Poesia espiritual
“Cobles de la V. M. Anna Maria del SS. Sagrament, natural de la vila de Valldemossa, monja de cor del convent de Sta. Caterina de Siena, ab altres cobles per la boca de Cristo Nostro Senyor dites”
El dia de Sta. Teresa...
[I. Digué la V. M. a son Amat] Amic
1.- Aquesta cortina, me té turmentat,
si no la tirau, jo del tot acab.
2.- Perquè vos veig tant, que nigú ho pot dir,
i lo que no veig açò em fa morir.
3.- Perquè està l’Amic tan enamorat
que acaba la vida, tot desatinat.
4.- Perquè son Amat, no es vol descobrir
i aquesta pena, per ell és morir.
5.- Perquè li demostra més gran claredat,
i no se contenta; jo vull mon Amat.
6.- Perquè ell és mon Bé, i el meu tresor,
i m’ha presa l’ànima, i ara té el cor.
[II. Diu Cristo Nostro Senyor a la Venerable Mare] Amat
7.- Jo vull que tu végies que és el meu Amor,
e quan més sanes, més creix ma llangor.
8.- Jo et descobriré, tot el meu intent
de aquestes paraules més perfetament.
9.- Quant està l’amic en aquest estat
ell coneix de Déu, una infinitat.
10.- Esta és la salut, que ell ha desitjat
coneixerà Déu qui és el seu Amat.
11.- Ara que el coneix i veu que és així
aquestes llangors casi et fan morir.
12.- I aquesta mort, de si, és molt penada,
i per lo Amic és molt regalada.
13.- Perquè ell té molt cert que no el deixarà,
el qui és estat, i sempre serà.
14.- Ell ja li coneix la conditio,
que és Amic de pobres i de la raó.
15.- Ell s’és fet tan pobre, que tot m’ho ha dat
i m’ha fet Senyor de sa voluntat.
16.- Jo som molt hidalgo, i molt lliberal
i l’he fet Senyor de un Déu immortal.
[...]
25.- Jo no vull que estigues més desconsolat,
Tu ets mon Amic, i jo ton Amat.
26.- Una te’n vull dir i està acabat
que jo estic content, quant te veig penat.
27.- Ara vull que digues lo que te he ensenyat
del càntic que escrius, qui està acabat.
El dia de tots los sants después de haver combregat…
[I. Diu la V.M. a Cristo]
1.- Jesús del meu cor volgut i Amat
en est foc tan gran me som tot cremat.
2.- Jo no sé espòs meu, de mi que és estat,
aquest sospirar aont me ha arribat.
3.- Ja tinc lo que vull, que és el meu Amat,
qui em mata de penes, i mai he penat.
4.- Perquè, com més pen més desig penar,
que és una set gran, de voler amar.
5.- No és possible dir d’un cor abrasat
la pena que passa per el seu Amat.
6.- Perquè ell no reposa, ni té satiatat
perquè sempre plora que és estat ingrat.
7.-Ab gran veritat, açò jo ho puc dir
que no haver-lo amat s’és perdut per mi.
8.- És esta una pena de si tan sentida
que moltes vegades casi acab la vida.
9.-Sinò que l’Amat, té tan gran amor
que em pren en los braços, i estic millor.
10.- Perquè així les flammes venen a aumentar,
i açò va ser aquell sospirar.
A cura de Sebastià Trias Mercant (ed.).
Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, Càntics i cobles (1988) Palma: Moll, p. 213-224.