Ressenya
Hroswitha va ser una escriptora alemanya del segle X, considerada com el primer autor occidental, home o dona, que escriu teatre en llatí des de l'antiguitat tardana. Va ser autora de comèdies, a la manera de Terenci, de gran qualitat literària i centrades en temàtica religiosa. Va viure i va treballar en l'abadia de Gandersheim pertanyent a l'Orde Benedictí. Va ser una dona culta i instruïda, figura destacada del renaixement otonià, que va saber alçar el seu talent per damunt de les condicions de l'època.
Justificacions
- Està considerada com el primer autor occidental, home o dona, que escriu teatre en llatí des de l'antiguitat tardana.
- És autora de comèdies, a la manera de Terenci, de gran qualitat literària i centrades en temàtica religiosa.
- És una figura destacada del renaixement otonià.
Biografia
Està considerada com el primer autor occidental, home o dona, que escriu teatre en llatí des de l'antiguitat tardana, figura destacada del renaixement otonià. Es coneixen molt poques dades concretes sobre la seua vida (930 o 935 – 973 o 1002). Va nàixer en el si d'una família de noble llinatge. Sembla que estava encara en la seua primera joventut quan va entrar al convent de Gandersheim, molt famós llavors pel seu ascetisme i les seues preocupacions educatives. El seu extraordinari talent va trobar allí un correcte desenvolupament, primer sota la guia del seu mestre Rikkardis i després sota l'especial cura i direcció de Gerberga (filla d'Enric I, duc de Baviera i neboda d’Otó I, benefactor del convent), una de les dones amb millor educació del seu temps. Aquesta es va prendre un particular interés en el desenvolupament del talent literari de la jove, a través de la qual ella desitjava "contribuir alguna cosa a la glòria de Déu". Allí va viure i va treballar.
Va ser una canongessa (a diferència de les monges, les canongesses només feien dos vots dels tres monàstics: castedat i obediència, però no el de pobresa). Per a les dones que rebien el títol de canongesses, significava, entre altres coses, que podien tindre el seu patrimoni; per a les que eren joves suposava l'oportunitat de no perdre l’estatus social sense tindre l'obligació de contraure matrimoni, normalment, imposat.
De les seues obres destaca l'anomenat Liber secundus que conté sis obres “dramàtiques” (Gallicanus, Dulcitius, Gallimachus, Abraham, Pafnutius, Sapientia) de curta extensió i d'un humor una miqueta ingenu, que va escriure prenent com a model les respectives tragèdies de Terenci que es llegien en el convent.
Obres
Angles
Espanyol
Català
Bibliografia
-Gandersheim, Rosvita de (2003). Dramas. trad. de Andrés José Pociña López. Madrid: Akal
-Martínez, Marina (2016). « Hrotsvitha de Gandersheim», en Mujeres literatas. Un mundo paralelo, (consultat el 03/07/2021), <https://mujeresliteratas.wordpress.com/2016/10/31/ >
-Parra Membrives, Eva (2001). Roswitha von Gardensheim. Madrid: Del Orto
-Parra Membrives, Eva (1997). Escritoras alemanas en monasterios medievales. Tesi doctoral. Universitat de Sevilla
-Perea Rodríguez, Óscar (s.f.). «Gandersheim, Hroswitha o Rosvita von (ca. 935-ca.1003)», en La web de las biografías, (consultat el 03/07/2021). <http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=gandersheim-hroswitha-von>
Enfocament Didàctic
-CUC: Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.
-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època medieval de gènere i temàtica diversos.
-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.
Documents
