Types of works

Text

Genres

Literature > Poetry > Lyrical poetry

Literature > Autobiographical literature > Diary

Literature > Epistle / Letter

Literature > Narrative > Short story

Socio-cultural movements

Antiquity > Roman culture > Republic

Work

Elegies de Sulpícia

Date of production: 20 B.C.E.

Types of works

Text

Genres

Literature > Poetry > Lyrical poetry

Literature > Autobiographical literature > Diary

Literature > Epistle / Letter

Literature > Narrative > Short story

Socio-cultural movements

Antiquity > Roman culture > Republic

Works

Sulpiciae elegidia (13-18)

13.

Tandem venit amor, qualem texisse pudori

     Quam nudasse alicui sit mihi fama magis.

Exorata meis illum Cytherea Camenis

     Adtulit in nostrum deposuitque sinum.

Exsoluit promissa Venus: mea gaudia narret,

     Dicetur siquis non habuisse sua.

Non ego signatis quicquam mandare tabellis,

     Ne legat id nemo quam meus ante, velim,

Sed peccasse iuvat, voltus conponere famae

     Taedet: cum digno digna fuisse ferar.

 

Al fin me llegó el amor, y es tal que ocultarlo por pudor,
     antes que desnudarlo a alguien, peor reputación me diera.
 Citerea, vencida por los ruegos de mis Camenas,

      me lo trajo y lo colocó en mi regazo.
 Cumplió sus promesas Venus: que cuente mis alegrías
     quien diga que no las tuvo propias.
 Yo no querría confiar nada a tablillas selladas,
     para que nadie antes que mi amor lo lea,

pero me encanta obrar contra la norma, fingir por el qué dirán
     me enoja: fuimos la una digna del otro, que digan eso.

14.

Invisus natalis adest, qui rure molesto

     Et sine Cerintho tristis agendus erit.

Dulcius urbe quid est? an villa sit apta puellae

     Atque Arretino frigidus amnis agro?

Iam, nimium Messalla mei studiose, quiescas,

     Heu tempestivae, saeve propinque, viae!

Hic animum sensusque meos abducta relinquo,

     Arbitrio quamvis non sinis esse meo.

 

Aborrecible se acerca el cumpleaños, que en el fastidioso campo

     triste tendré que pasar, y sin Cerinto.

¿Hay algo más grato que la ciudad? ¿Es apropiado para una chica

     una casa de campo y el frío río del lugar de Arezzo?

Descansa de una vez, Mesala, preocupado por mí en demasía;

     a veces, pariente, no son oportunos los viajes.

Me llevas, pero aquí dejo alma y sentidos

     por mi propia decisión, aunque tú no lo permitas.

15.

Scis iter ex animo sublatum triste puellae?

     Natali Romae iam licet esse suo.

Omnibus ille dies nobis natalis agatur,

     Qui nec opinanti nunc tibi forte venit.

 

¿Sabes que el importuno viaje ya no preocupa a tu chica?

     Ya puedo estar en Roma en tu cumpleaños

Celebremos los dos juntos el gran día de tu aniversario

     Que te viene por casualidad, cuando no lo esperabas.

 16.

Gratum est, securus multum quod iam tibi de me

     Permittis, subito ne male inepta cadam.

Sit tibi cura togae potior pressumque quasillo

     Scortum quam Servi filia Sulpicia:

Solliciti sunt pro nobis, quibus illa dolori est,

     Ne cedam ignoto, maxima causa, toro.

 

Está bonito lo que te permites, despreocupándote de mí,

     seguro de que no voy a caer de repente como una tonta.

Sea tuya la preocupación por la toga y la pelleja que la lleva,

     cargada con su cesto, antes que Sulpicia, la hija de Servio.

Por mí se preocupan quienes tienen como motivo máximo de cuita

     que no vaya a acostarme con un cualquiera.

17.

Estne tibi, Cerinthe, tuae pia cura puellae,

     Quod mea nunc vexat corpora fessa calor?

A ego non aliter tristes evincere morbos

     Optarim, quam te si quoque velle putem.

At mihi quid prosit morbos evincere, si tu

     Nostra potes lento pectore ferre mala?

 

¿Tienes, Cerinto, una devota preocupación por tu chica,

     porque ahora la fiebre maltrata mi cuerpo cansado?

¡Ay!, yo no desearía librarme de la penosa enfermedad,

     si no creyera que tú también lo quieres.

Pero, ¿de qué me valdría librarme de la enfermedad, si tú

     puedes sobrellevar mis males con corazón indiferente?

18.

Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura

     Ac videor paucos ante fuisse dies,

Si quicquam tota conmisi stulta iuventa,

     Cuius me fatear paenituisse magis,

Hesterna quam te solum quod nocte reliqui,

     Ardorem cupiens dissimulare meum.

 

Para ti no sea yo, luz mía, un ansia tan ardiente

     como parece que fui, hace algunos días;

si alguna falta cometí, tonta en mi exceso de juventud,

     de la que confieso que me arrepiento más,

es haberte dejado solo ayer por la noche

     deseando disimular mi ardiente pasión.

 

Text en llatí:

The Latin Library (s.f.). “Tibulo III. Sulpiciae Elegidia 13-18", Recursos en red para Filología Clásica. Universidad de Salamanca, (consultado el 14/05/2021), <http://www.thelatinlibrary.com/tibullus3.html>

Traducció a  l'espanyol:

Díaz López, Laura (2015). “Sulpicia la poetisa olvidada” en Los fuegos de Vesta. (Traducció d'Aurora López.  No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso), (consultat el 14/05/2021),

<https://losfuegosdevesta.blogspot.com/2015/11/sulpicia-la-poetisa-olvidada.html>

Information about the work and context of creation

L'anomenat Cicle de Sulpícia s'ha preservat en el llibre III del corpus de poemes del poeta elegíac Tibul i consta d'onze composicions. Sis breus elegies (III, 13-18) estan escrites per la pròpia Sulpícia, però els cinc poemes restants (III, 8-12), anomenats “garlanda del auctor de Sulpícia”, són d'autor presumptament desconegut. Respecte a aquest últim grup, Aurora Luque (2020) considera, seguint a Holt Parker, que són de Sulpícia el segon poema (III, 9) i el quart (III, 11). També, seguint a Stevenson, s'atribueix a Sulpícia una inscripció fúnebre, l'Epitafi de Pétale. Per part seua, J. P. Hallet assenyala a Sulpícia com a única autora de tot el cicle.

Els poemes escrits amb el to i la forma de cartes breus amatòries, tenen per tema l'amor de l'autora per Cerint, a qui s'ha tractat d'identificar amb l'aristòcrata Cecili Cornut i al qual al·ludeix Tibul en dos dels seus poemes. 

Fins a dates relativament recents s'ha considerat a Sulpícia, des d'un punt de vista literari, com una aficionada. Se li ha retret la manca de rigor sintàctic, la falta de realisme en les seues imatges eròtiques o el seu estil fosc; no obstant això, si s'analitza la seua obra al marge dels dogmes estètics masculins, apareix una escriptora única i fins i tot innovadora dins de l'elegia llatina.

 

La poesia de Safo va servir d'estímul a una llarga llista de dones que fins al segle IV dC van plasmar les seues veus en diversos estils, tant en grec com en llatí. D'època romana, i fent només esment a les poetes de les quals queda un mínim testimoniatge, trobem  Sulpícia l’Elegíaca, Melino, Herènnia Pròcula, Clàudia Trofime, Sulpícia la Satírica, Júlia Balbila, Cecília Trebula, Damó, Terència, Teosèbia i Acònia Fàbia Paulina.

 

Indications

-CUC: Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc  Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc El text llatí i la traducció; Bloc Llegat i patrimoni.           

-Llatí Batxillerat: Bloc  El text: comprensió i traducció; Bloc  Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

 

Documents

This sheet has no attached documents