Geographical classification

Europe > Spain

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Classical music > Electroacoustic music

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Literature since the last third of the 20th century

Groups by dedication

Writers > in > Catalan

Writers > Poets

Writers > Translators

Character
Ester

Ester Xargay i Melero

Sant Feliu de Guíxols 12-04-1960 ‖ Palamós 19-01-2024

Period of activity: From 1990 until 2024

Geographical classification: Europe > Spain

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Classical music > Electroacoustic music

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Literature since the last third of the 20th century

Groups by dedication

Writers > in > Catalan

Writers > Poets

Writers > Translators

Context of feminine creation

Influïda per la música aleatòria i electrònica, pel teatre de l’absurd i pel moviment Fluxus, en què destaquen les contribucions de Yoko Ono, Shigeko Kubota, Alison Knowles o Daniela Palazzoli, entre altres. Va fer nombroses col·laboracions artístiques: accions, revistes, llibres, traduccions, etc., amb Carles Hac Mor, la seva parella durant molts anys, fins que va morir. Ha treballat sovint amb creadors i creadores d’altres àmbits, com la compositora Mercè Capdevila, les artistes Marta Darder i Maria Duran, la fotògrafa Gemma Nogueroles, la il·lustradora Mariona Millà, el cineasta Isaki Lacuesta o la guionista Isa Campo.

 

Xargay forma part d’una tradició d'artistes pluridisciplinars com Carme Montoriol (poeta, narradora, dramaturga i música) o Felícia Fuster, qui des de l’experimentació, fa dialogar les arts plàstiques i la literatura. Per la seva creació audiovisual, s’alinia amb Eugènia Balcells (1943) o les primeres cineastes de l'estat espanyol, Elena Jordi i Helena Cortesina.  També té afinitats amb artistes com Àngels Ribé (1943) una de les representants de l’art conceptual dels anys 70 més rellevant  o Mercè Capdevila, col·laboradora de Xargay i una de les primeres dones catalanes a treballar amb música electroacústica.

Review

Ester Xargay és una autora polifacètica i una agitadora cultural que ha organitzat tota mena de happenings i manifestacions artístiques a l’espai públic. En la seva obra, basada en la provocació, el joc i l’experimentació, les diverses formes d’expressió dialoguen i creen nous espais. A més de quasi una vintena de llibres, entre els que ha fet en solitari i els que ha firmat amb Carles Hac Mor, és artista d’acció i realitzadora de vídeos. Ha fet nombroses col·laboracions amb personalitats de l’àmbit de l’art, de la música i del cinema. La seva obra fusiona tècniques diverses amb les quals explora el potencial de la llengua i en força els límits. Una de les característiques de la seva obra és l’ús de l’humor com a eina de distanciament i com a espai de llibertat.

Justifications

  • Autora polifacètica: poeta, performer, videoartista i traductora del francès al català.
  • El joc, l’experimentació i el sentit de l’humor són característiques fonamentals de la seva obra. Es tracta d’una obra a les antípodes de la literatura del jo i dels sentiments.
  • Concep la creació de manera interdisciplinària i fusiona en la seva obra tècniques diverses (un poemari escrit en infinitiu per esborrar el “jo” poètic, un llibre reversible, empelts de diferents formes mètriques, etc.) amb les quals explora el potencial de la llengua i en força els límits. Escriu, per exemple, un llibre en infinitius, un altre de reversible o integra poemes en format audiovisual.
  • S’ha dedicat a la gestió cultural i és una agitadora cultural. Ha organitzat tota mena d’accions a l’espai públic amb l’objectiu de sacsejar les arts i fer noves propostes.
  • Guardonada amb el Premi Rosa Leveroni de poesia (2018), el Premi Espais a la Crítica d’art (2000) i el Premi de creació audiovisual de Navarra (1999).

Biography

Ester Xargay va néixer a Sant Feliu de Guíxols però va créixer a França fins als divuit anys. A casa, alternava el català i el francès. Va familiaritzar-se amb els moviments d’avantguarda de ben petita, ja que les seva escola formava part d’un projecte pilot i anava sovint a la Maison de la Culture de Bourges, ciutat on residia, un centre de recerca artística i musical en què va entrar en contacte amb la música electroacústica i el cinema experimental. Les seves temptatives literàries inicials, durant la primera joventut, les feu en francès.

Un cop instal·lada a Catalunya, va engegar una llibreria, que, tanmateix, va haver de tancar al cap de poc temps. Després d’uns mesos a París, on va començar a relacionar-se amb cercles artístics, va reconvertir la llibreria en galeria d’art i, posteriorment, va treballar en altres galeries. 

S’interessà per iniciatives com Tarotdequinze, la revista Àrtics o exposicions com Extra o Bèstia. Conegué Carles Hac Mor l’any 1986 en un cicle de conferències i poc després es consolidaren com a parella i tàndem creatiu, sense descuidar els seus projectes en solitari. L’any 1992, van coordinar junts un homenatge a Arthur Cravan i fins als inicis del 2000 van organitzar accions, tallers, trobades i revistes com De viva veu. Revista parlada, De viva veu. Revista caminada, o l’Àgora indisciplinaria, entre d’altres.

Durant aquest període, estudià Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Havia començat a assistir a cursos com a oient, però, esperonada per Lourdes Cirlot, va passar l’examen per ser admesa a la universitat amb més de 25 anys i va acabar obtenint la llicenciatura l’any 1995.

Xargay va publicar el seu primer recull poètic, Els àngels soterrats, l’any 1990, però combinà el cultiu de la poesia amb el videoart i les traduccions que feia a quatre mans amb Carles Hac Mor. La seva interdisciplinarietat l’ha portat a col·laborar constantment amb artistes, professionals de la música i cineastes. Literàriament, es caracteritza per tensar el llenguatge i experimentar constantment amb la forma, valent-se sovint del sentit de l’humor.

També escriu regularment en diverses publicacions com Papers d’Art, Transversal, Reduccions, El temps de les arts o Els Marges, entre altres.

El 1999 va ser guardonada amb el Premi de creació audiovisual de Navarra, el 2000, amb el Premi Espais a la Crítica d’art i l’any 2018 va guanyar el Premi Rosa Leveroni amb el poemari Desintegrar-se

La seva poesia és essencialment una reflexió sobre les possibilitats del llenguatge, sobre la tradició i sobre el sentit de l’art i de l’existència, però té alguns poemes enagagés sobre temes com el pla hidrològic nacional o el procés català. La narrativa i el teatre beuen del surrealisme i del teatre de l’absurd. Un pedrís de mil estones tracta de dos assassins que trossegen el cadavre exquis dels surrealistes i Amor lliure, ús i abús refà el gènere de la novel·la rosa, en un entramat caòtic i descontrolat. L’obra de teatre és una òpera experimental, dansada amb recitats, amb imatges projectades. La claca i el director formen part de l’espectacle. 

La seva figura s’ha recollit a l’Enciclopèdia catalana i alguns dels seus poemes recitats per ella mateixa i traduïts es troben a Lyrikline.

Works


POESIA

(1990). Els àngels soterrats, Barcelona: Cafè Central.

(1993). Les flaires del galliner, poema desplegable sobre collage de Pere Noguera. revista/plaquette L'Avioneta, Albert Ferrer Editor (reeditat dins el llibre Trenca-sons).

(1995). A fum de sabatots, Barcelona: Cafè Central.

(1997). Volts en el temps, La Cèl·lula, (reeditat dins el llibre Trenca-sons).

(1997). Epítom infranu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp), coescrit amb Carles Hac Mor, Lleida: Pagès Editors. 

(2000). Darrere les tanques, amb dos pròlegs d’Annie Bats, un dels quals en vers, i dibuixos d’Humberto Rivas /Andrés Hispano. Palma: El Tall Editorial. 

(2022). Trenca-sons, amb fotografies de Gemma Nogueroles, Imatges digitals d’Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera. Gaüses: Llibres del Segle.

(2005). Ainalar, Els Ulls de Tirèsies 18, Barcelona: Cafè Central.

(2005). Éssera ponent, plaquette, Lleida: Morphosi.

(2006). Salflorvatge, amb dibuixos de Mariona Millà. Barcelona: March Editor.

(2007). Zooflèxia, coescrit amb Carles Hac Mor, amb dibuixos de Mariona Millà. Barcelona: March Editor. 

(2008). Fissura, llibre ‘partit': mig llibre de poemes de na Xargay, i l'altra meitat de Carles Hac Mor, amb vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximénez. Barcelona: Edicions 1010.

(2009). Aürt, Lleida: Pagès Editors. 

(2009). Eixida al sostre, poesia d'Ester Xargay, imatges de Vicenç Viaplana, Tarragona: Arola Editors.

(2017). Infinitius, Palma: Lleonard Muntaner.

(2019). Desintegrar-se, Barcelona: Meteora.

Lirykline, selecció de poemes escrits i recitats per l’autora, 07-05-2023, https://www.lyrikline.org/es/autores/ester-xargay

NARRATIVA

(1992). Un pedrís de mil estones, coescrit amb Carles Hac Mor, Tarragona: Edicions El Mèdol. 

(2001). Amor lliure, ús i abús, novel·la experimental de caràcter caòtico-rocambolesc filosofal, coescrit amb Carles Hac Mor. Lleida: Pagès Editors.

TEATRE

Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, coescrit amb Carles Hac Mor, Entreacte, Editorial AADPC, 2000.

 

TRADUCCIONS

Todorov, Tzvetan (1996). La vida en comú, Trad. d’Ester Xargay i Carles Hac Mor, del francès al català. València: Editorial 3 i 4. 

Lascault, Gilbert (1995). L'avidesa de llurs ulls, Trad. d’Ester Xargay i Carles Hac Mor, del francès al català. Barcelona: Edicions Cafè Central.

Pascal, Blaise (1998). Pensaments, Trad. d’Ester Xargay i Carles Hac Mor, del francès al català. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes..

Adrian, Pic (1999). Nucli de l'infinit. L'illa invisible, Trad. d’Ester Xargay i Carles Hac Mor. Edicions Cafè Central/Eumo editorial, Barcelona, 1999.

Queneau, Raymond (inèdit). Cent bilions de poemes de Raymond Queneau. Trad. d’Ester Xargay per al programa d'ordinador d’Eugénio Tisselli concebut especialment per aquest poema. 

 

Vídeos de l’autora penjats a vimeo i youtube (25-5-2023):

Vimeo: https://vimeo.com/user3412517

Youtube: https://www.youtube.com/user/esterxargay/videos



“Autoretrat”. Flux_Festival de Vídeo d'Autor 2008 (25-5-2023):

https://vimeo.com/207684972

 

“Sostres”. Exposició col·lectiva a la Bonnemaison. 2007. Videoinstal·lació amb una projecció zenital al terra de la sala. Recull un seguit de sostres alts –gravats amb travellings des del terra- dels diferents pisos d’un mateix edifici. Acompanya les imatges una composició musical de Mercè Capdevila (25-5-2023): 

https://vimeo.com/207857573

 

“Licantropia”. Actes feministes del Fòrum de les Cultures 2004. Amb Mercè Capdevila, (25-5-2023):

https://www.google.com/search?client=firefox-b-d&q=licantropia+ester+xargay#fpstate=ive&vld=cid:e875306c,vid:ZlZkxP36Yek

Bibliography

Altaió, Vicenç (2017). “La poesia performativa d'Ester Xargay”, dins Ester Xargay. Infinitius. Palma: Lleonard Muntaner, pp. 109-144.

Bats, Annie, (2000). “Pròleg”, dins Ester Xargay. Darrere les tanques. Palma: El Tall Editorial, pp. 12-14.

Marrugat, Jordi (2019). “Ester Xargay, escriure com riure com cantar com viure”, dins Ester Xargay. Dilluns de poesia a l'Arts de Santa Mònica. Barcelona: Arts Santa Mònica.

Marrugat, Jordi (2017). “Cançó del gosar poder jugar a viure i fracassar”, dins Ester Xargay. Infinitius. Palma: Lleonard Muntaner, pp. 7-17.

Parcerisas, Pilar (2009). “La poesia que colpeja”, dins Ester Xargay. Aürt, Lleida: Pagès, pp. 7-9.

Riba, Caterina i Coll Mariné, Jaume (2021). A un revolt de la sendera. 5 poetes. Juneda: Fonoll.

Pons, Margalida (2019). “Sospitar que tot és llavor”, dins Ester Xargay. Desintegrar-se, Barcelona: Meteora, pp. 89-102.

Enciclopèdia Catalana, 07-05-2023, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ester-xargay-i-melero

Didactic approach

L'autora es pot treballar a literatura catalana i universal tant a l’ESO com a batxillerat.

Gràcies a la seva interdisciplinarietat, es podria treballar des d’assignatures vinculades amb l’Art o la música. Té material audiovisual (vídeo-poemes, documentals per Barcelona televisió, etc.). També es pot explorar la qüestió tecnològica i la programació informàtica en algunes obres (com Cent bilions de poemes de Raymond Queneau).

Finalment, es podria vincular amb l’assignatura de francès perquè va fer unes quantes traduccions del francès al català.

Documents