanta, no només continuava conreant novel·la i teatre de forma assídua, sinó que també feia traduccions d'obres literàries franceses i italianes. Col·laborava en la premsa diària escrivint articles i assajos, tasca que compaginava amb la constant presència pública a la ràdio i la televisió i actes públics en els quals tractava temes culturals, històrics, polítics i socials, sobretot, en el moviment feminista. Al capdavall, la seua última etapa va estar marcada, especialment, per lactivisme social i polític, ja que fou regidora de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona de 1983 a 1991, responsable d'Edicions i Publicacions. Maria Aurèlia Capmany va morir el 2 d'octubre del 1991 a Barcelona, després d'una llarga trajectòria literària, política i activista. 

Font: Universitat Rovira i Virgili, (28-03-2022), <https://www.crai.urv.cat/ca/recursos-informacio/col-leccions-especials/llegat-vidal-capmany/biografia-maria-aurelia-capmany/>

 

Obres


ASSAIG

(1966). La Dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Edicions 62 

(1968). La Dona catalana. Barcelona: Mateu, DL 

(1969). La Joventut és una nova classe?. Barcelona: Edicions 62 

(1970). El feminismo ibérico.  (amb la col·laboració de Carmen Alcalde), Vilassar de Mar Barcelona: oikos-tau

(1972). Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa

(1973). El Feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra

(1975). La Dona: dona, doneta, donota. Barcelona: DOPESA

(1975). Subirachs, o, Retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Pòrtic

(1976). Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa

(1982). Dietari de prudències. Barcelona: Hogar del libro

(1990). Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg 

 

INFANTIL I JUVENIL

(1971). Anna, Bel i CarlesBarcelona: Lumen, cop

(1971). Nummius Dexter Optatus, Papa de Roma (308-310). Barcelona: Tarot

(1972). Ni teu ni meu. Barcelona: La Galera, DL

(1977). El Cavaller Tirant. (adaptació teatral per infants). Barcelona: Edicions Don Bosco

(1984). Compta'ls bé, que tots hi són. Barcelona: Argos Vergara, DL

 (1989). El malefici de la reina d’Hongria o les aventures dels tres patrons de la nau. Barcelona: Barcanova

(1989). La rialla del mirall. Barcelona: Empúries 

 

MEMÒRIES

(1987). Mala memòria. Barcelona: Planeta. 

(1989). Això era i no era. Barcelona: Planeta. 

 

NARRATIVA

(1955). Madame Adà; Estranys presoners i D'Arenys a Sinera. Barcelona: Selecta. 

(1956). El lector i la seva obra. Barcelona: Editex. 

(1968). Dia sí, dia no. Llibres de Sinera.

(1970). Pedra de toc. Barcelona: Ed. Nova Terra.

(1971). Cartes impertinents. Palma de Mallorca: Moll.

(1974). Pedra de toc/2. Barcelona: Editorial Nova Terra.

(1988). Fumar o no fumar, vet aquí la qüestió. Barcelona: Destino. 

 

NOVEL·LA

(1952). Necessitem morir. Barcelona: Aymà, cop. (Premi Joanot Martorell de 1947).

(1955). L'altra ciutat. Barcelona: Selecta. 

(1956). Betúlia. Barcelona: Selecta. 

(1956). Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

(1958). Ara. Barcelona: Albertí.

(1958). Com una mà. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

(1959). Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí.

(1962). El gust de la pols. Barcelona: Destino.

(1963). La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor.

(1967). Un lloc entre els morts. Barcelona: Ed. Nova Terra.

(1969). Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra.

(1970). Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor.

(1971). Quim/Quima. Barcelona: Estela.

(1972). El Jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra.

(1980). Coses i noses. Barcelona: La Magrana.

(1982). Lo color més blau. Barcelona: Planeta.

(1988). El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta.

(1990). Aquelles dames d’altres temps. Barcelona: Planeta. 

 

TEATRE 

(1960). Tu i l'hipòcrita: comèdia predicada, en dos actes. Palma de Mallorca: Ed. Moll, DL. 

(1966). El Desert dels dies. Occitània, cop. 

(1968). Dia sí, dia no. Barcelona: Llibres de Sinera. 

(1968). Dones, flors i pitança i altres peces curtes. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

(1968). Els Vells. Barcelona: Mateu, DL.

(1968). Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

(1971). L'Ombra de l'escorpí. Barcelona: Arts Gràfiques Oriente.

(1971). Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. (amb Xavier Romeu). París: Edicions Catalanes de París.

(1974). Tirant lo Blanc / Joanot Martorell.Adaptació teatral. València: Gorg.

(1977). L’alt Rei en Jaume: sèrie televisiva en 8 capítols. Barcelona: Aymà. 

 

Enfocament Didàctic

Literatura catalana contemporània, periodisme, reflexió metaliterària.

Història: la transició espanyola, catalanisme i socialisme.

Ciències socials: feminisme. 

Documents