Obras

Información de la obra y contexto de creación

Les seues obres, escrites totes en llatí, constitueixen una excepció per a l’esterilitat que caracteritza la producció literària del seu segle. En elles s’aprecia certa familiaritat no sols amb el pares de l’Església, sinó també amb la poesia clàssica, incloent Virgili, Horaci, Ovidi, Plaute i Terenci, principal influx de la seua poètica. Mostren la castedat i perseverança de la dona cristiana i les contrasta amb la imatge llatina de la dona dèbil i sentimental. Estan agrupades en tres grans libres. El Liber primus conté huit “llegendes” de temàtica femenina que giren al voltant de la virginitat, la religiositat, el matrimoni, la maternitat i la sexualitat.  En el Liber tertius està l’obra historiogràfica de Hroswitha en què destaca la Gesta Ottonis I imperatoris, de caràcter èpic, on s’exalça Otó I.

Però és en l’anomenat Liber secundus on trobem la més original aportació de l’autora a la literatura medieval. Conté sis obres dramàtiques. Els títols complets d’aquestes obres són els següents: Gallimachus (o La resurrecció de Drusiana i de Cal·límac), Lapsus et conversio Teophili vicedomini, Gallicanus (o La conversió de Galícanus, capità de l’exèrcit), Abraham (o La caiguda i la conversió de Maria, neboda d’Abraham l’eremita),  Paphnutius (o La conversió de la meretriu Thais),  Dulcitius (o Martiri de les santes verges Àgape, Quiònia i Irene), Sapientia (o Martiri de les santes verges Fe, Esperança i Caritat). 

Les obres de l’autor llatí Terenci eren emprades en el centre femení de Gandersheim per a exercitar en la lectura i escriptura les joves novícies. Els arguments de Terenci incloïen meretrius, lladres i vividors; i se centraven en infidelitats, adulteris, naixements il·legítims, desfloraments de donzelles, apetits carnals insaciables i altres barbaritats des del punt de vista religiós. Hroswitha reconeix la qualitat artística, però decideix crear unes obres paral·leles que puguen substituir aquestes i que resulten simultàniament amenes i educatives per a major edificació de les monges, ja que en les seues obres aconsegueix que la debilitat femenina s’impose a la força masculina. La religiosa encapçala les seues comèdies amb una declaració on ella mateixa fa èmfasi en el propòsit didàctic i moralitzant de les seues comèdies:

 "[...] Hay algunos cristianos que, pese a atenerse fielmente a las Sagradas Escrituras, y aun despreciando obras de otros autores paganos, leen y releen con frecuencia la poesía de Terencio y, al tiempo que disfrutan de la dulce lengua de este, se contaminan con las perversidades de las que vienen a saber. Por eso, mientras que otros se afanan en su lectura, yo, la voz resonante en Gandersheim, no he tenido escrúpulos para imitarlo en mis composiciones, porque en las mismas composiciones en las que eran representadas las obscenas suciedades de impudorosas mujeres, he exaltado, de acuerdo a las modestas capacidades que se encuentran en mi ingenio, la encomiable pureza de las santas y cristianas vírgenes [...]."

Roswitha de Gandersheim. Obras Completas(2005). Introducción, traducción y notas de Juan Martos y Rosario Moreno Soldevila. Editorial: Huelva.

Tracta principalment el tema del martiri que pateixen algunes dones cristianes després de fer els seus vots de castedat. També fa referència, en el seu quart i també cinquè drama, a dones que es troben en bordells i a la manera en què, amb xicotetes intervencions, accedeixen a canviar el seu mode de vida. Converteix en “pietós i cristià” el que en les seues obres era “frívol i llicenciós” i s’esforça en contrarestar la mala imatge femenina que aflorava en els textos llatins potenciant les figures de la dona. 

Sense cap dubte, es tracta de la més original aportació de Hroswitha a la literatura medieval. No s’ha d’oblidar que el teatre a l’estil clàssic no va ser conegut durant l’Edat Mitjana, tret d’algunes excepcions, com el Pamphilus de Amore; la representació medieval va aparèixer per altres camins, generalment religiosos, abans de la definitiva recuperació del teatre clàssic portada a terme per l’Humanisme del segle XV.

Va ser capaç de captar intel·lectualment el significat de la representació teatral clàssica i recuperar-lo, almenys de manera escrita (no existeix constància que les seues obres es representaren), per a la seua època.

La literatura produïda en un entorn religiós per autores com Hrotswitha de Gandersheim o les abadesses de Fraumünster -sense oblidar autores posteriors com Hildegarda de Bingen, Frau Ava o Matilde de Magdeburgo-, durant l’Edat Mitjana alemanya (i europea, en general), presenta algunes característiques comunes: front a la visió pejorativa de la dona medieval, aquestes escriptores, en textos de diferents gèneres literaris, mostren una dona que no només és la cristiana perfecta sinó que, a més, és una dona forta i valenta, en saber resistir-se a tot tipus de maldats amb voluntat fèrria, suportant en ocasions les més horribles tortures.

Aquestes obres, després de segles d’abandonament, van ser descobertes pel poeta Conrad Celtis en el monestir benedictí de San Emmeram en Ratisbona, sent publicades en 1501. L’última obra, inacabada, de Hroswitha, rescatada de l’oblit pel capellà J. G. Leuckfeld en 1707, titulada Primordia coenobii Gandersheimensis, ens narra la història del monestir de Gandersheim des de la seua fundació fins a l’època viscuda per Hroswitha.

 

Indicaciones

-CUC: Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època medieval de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

Per ser molt curts en extensió, amb els sis drames es pot practicar la lectura dramatitzada. Principalment amb el drama Dulcitius per ser el que conté més situacions jocoses. 

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos