Reseña

Poeta, novel·lista, contista i articulista, Maria Beneyto inicia la seua trajectòria sota el franquisme, tot publicant en valencià i en castellà. La seua poètica evoluciona des d’un realisme que denuncia les injustícies per qüestions de llengua, gènere, classe social o ideologia política fins a una poesia simbolista i experimental. La novel·la La dona forta (1967) va significar un impuls decisiu en la renovació formal i temàtica de la narrativa valenciana de postguerra. La reflexió sobre la condició femenina, tant des d’un punt de vista personal com col·lectiu, és present a tota la seua obra.  

Justificaciones

• Escriptora prolífica, de trajectòria sòlida i continuada, tant en català com en castellà.
• Polifacètica: poeta, contista i novel·lista.
• Estil realista: denúncia de les desigualtats socials i de gènere i empatia amb els col·lectius més desafavorits.
• Obra feminista: jo poètic radicalment femení i profunda reflexió sobre el fet de ser dona. 
• Ferm compromís amb la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme. 
• Renovadora de la narrativa valenciana durant la postguerra.
• Atorga un protagonisme inèdit als personatges femenins en la seua obra narrativa.

Biografía

Maria Beneyto i Cuñat va néixer a València el 14 de maig del 1925. Quan tenia dos anys, la seua nombrosa família (set fills, dels quals ella era l’única filla) es traslladà a Madrid perquè el seu pare s’hi volia obrir camí com a autor teatral, cosa que no va aconseguir. Van ser uns anys d’extrema penúria econòmica que va afectar el creixement, la formació i la salut de la futura escriptora. Tot i aquestes condicions, Beneyto comença a fer les primeres provatures literàries a l'escola i aprèn les regles mètriques castellanes de manera autodidacta; el 1937, quan el govern republicà es trasllada a València, la família torna a la seua ciutat d'origen, on el seu pare, obertament implicat amb la República, és ferit i mor el 1938; els primers anys de postguerra seran tremendament complicats: Beneyto no comptava amb recursos per subsistir i, a més, havia de patir les conseqüències de formar part dels vençuts, dels «rojos»: la mare, rapada i empresonada durant tres mesos, es queda pràcticament cega a causa d'unes cataractes, els germans són obligats a repetir el servei militar i ella pateix una anèmia extrema. Treballa de tot el que pot: neteja, cuida criatures, ajuda en diferents tallers o escriu cartes per a persones analfabetes, presos, etc., cosa que li agradava especialment.  

Cap a 1944, la seua situació econòmica canvia radicalment gràcies a l’ajuda d’un empresari valencià a qui el pare havia ajudat durant la guerra i que va voler tornar el favor rebut; la nova estabilitat permetrà Maria Beneyto d’instal·lar-se amb sa mare i dedicar-se de manera professional a l'escriptura. A l’inici dels anys cinquanta, va fer amistat amb poetes en llengua castellana, com Alejandro Gaos o Ricardo Orozco i comença a publicar en algunes revistes culturals i a presentar-se a premis amb èxit; en aquella època, també va conèixer escriptors valencianistes, com Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, i els germans Xavier i Vicent Casp, qui la va animar a escriure en valencià, llengua que parlava però que va aprendre a escriure de manera autodidacta. A l'editorial Torre va publicar el seus dos primers reculls poètics en català: Altra veu (1952) i Ratlles a l'aire (1956); aquest segon llibre, a més, va rebre el premi Ciutat de Barcelona d'aquell any. Pel seu estil aleshores, considerat realista però amb una forta personalitat, se sol considerar Maria Beneyto com a membre de la Generació dels 50, juntament amb poetes com Carmelina Sánchez-Cutillas o Vicent Andrés Estellés. 

La manca de tradició narrativa a terres valencianes s’accentua durant la dictadura, però les escriptores Maria Ibars, Beatriu Civera, Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto  van conrear aquest gènere i el van modernitzar; de fet, és sobretot gràcies a elles que podem parlar de continuïtat novel·lística i contística durant el franquisme al País Valencià. Beneyto va publicar el recull de contes La gent que viu al món (1966) i la novel·la La dona forta (1967), una de les més interessants, tant per la forma com pel contingut, de les que es van publicar al País Valencià en la dècada dels seixanta. Es tracta d’una obra coral protagonitzada per personatges femenins on es plantegen diverses problemàtiques considerades tabú durant la dictadura, com ara l’avortament, el lesbianisme, la independència professional i econòmica de la dona, la ruptura matrimonial, la reflexió feminista, etc. La mateixa escriptora explica que es va inspirar en una residència femenina que va conèixer durant els anys trenta a Madrid per a bastir la seua obra. 

El fet d’haver mantingut una producció bilingüe va generar moltes crítiques envers l’escriptora; per aquest motiu, després de publicar el poemari Vidre ferit de sang (1977), guanyador del premi Ausiàs March de Gandia el 1976, Maria Beneyto decideix sumir-se en un exili interior i s’apartarà completament de la vida literària pública durant tretze anys. El 1990, però, es reedita amb èxit La dona forta, i el 1992 rep el Premi de les Lletres Valencianes, cosa que l’anima a reprendre la vida literària i a seguir publicant; arribaran els Poemes de les quatre estacions (1993), adreçats a un públic infantil, Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i, finalment, Bressoleig a l'insomni de la ira (2003) el qual serà guardonat amb el Premi de la Crítica en poesia catalana. Els poemes d’aquesta darrera etapa entren en una dimensió simbòlica, inquietant, d’experimentació formal i temàtica. L’any 2007, l’Ajuntament de València va editar la seua poesia completa i, a més, una biblioteca i una plaça de la ciutat porten el seu nom. Va morir a València el 15 de març de 2011. 

Obras

Bibliografía

Ballester Roca, Josep; Ibarra Rius, Noelia (2016). «La escritura de la identidad femenina y feminista: la voz pionera de María Beneyto», Tonos Digital. Revista de Estudios Filológicos, n. 31, vol. II, (02-12-2022), <http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/issue/view/38>

Jato, Mónica (2008). María Beneyto. El laberinto de la palabra poética, Alfons el Magnànim, València. 

Lacueva Lorenz, Maria (2019). Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, Alfons el Magnànim, València. 

Lacueva Lorenz, Maria; Ballester Roca, Josep (2019). «Masclisme(s) i vida quotidiana durant el franquisme: la reelaboració literària de Beatriu Civera i de Maria Beneyto», pp. 319-341, (02-12-2022), <http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/32/17_Lacueva_Ballester.pdf>  

«Valentes: Maria Beneyto Cuñat (1925-2011)», en À Punt, (02-12-2022), <https://www.apuntmedia.es/programes/valentes/temporada-2/29-09-2019-maria-beneyto-cunat-1925-2011_134_1392641.html>

Enfoque Didáctico

- 1r i 2n d’ESO: es poden treballar els Poemes de les quatre estacions. 

- 1r i 2n: Per a treballar el diàleg. Fragment del conte «Una hora curta» del recull La gent que viu al món, 15-10-2022,   http://inclusion.womenslegacyproject.eu/uploads/resume/attachment/1011/MARIA_BENEYTO_Fragments_Una_hora_curta_1966.pdf   

- 4t ESO: literatura contemporània, postguerra. Tota la poesia i la narrativa de Beneyto. 

És una autora per a treballar també en Llengua i literatura Castellana. I amb alguns dels seus poemes per a treballar en Història i Valors Ètics (postguerra, sufragisme).

Documentos