És de Palma però viu bona part de la seua vida a Barcelona; una de les poques dones premiades durant els inicis dels Jocs Florals de Barcelona (inaugurats el 1859), juntament amb Josepa Massanés. Precedent de Maria Antònia Salvà, la gran poeta mallorquina de final del XIX i primera meitat del XX.

Victòria Penya i Nicolau
(Victòria Penya d’Amer)
Palma (Mallorca) 1827 ‖ Barcelona 1898
Period of activity: From 1844 until 1898
Geographical classification: Europe > Spain
Socio-cultural movements
Late modern period / Contemporary period > Romanticism
Late modern period / Contemporary period > Cultural revivals and movements of the end of the 19th century > Renaixença
Late modern period / Contemporary period > Cultural revivals and movements of the end of the 19th century > Escola mallorquina
Groups by dedication
Writers > Poets
Writers > in > Catalan
Context of feminine creation
Review
Una de les primeres escriptores de la Renaixença; poeta professional, amb una trajectòria continuada i consolidada. La seua extensa producció va ser reconeguda pels seus contemporanis i va ser guardonada en els Jocs Florals de Barcelona en nombroses ocasions, cosa que despertà cert recel entre alguns escriptors. Entusiasta defensora de la Renaixença i de la dignificació de la llengua a través de la literatura, la seua poesia se centra en les tres grans temàtiques d’aquest moviment cultural, la Pàtria, la Fe i l’Amor, des de diferents perspectives.
Justifications
Biography
Victòria Penya i Nicolau neix a Palma (ciutat de Mallorca) el 23 de març de 1827 en una família nombrosa i lletraferida; comença a escriure a catorze anys i a disset anys ja forma part del grup d’estudiants mallorquins que publicaven la revista El Plantel; es casa amb l’escriptor Miquel Victorià Amer i, per això, de vegades signarà els seus poemes com a Victòria Penya d’Amer. El 1959 es trasllada a Barcelona per la feina del seu home i allà s’implica en els cercles culturals que impulsaven la Renaixença i participa en els primers Jocs Florals que se celebren a Barcelona (1959) on el seu poema Anyorança fou guardonat.
Serà una de les primeres dones en participar en aquest certamen, juntament amb Josepa Massanés, amb qui establirà una gran amistat. És una de les primeres autores que manifestaran la seua doble condició de dona i d’escriptora en català, és a dir, d’integrant d’una cultura que comença a prendre consciència de la pròpia tradició. Publica a diverses revistes de Catalunya i de Mallorca i també és sòcia honorària de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
Als seus poemes, Victòria Penya identifica la pàtria amb la terra on descansen els avantpassats, amb el paisatge i la natura; també amb la cultura popular, que li serveix d’inspiració o amb la llengua, que dignifica a través de la poesia. L’evocació de fets i personatges històrics (com ara Ramon Llull al poema «Desig»), l’amor (al poema «Sempre amb tu»), la família («Lo meu niu»), la religiositat o l’amistat són alguns dels elements que apareixen sovint als seus poemes.
Victòria Penya va ser reconeguda pels seus contemporanis, però el fet de participar amb èxit en nombrosos certàmens i de publicar quasi la totalitat dels seus poemes també va despertar recels. Per exemple Miquel dels Sants Oliver afirmava que el seu estil era «decidido y varonil», qualitats que ell considerava positives, però la infravalorava perquè, al seu parer, Penya havia sotmès en excès la seua poesia a les exigències jocfloralesques - raó per la qual guanyava molts premis - i per això considerava que no arribava «a salir de la categoria de poetisa, per entrar francamente en la única i superior de poeta».
L'escriptor Francesc Matheu li va oferir un homenatge pòstum i el 1909 va publicar gran part de la seva obra amb el títol Poesies de Victòria Peña d'Amer.
Font: Peñarrubia, Isabel i Alomar, M. Magdalena (2010). "De mi no en fan cas...". Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Works
English
Catalan
(1885). Poesies. Barcelona: Il·lustració Catalana.
(1909). Poesies de Victòria Peña d'Amer. (pòstum).
Bibliography
Peñarrubia, Isabel i Alomar, M. Magdalena (2010). "De mi no en fan cas...". Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Victòria Penya 1827-1898, en Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 22-03-2022, <https://www.escriptors.cat/autors/penyavi/portic-victoria-penya>
Didactic approach
Aquesta autora es pot treballar a Educació Literària en diferents cursos:
- 4t ESO: literatura contemporània, Renaixença, Escola Mallorquina.
- 1r ESO: personificació, pregunta retòrica, rima.
- 2n ESO: reflexió metaliterària.