En l’època arcaica, al costat de Safo, iniciadora d'una tradició poètica femenina que perdurà fins a l’època romana, trobem Femónoe, Damófila i Carixena; les espartanes Hagesícora, Megalóstrata i Meua; i la poeta bucòlica Erífanis.

Cleobulina de Lindos
Lindos (Rodas) s. VI a.e.c. ‖ Desconegut s. VI a.e.c.
Període d'activitat: Des de 600 a.e.c. fins 500 a.e.c.
Classificació geogràfica: Europa > Grècia Europa > Turquia
Moviments socio-culturals
Antiguitat > Cultura grega > Època arcaica
Grups per àmbit de dedicació
Escriptores > Poetes
Escriptores > en > grec (antic)
Context de creació femenina
Ressenya
Poeta nascuda cap a l'any 600 aC a la ciutat de Lindos (Rodas). Era filla de Cleòbul, un dels Set Savis de Grècia, que considerava que la dona havia de rebre una bona educació. Va compondre una espècie d'endevinalles en vers anomenades enigmes, molt breus i escrites en dístics i hexàmetres, fet que va facilitar la seua difusió oral. Se’n conserven quatre.
Justificacions
Biografia
Poeta nascuda cap a l'any 600 aC a la ciutat de Lindos (Rodas). Sempre se l'esmenta com a filla de Cleòbul, un dels Set Savis de Grècia. Encara que Cleobulina és pròxima a Safo des d'un punt de vista geogràfic i cronològic, dista de la seua poesia lírica perquè les seues endevinalles i enigmes pertanyen a una tradició gnòmica i entronquen amb una literatura sapiencial i proverbial de caràcter oral marcat.
Va ser citada per Aristòtil en Poètica i anomenada per Plutarc en El banquet dels Set Savis. El fabulista Isop ix en defensa de l'agudesa intel·lectual de Cleobulina, davant de les paraules una mica despectives d'un interlocutor desdenyós d'aquella literatura "femenina". Expressar-se per mitjà d'enigmes és, en l'àmbit grec, una cosa pròpia de les dones, teixidores també amb paraules.
Tales la va elogiar per ser una dona amb “ment d'estadista”, per la qual cosa li va posar el sobrenom Eumetis, que significa “la de bona intel·ligència”. Plutarc deia que el seu pare havia governat Rodas de manera més justa a causa de la seua influència. Cratí va compondre una obra titulada Les Cleobulines, una clara mostra de la popularitat de la poeta. Aquesta peça teatral satiritzava els seus dots intel·lectuals i de consellera.
De la seua obra es conserven quatre enigmes; dos pregunten per objectes quotidians, un per la figura de l'artista i un altre per l'any.
Bibliografia
- Capellà i Soler, Margarida (2004). Poetes gregues antigues. Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat, pp. 39-45.
- Gardella Hueso, Mariana y Juliá, Victoria (2018). El enigma de Cleobulina. Argentina: Teseo, (consultat el 22/05/2021), <https://www.editorialteseo.com/archivos/15768/el-enigma-de-cleobulina/>
- Gardella Hueso, Mariana (2021): “Heráclito de Éfeso, Cleobulina de Lindos y la tradición de los enigmas”, en Revista de Filosofía 46 (1), 45-62, (consultat el 10/06/2021), <https://revistas.ucm.es/index.php/RESF/article/view/75761/4564456557036>
- ”Entrevistas Mariana Gardella sobre Cleobulina de Lindos” (2021). Blog: Mulheres na Filosofia, (consultat el 22/05/2021), <https://www.youtube.com/watch?v=i9NSDxVYoLk>
- Uzín Olleros, Angelina (2021). “Cleobulina de Lindos”, en Los enigmas de la filosofia, (consultat el 22/05/2021), <https://www.youtube.com/watch?v=toIkTBQ8MVc>
- Luque, Aurora (2020), Grecorromanas. Lírica superviviente de la Antigüedad clásica. Barcelona: Planeta, pp. 73-77.
Enfocament Didàctic
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.
-Grec Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.
-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.
-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.