Classificació geogràfica

Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > Poetes

Escriptores > * en > grec (antic)

Personatge
Busto

Júlia Balbil·la

Desconegut 72 | Desconegut c. 130

Període d'activitat: Des de 87 fins 130

Classificació geogràfica: Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > Poetes

Escriptores > * en > grec (antic)

Context de creació femenina

Júlia Balbil·la, Damo i Cecília Trèbula, en grec, i Dionísia, en llatí, van fer gravar les seues breus composicions a la cama esquerra d’un dels Colossos de Mèmnon. Poetesses viatgeres d’època romana que, junt amb altres d’estils ben diferents com Sulpícia l’elegíaca, Sulpícia la satírica, Herènnia Pròcula, Clàudia Trofime i Teosèbia, són hereues de la tradició poètica de Safo que arranca en el segle VII aC i conclou en el segle IV dC amb Acònia Fàbia Paulina. 

Quan el seu germà, Gai Juli Antíoc Epífanes Filopap, un dels primers homes d’ascendència oriental a convertir-se en cònsol a Roma, va morir, Júlia Balbil·la  va construir per a ell un monument funerari, el Filopap, al tossal de les Muses, al sud-oest de l’Acròpoli d’Atenes. 

 

Ressenya

Se’n conserva l’obra que està relacionada directament amb la seua missió com a cronista d’Adrià durant el viatge a la vall dels Reis. Les notícies que tenim d’ella ens les proporciona la mateixa Júlia en la seua obra, en la qual, a més, ens dona la data exacta de la visita.  

Va ser poetessa de la Cort i dama de companyia de l'emperadriu Vívia Sabina. Va posar, així, els seus recursos poètics, que no n’eren pocs, al servei d’una poesia de cort, que no vacil·lava davant l’afalac desmesurat, amb la condició de magnificar la figura de l’emperador o la de la seua muller. 

Va escriure en dialecte lesbià, però va adaptar la forma mètrica del dístic elegíac. 

Justificacions

  • Poetessa de la qual queden quatre composicions en dístics elegíacs gravades en l’estàtua de Mèmnon.
  • Va escriure en dialecte lesbià, però va adaptar la forma mètrica del dístic elegíac.
  • Dama de companyia de l’emperadriu Víbia Sabina; formava part del seu cercle intel·lectual.
  • Cronista d’Adrià en la visita que va fer a la vall dels Reis, a Egipte.

Biografia

Era un personatge d’estirp il·lustre. Descendent d’un alt funcionari romà i una grega nascuda a Alexandria i emparentada amb la reialesa d’Àsia Menor. El seu germà major era Gai Juli Antíoc Epífanes  Filopap, un dels primers homes d’ascendència oriental a convertir-se en cònsol a Roma. 

Va nàixer a Roma, l’any 72 dC, on va créixer a ca l’avi patern, Antíoc IV. L’avi matern de Balbil·la, de qui va rebre el nom, era Tiberi Claudi Bàlbil, un grec d’ascendència egípcia, astròleg i erudit, i  Prefecte d’Egipte del 55 al 59 dC.  

Va rebre una gran educació i va ser una gran intel·lectual, bona coneixedora de la poesia antiga. Escrivia en grec -en dialecte lesbià-, seguint la moda hel·lenitzant de l’època. Fins i tot utilitzava el lesbi (en una variant una miqueta artificial) per a relacionar la seua activitat poètica amb la que és sempre la model per a totes les poetes, Safo.  

Va compondre quatre poemes en dístics elegíacs, inscrits sobre l’estàtua de Mèmnon, durant la visita de l’emperador Adrià i la seua muller, Víbia Sabina, de la qual era la dama de companyia, a la Vall dels Reis, a Egipte; de fet, va exercir com a cronista d'aqueix viatge.

 

Bibliografia

-Agudo, Francisco (2019).” Palabra articulada: 'Julia Balbila, Damo, Cecilia Trebula y Dionisia: poemas en la pierna de la estatua cantante’”, en Fundación Centro de Poesía José Hierro (ed),  Nayagua, Revista de Poesía, 30, pp.131-134, (consultat el 23/06/2021). <https://docplayer.es/159138214-Revista-de-poesia-una-temporada-en-la-nube.html> 

-Bernabé Pajares, Alberto y Rodríguez Somolinos, Helena (1994). Poetisas griegas. Madrid: Ediciones Clásicas. 

-Cortés Copete, Juan Manuel (2017).“El Coloso de Amenoph. Adriano, Balbila y Pausanias en Egipto” en Dionisio Pérez Sánchez et alii (eds). Poder y heterodoxia en el mundo greco-romano.  Salamanca: Ediciones Universidad, pp. 189-208. 

-García Tejeiro, Manuel (1984). “Notas sobre el vocabulario de los epigramas de Julia Balbila”, en Estudios clásicos, 26, nº 87, (consultat el 23/06/2021). 
 <http://interclassica.um.es/investigacion/hemeroteca/e/estudios_clasicos/numero_87_1984/notas_sobre_el_vocabulario_de_los_epigramas_de_julia_balbila> 

-Luque, Aurora (2020). Grecorromanas. Lírica superviviente de la Antigüedad clásica. Barcelona: Ed. Planeta. 

-Obrador Cursach, Bartomeu (2018). “El acento sáfico de Julia Balbila”, en Notae Tironianae, (consultat el 23/06/2021). 
 <https://tironiana.wordpress.com/2018/06/20/el-acento-safico-de-julia-balbila/> 

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.

-Llatí 4º ESO: Bloc Llegat i patrimoni; Bloc El present de la civilització llatina.                   

-Llatí Batxillerat: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

Documents