Reseña
Poeta que segueix la tradició trobadoresca en el segle XIV, de la qual només s’ha conservat només un poema, “E-z yeu am tal qu'es bo e belh” que trobem en el Cançoner Vega-Aguiló. En l’única obra que es conserva de l’autora. La veu principal expressa la tristesa per la distància que la separa de l'enamorat des del prisma de la poesia trobadoresca.
La Reina de Mallorques, seguint l’exemple de la Comtessa de Dia i d’altres trobairitz, fa que l’evocació del maritz absent, més enllà d’un hermètic poema d’amor, esdevinga un manifest sentimental: la veu lliure d’una dona per damunt de les traves d’una societat.
La seua identitat no és clara i els historiadors la identifiquen amb Constança d’Aragó (Aragó, 1318 - Montpeller, 1346) o Violant de Vilaragut (c. 1320 - c. 1372), ambdues esposes de Jaume III. Els seus versos són molt reconeguts durant el segle XIV i s'inclouen a la traducció al català del "Decameró" de Bocaccio
Font: Moisés, Francesc i Orts, Helena Orts (1986). El temps d’un poble. Guia didàctica, València : Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Gabinet d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Justificaciones
- Poeta que pertany a la literatura trobadoresca.
- Els seus versos són molt reconeguts durant el segle XIV i s'inclouen a la traducció al català del "Decameró" de Bocaccio
- La "Cançó d’absència" manifesta la veu lliure d’una dona per damunt de les traves d’una societat.
- Va invertir el discurs viril de la cançó trobadoresca en un jo femení.
- Identitat desconeguda. S’identifica amb Constança d’Aragó (Aragó, 1318 - Montpeller, 1346) o Violant de Vilaragut (c. 1320 - c. 1372), ambdues esposes de Jaume III.
Biografía
Martí de Riquer, pensa que la Reina de Mallorques tant podria ser Constança d’Aragó com Violant de Vilaragut, ambdues reines de Mallorca en anys diferents i esposes de Jaume III. Massó i Torrents data el poema entre els anys 1334-36 partint dels Viatges de Jaume III a Rosselló i Llenguadoc (França).
Reina de Mallorca és una poeta de mitjan segle XIV de la qual es conserva un poema “E-z yeu am tal qu'es bo e belh” al Cançoner Vega-Aguiló i, de manera anònima i fragmentària, a la traducció catalana del Decameró de 1434. L'autora invertix el discurs viril de la cançó trobadoresca en un jo femení i el poema manifesta la veu lliure d’una dona per damunt de les traves d’una societat. Desconeixem qui s'amaga rere la rúbrica «La Reyna de Mallorques» [...]. Ni tan sols sabem del cert si aquesta fa referència a la condició real de l'autoria o es tracta d'un apel·latiu de caràcter literari. En tot cas és l'única dada en què es poden basar els investigadors a l'hora d'elaborar hipòtesis d'atribució (l'origen reial tampoc és gens d'estranyar tenint en compte l'arrelada tradició de la família reial catalanoaragonesa amb la protecció i el conreu de la lírica). Tanmateix, i davant la incertesa que plana, no hi ha dubte que es tracta d'una autora.
S’identifica l’autora que signa com a Reina de Mallorques amb dues dones: d'una banda, amb Constança d’Aragó (Aragó, 1318 - Montpeller, 1346). Milà i Fontanals, en l’edició de 1878, la identifica com a reina. Era germana de Pere el Cerimoniós, Jaume I d'Urgell, Joan d'Aragó i de Castella i Ferran d'Aragó i de Castella, i besneta de Jaume I. El 1336 es va casar a Perpinyà amb Jaume III de Mallorca, també besnet de Jaume I. D'altra banda, amb Violant de Vilaragut (c. 1320 - c. 1372), filla de Berenguer de Vilaragut i segona esposa del rei Jaume III -cosí seu- amb el qual es va casar en novembre de 1347, després de la mort de Constança d'Aragó i d'Entença. Violant de Vilaragut regnà durant tres anys mentre el seu marit es trobava guerrejant per recuperar el regne.
Font: Viquipèdia, 15-10-2022, <https://ca.wikipedia.org/wiki/Reina_de_Mallorca>
Bibliografía
Alberni, Anna (2009). «El poemet de la reina de Mallorca: assaig de restauració textual i mètrica», Medioevo Romanzo, XXXIV, 2009-2, pp. 1-27 (en premsa).
Albertí, Elisenda (2007). Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p. 101.
Bonnín, Catalina (1997). «L'enyor de la reina de Mallorca», Estudis Baleàrics, 57, pp. 139-145.
Cluzel, Irénée (1957-58). «Princes et troubadours de la maison royale de Barcelone. Aragon», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. XXVII, pp. 321-373.
Massó i Torrents, Jaume (1936). «Poetesses i dames intel·lectuals», Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscel·lània d'estudis literaris, històrics i lingüístics, vol. I, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, pp. 405-417.
Pagès, Amadeu (1934): «Les poésies lyriques de la traduction catalane du Décaméron», Annales du Midi, XLVI, pp. 201-17.
Romeu i Figueras, Josep (1990). «Les poesies populars catalanes de la traducció del ‘Decameron' (Sant Cugat del Vallès, 1429)», Medievalia, IX, pp. 203-18.
Biblioteques municipals de Palma, Dones escriptores, (25-032022), <https://bibliopalma.palma.cat/portal/PALMA/bibliopalma/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_141806_1.pdf>
Enfoque Didáctico
- L’autora i l’obra es poden treballar en els blocs d’Educació literària de 1r, 2n i 3r a partir de la versió actualitzada del poema que s’ha conservat i de la seua relació amb la poesia trobadoresca.
- Així mateix es pot treballar el tema de l’amor conjugal i de l'absència.
- Es pot treballar en l’assignatura de Geografia i Història, condicions de l’amor conjugal durant l’època medieval.
Documentos
