Es va resistir a ser identificada amb cap de grup. Carter es va interessar per deconstruir els rols i les estructures típiques que marquen les nostres existències, sobretot les de gènere.
Els seus innovadors procediments narratius i les seues freqüents referències intertextuals la relacionen amb el postmodernisme anglosaxó, i també amb autors francesos com Sade o Bataille. Moltes vegades se la relaciona amb el realisme màgic, però realment aquest no té molt de sentit fora de Sudamèrica.
Va estar influenciada pel cinema, la psicoanàlisi, el surrealisme, la segona onada del feminisme i el Japó, entre altres. En The Bloody Chamber (1979) revisita els contes de fades d’una manera que ens pot recordar a Gabrielle-Suzanne de Villeneuve (La bella i la bèstia).
A Espanya, altres autores han fet coses similars, com és el cas de Carmen Martín Gaite o Ana María Matute.
Altres figures contemporànies de Carter són, per exemple, Doris Lessing, que va rebre el mateix premi que Carter deu anys abans i a la qual admirava. Una altra important escriptora que en la mateixa època treballa la fantasia combinada amb la subversió és Margaret Atwood. Pel seu pensament feminista, la podem enllaçar amb Simone de Beauvoir, ja que ambdues veien la feminitat com una construcció social.
Angela Carter
Eastbourne 07-05-1940 ‖ Londres 16-02-1992
Període d'activitat: Des de 1966 fins 1991
Classificació geogràfica: Europa > Regne Unit
Moviments socio-culturals
Edat contemporània > Feminisme
Edat contemporània > Avantguardes artístiques > Surrealisme
Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura de postguerra
Grups per àmbit de dedicació
Escriptores > en > anglés
Escriptores > Poetes
Escriptores > Narradores
Escriptores > Assagistes
Escriptores > Periodistes / Cronistes
Context de creació femenina
Ressenya
Angela Carter va ser una escriptora, novel·lista i periodista que es va negar que la identificaren amb un grup en concret. Escrivia en un temps en què la literatura anglesa era dominada pels realistes socials sobris, però ella jugava amb gèneres de baixa reputació i feia les seues pròpies mescles, donant curs a la fantasia: horror gòtic, ciència-ficció, contes de fades…
Justificacions
Biografia
Angela Carter va nàixer a Eastbourne, al sud d’Anglaterra, i va viure la segona guerra mundial a Yorkshire, al costat de la seua iaia. Quan va acabar la guerra, la seua família es va traslladar a Londres, on el seu pare va trobar un treball com a periodista. Inicialment, va ser una xiqueta tímida que va créixer en un ambient extremadament protector; després, es convertiria en una adolescent rebel que buscava reafirmar la seua identitat mitjançant la moda, les paraulotes i els cigarrets, en una època en la qual tot això es titllava de depravat. Va començar molt prompte com a periodista especialitzada en música, i això li va proporcionar una eixida al món protector dels seus pares i on coneixeria el seu primer marit, Paul Carter.
Va publicar la seua primera novel·la el 1966, Shadow Dance, i en la seua següent novel·la, La joguina màgica (1967), podem veure ja el seu interés pels contes de tradició oral i per la psicoanàlisi. Més avant, la seua obra Diverses percepcions (1968) li va valdre el Premi Somerset Maugham, dotat amb cinc-centes lliures, que utilitzaria per a viatjar al Japó, país que marcaria la seua vida i la seua obra. En aqueixa època va deixar el seu marit, després de dotze anys de tortuós matrimoni, i es va instal·lar a Tòquio durant dos anys. Allà va treballar de cambrera mentre reflectia les seues impressions en articles periodístics.
El 1972 va tornar a Anglaterra on escriuria gran part de la seua obra i s’endinsaria en l’emergent moviment d’alliberament de la dona. En les dècades de 1970 i 1980, va treballar en diverses universitats del Regne Unit, Estats Units i Austràlia.
La seua obra se sol catalogar com a literatura fantàstica, però ella sempre es va negar que li atorgaren una etiqueta i creia que integrar-se significava perdre la llibertat. Carter es va interessar per deconstruir els rols i les estructures típiques que marquen les nostres existències, sobretot les de gènere. Els seus innovadors procediments narratius i les seues freqüents referències intertextuals la relacionen amb el postmodernisme anglosaxó, així com amb autors francesos com Sade o Bataille, encara que la seua visió del feminisme i la pornografia li va valdre moltes enemistats. El seu estil és graciós, seductor, terrorífic i brutal, tot envoltat per un halo d’intel·ligència i bellesa. Un dels temes centrals per a Carter va ser la contingència de la identitat. Ella creia que ningú era vertader o fals, simplement jugàvem diferents rols si exercíem el poder o el poder era exercit sobre nosaltres. És per això pel que els seus personatges vesteixen les seues personalitats com si foren disfresses. Pel que fa als rols de gènere, va fer explícita en reiterades ocasions la seua opinió que la feminitat era una construcció social.
Dues de les seues obres van ser portades al cine: La joguina màgica, el 1987; i el seu relat The Company of Wolves, en una pel·lícula homònima el 1984. També va adaptar moltes històries curtes per a la ràdio.
Va morir de càncer als 51 anys d’edat.
Gordon, Edmund (2016): Angela Carter far from the fairytale, The Guardian, <https://www.theguardian.com/books/2016/oct/01/angela-carter-far-from-fairytale-edmund-gordon> (última visita 15/04/2022)
Obres
Novel·les:
Shadow Dance (1966)
La joguina màgica (1967)
Diverses percepcions (1968)
Herois i vilans (1970)
Amor (1971)
The Infernal Desire Machines of Doctor Hoffman (1972)
La passió de la nova vigília (1977)
Nits al circ (1984)
Fills savis (1993)
Antologies de relats breus:
Fireworks: Nine Profane Pieces (1973)
The Bloody Chamber (1979)
Black Venus (1985)
American Ghosts ans Old World Wonders (1993)
Cremant els teus vaixells (1995)
Col·leccions de poesia:
Five Quiet Shouters (1966)
Unicorn (1966)
Unicorn: The poetry of Angela Carter (2015)
Recopilació d’escrits dramàtics:
Come Unto These Yellow Sands: Four Radio Plays (1985)
The Curious Room: lays, Film Scripts and an Opera (1996)
Llibres infantils:
The Donkey Prince (1970)
Miss Z, the Dark Young Lady (1979)
Comic and Curious Cats (1979)
Moonshadow (1982)
Sea-cat and Dragon King (2000)
No-ficció:
Fireworks: Nine Profane Pieces (1973)
The Sadeian Woman and the Ideology of Pornography (1979)
Nothing Sacred: Selected Writings (1982)
Expletives Deleted: Selected Writings (1992)
Shaking a Leg: Collected Journalism and Writing (1997)
Com a editora:
Wayward Girls and Wicked Women: An Anthology of Subversive Stories (1986)
The Virago Book of Fairy Tales (1990) a.k.a. The Old Wives’ Fairy Tale Book
The Second Virago Book of Fairy Tales (1992). a.k.a. Strange Things Still Sometimes Happen: Fairy Tales from Around the World (1993)
Angela Carter’s Book of Fairy Tales (2005)
Obres per a ràdio:
Vampirella (1976)
Come Unto These Yellow Sands (1979)
The Company of Wolves (1980)
Puss-in-Boots (1982)
A Self-Made Man (1984)
Televisió:
The Holy Family Album (1991)
Omnibus: Angela Carter’s Curious Room (1992)
Bibliografia
Carter, A. (2016). Cuentos de hadas de Angela Carter. Madrid: Impedimenta.
Gordon, Edmund(2016). Angela Carter far from the fairytale, The Guardian, <https://www.theguardian.com/books/2016/oct/01/angela-carter-far-from-fairytale-edmund-gordon >(última visita 26/03/2022
Wikipedia contributors. (2021). Angela Carter. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Angela_Carter> (última visita 26/03/2022)
Enfocament Didàctic
Angela Carter es pot utilitzar en les assignatures de llengües, com a pràctica per a la lectura i la comprensió.
És aconsellable triar els cursos més elevats, des de tercer de l’ESO fins a la universitat, perquè l’alumnat compte amb la maduresa adequada per a entendre la perspectiva de Carter.