Reseña

Ester Xargay és una autora polifacètica i una agitadora cultural que ha organitzat tota mena de happenings i manifestacions artístiques a l’espai públic. En la seva obra, basada en la provocació, el joc i l’experimentació, les diverses formes d’expressió dialoguen i creen nous espais. A més de quasi una vintena de llibres, entre els que ha fet en solitari i els que ha firmat amb Carles Hac Mor, és artista d’acció i realitzadora de vídeos. Ha fet nombroses col·laboracions amb personalitats de l’àmbit de l’art, de la música i del cinema. La seva obra fusiona tècniques diverses amb les quals explora el potencial de la llengua i en força els límits. Una de les característiques de la seva obra és l’ús de l’humor com a eina de distanciament i com a espai de llibertat.

Justificaciones

• Autora polifacètica: poeta, performer, videoartista i traductora del francès al català.
• El joc, l’experimentació i el sentit de l’humor són característiques fonamentals de la seva obra. Es tracta d’una obra a les antípodes de la literatura del jo i dels sentiments.
• Concep la creació de manera interdisciplinària i fusiona en la seva obra tècniques diverses (un poemari escrit en infinitiu per esborrar el “jo” poètic, un llibre reversible, empelts de diferents formes mètriques, etc.) amb les quals explora el potencial de la llengua i en força els límits. Escriu, per exemple, un llibre en infinitius, un altre de reversible o integra poemes en format audiovisual.
• S’ha dedicat a la gestió cultural i és una agitadora cultural. Ha organitzat tota mena d’accions a l’espai públic amb l’objectiu de sacsejar les arts i fer noves propostes.
• Guardonada amb el Premi Rosa Leveroni de poesia (2018), el Premi Espais a la Crítica d’art (2000) i el Premi de creació audiovisual de Navarra (1999).

Biografía

Ester Xargay va néixer a Sant Feliu de Guíxols però va créixer a França fins als divuit anys. A casa, alternava el català i el francès. Va familiaritzar-se amb els moviments d’avantguarda de ben petita, ja que les seva escola formava part d’un projecte pilot i anava sovint a la Maison de la Culture de Bourges, ciutat on residia, un centre de recerca artística i musical en què va entrar en contacte amb la música electroacústica i el cinema experimental. Les seves temptatives literàries inicials, durant la primera joventut, les feu en francès.

Un cop instal·lada a Catalunya, va engegar una llibreria, que, tanmateix, va haver de tancar al cap de poc temps. Després d’uns mesos a París, on va començar a relacionar-se amb cercles artístics, va reconvertir la llibreria en galeria d’art i, posteriorment, va treballar en altres galeries. 

S’interessà per iniciatives com Tarotdequinze, la revista Àrtics o exposicions com Extra o Bèstia. Conegué Carles Hac Mor l’any 1986 en un cicle de conferències i poc després es consolidaren com a parella i tàndem creatiu, sense descuidar els seus projectes en solitari. L’any 1992, van coordinar junts un homenatge a Arthur Cravan i fins als inicis del 2000 van organitzar accions, tallers, trobades i revistes com De viva veu. Revista parlada, De viva veu. Revista caminada, o l’Àgora indisciplinaria, entre d’altres.

Durant aquest període, estudià Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Havia començat a assistir a cursos com a oient, però, esperonada per Lourdes Cirlot, va passar l’examen per ser admesa a la universitat amb més de 25 anys i va acabar obtenint la llicenciatura l’any 1995.

Xargay va publicar el seu primer recull poètic, Els àngels soterrats, l’any 1990, però combinà el cultiu de la poesia amb el videoart i les traduccions que feia a quatre mans amb Carles Hac Mor. La seva interdisciplinarietat l’ha portat a col·laborar constantment amb artistes, professionals de la música i cineastes. Literàriament, es caracteritza per tensar el llenguatge i experimentar constantment amb la forma, valent-se sovint del sentit de l’humor.

També escriu regularment en diverses publicacions com Papers d’Art, Transversal, Reduccions, El temps de les arts o Els Marges, entre altres.

El 1999 va ser guardonada amb el Premi de creació audiovisual de Navarra, el 2000, amb el Premi Espais a la Crítica d’art i l’any 2018 va guanyar el Premi Rosa Leveroni amb el poemari Desintegrar-se. 

La seva poesia és essencialment una reflexió sobre les possibilitats del llenguatge, sobre la tradició i sobre el sentit de l’art i de l’existència, però té alguns poemes enagagés sobre temes com el pla hidrològic nacional o el procés català. La narrativa i el teatre beuen del surrealisme i del teatre de l’absurd. Un pedrís de mil estones tracta de dos assassins que trossegen el cadavre exquis dels surrealistes i Amor lliure, ús i abús refà el gènere de la novel·la rosa, en un entramat caòtic i descontrolat. L’obra de teatre és una òpera experimental, dansada amb recitats, amb imatges projectades. La claca i el director formen part de l’espectacle. 

La seva figura s’ha recollit a l’Enciclopèdia catalana i alguns dels seus poemes recitats per ella mateixa i traduïts es troben a Lyrikline.

Obras

Bibliografía

Altaió, Vicenç (2017). “La poesia performativa d'Ester Xargay”, dins Ester Xargay. Infinitius. Palma: Lleonard Muntaner, pp. 109-144.

Bats, Annie, (2000). “Pròleg”, dins Ester Xargay. Darrere les tanques. Palma: El Tall Editorial, pp. 12-14.

Marrugat, Jordi (2019). “Ester Xargay, escriure com riure com cantar com viure”, dins Ester Xargay. Dilluns de poesia a l'Arts de Santa Mònica. Barcelona: Arts Santa Mònica.

Marrugat, Jordi (2017). “Cançó del gosar poder jugar a viure i fracassar”, dins Ester Xargay. Infinitius. Palma: Lleonard Muntaner, pp. 7-17.

Parcerisas, Pilar (2009). “La poesia que colpeja”, dins Ester Xargay. Aürt, Lleida: Pagès, pp. 7-9.

Riba, Caterina i Coll Mariné, Jaume (2021). A un revolt de la sendera. 5 poetes. Juneda: Fonoll.

Pons, Margalida (2019). “Sospitar que tot és llavor”, dins Ester Xargay. Desintegrar-se, Barcelona: Meteora, pp. 89-102.

Enciclopèdia Catalana, 07-05-2023, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ester-xargay-i-melero

Enfoque Didáctico

L'autora es pot treballar a literatura catalana i universal tant a l’ESO com a batxillerat.

Gràcies a la seva interdisciplinarietat, es podria treballar des d’assignatures vinculades amb l’Art o la música. Té material audiovisual (vídeo-poemes, documentals per Barcelona televisió, etc.). També es pot explorar la qüestió tecnològica i la programació informàtica en algunes obres (com Cent bilions de poemes de Raymond Queneau).

Finalment, es podria vincular amb l’assignatura de francès perquè va fer unes quantes traduccions del francès al català.

Documentos