Aquesta religiosa forma part de la Corona d’Aragó i la trobem relacionada amb sor Vicenta María del Espíritu Santo (1646-1705), priora del convent de religioses dominiques de Betlem, extramurs de València, que també va ser autora. Segueix la línia genealògica d’autores del segle XVI com les humanistes Isabel de Jossà, Juliana Morell i Àngela Almenar i de Montfort.
Review
Sor Laura de San José, nom en religió de Laura Barberá, professà en el convent de dominiques de Nostra Senyora de Betlem. Conreadora de poesia. Aquesta religiosa és autora d’una de les poques obres escrites en llengua catalana del ventall d’autores conegudes en territori valencià durant el període modern. Excepcional per ser precisament una obra poètica escrita en la nostra llengua i per ser conreada dins del món conventual, on la majoria dels textos femenins són redactats en llengua castellana. S’ha conservat perquè sor Vicenta María del Espíritu Santo la va incloure en el "Libro de fundación" del convent.
Justifications
Autora d’una de les poques obres escrites en llengua catalana en territori valencià durant el període modern.
Obra poètica conreada dins del món conventual, on la majoria dels textos femenins són redactats en llengua castellana.
S’ha conservat la seua obra perquè sor Vicenta María del Espíritu Santo la va incloure en el "Libro de fundación" del convent.
Biography
Laura Barberà i Rosas, autora d’una de les poques obres escrites en llengua catalana en territori valencià durant el període modern, era natural de València i filla de José Barberá i Laura Rosas. Professà al convent de dominiques de Betlem de la mateixa ciutat de València el 26 d'agost de 1668 i prengué el nom de sor Laura de San José. Conreadora de poesia, de qui es conserva una posterior Relación de la entrada de la Ciutaten este convento, inclosa en el Libro de fundación. Segons la relació que escriu sor Vicenta María del Espíritu Santo, també professa en el convent de Betlem, dins del Libro de fundación, llegim: “Quiero referir los dichos versos que están en idioma o lenguage valenciano, compuestos por la reverenda madre sor Laura de San José, su[b]priora actual entonces de este convento de Nuestra Señora de Belén”. La seua obra poetica és excepcional per estar escrita en català i per ser conreada dins del món conventual, on la majoria dels textos femenins són redactats en llengua castellana.
Works
Poesies. Es conserva Relación de la entrada de la Ciutat en este convento, que s’inclou en el Libro de fundación del convent de Betlem de València.
Bibliography
Callado Estela, Emilio (2015).El paraíso que no fue. El convento de Nuestra Señora de Belén de Valencia, València: Universitat de València.
Herrero Herrero, María Ángeles (2018). L'únivers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, València: Institució Alfons el Magnànim.
En el seu text es poden treballar aspectes relacionats amb la llengua i literatura catalanes com: les estructures poètiques (rima, ritme, estrofa, etc.), l'estandardització, diacronia i la qüestió de la fidelitat a la llengua.
També es pot treballar en inclusió de textos d’autoria femenina dins d’altres textos, i en com les dones conserven els escrits d’altres dones tot reconeixent-los l’autoria, com passa també entre Aldonça de Montsoriu i l’abadessa Isabel de Villena.
