Works

Information about the work and context of creation

Ana Comnena va escriure la seua obra prop del final de la seua vida, quan pel tron bizantí ja havia passat el seu pare Aleix I, el seu germà Joan II, al qual odiava per haver-la privat del seu dret a ser emperadriu, i l’ocupava el seu nebot Manuel I.

L’Alexíada és una joia de la literatura universal escrita cap al 1148 per la primera gran historiadora medieval, Anna Comnè (1083-1153). L'obra relata la carrera política i les turbulentes campanyes del seu pare, l'emperador Aleix I Comnè.

L'obra pertany al període renaixentista de la literatura bizantina, en el qual els seus autors van tornar a la llengua grega àtica i van emular els autors grecs clàssics: Homer, Hesíode, la lírica, el teatre, Heròdot, Tucídides, Plató, Aristòtil, etc.

L'obra, que ens arriba dividida en un pròleg i quinze llibres, no és una biografia, ni un encomi, ni una obra èpica, sinó història, com afirma la seua autora. Per tant, el seu objectiu era protegir els fets dignes de memòria del pas del temps i explicar-los com van succeir en la realitat. Aquesta pretesa imparcialitat es dilueix des del moment en què la fi de l'obra és deixar constància del fet per algú excepcional, Aleix I, però no cal menysprear les aportacions històriques de l'autora.

L'Alexíada és una obra que revesteix una importància transcendental per diversos motius: es tracta d'un document de primera mà per a conèixer la situació de l'Imperi entre el 1071 i l'any 1081 (ascens al poder i regnat d'Aleix I); és una font indispensable per a acostar-se a la mentalitat i ideologia d'una de les dues faccions de la cort de Constantinoble, l'aristocràcia militar, i és l'únic testimoniatge que recull la visió bizantina sobre el fenomen de la Primera Croada, a més de les fonts llatines i àrabs.

Aporta dades exactes sobre les relacions diplomàtiques i militars entre l'Imperi bizantí de l'època i el món occidental, així com un evocador retrat psicològic dels grans personatges de l'època i proporciona informació de tres generacions de dones decidides, Anna Dalassè, mare d'Aleix, Irene Ducas, esposa, i Anna, la seua filla.

Les fonts que va utilitzar la seua autora eren de primera mà; unes eren d'informants que encara estaven vius durant l'escriptura de l'obra, unes altres eren escrits, com l'obra inconclusa del seu espòs Nicèfor Brienni, i els papers del govern que va poder consultar amb facilitat l'autora a causa de la seua qualitat de princesa.

Les últimes pàgines estan dedicades a l'agonia d'Aleix I, així com al dolor de l'emperadriu Irene i de la mateixa Anna Comnè, però ni una sola paraula de la qüestió del legítim hereu (el seu germà Juan): “Ana Comnè era una dona d'una formació excel·lent, i d'un rancor encara més excel·lent” (Díaz Rolando, 2020, p. 31).

La novel·la Count Robert of Paris de Walter Scott és considerada per l'acadèmic alemany Karl Krumbacher com "una desafortunada còpia" de la Alexíada.

En paraules de Judith Herren en el seu llibre Bizanci, "cap altra dona de l'Edat mitjana, d'Orient o Occident, va tenir la visió, la confiança i la capacitat suficient per a realitzar un projecte tan ambiciós".

Anna Comnè (s. XII) va estar envoltada d'un cercle familiar de grans dones com Irene Ducas (mare), Maria de Bulgària (àvia materna), Anna Dalassè (àvia paterna) i Maria d'Alània (sogra), que li van ensenyar tot el que havia de saber per a destacar en el món del poder i del coneixement, pensant que seria l'emperadriu del gran Imperi bizantí, objectiu pel qual va lluitar tota la seua vida, sense aconseguir-ho.

No obstant això, moltes altres dones van aconseguir aquest rang i van gaudir d'un immens poder polític, com és el cas de Teodora, l'emperadriu corregent amb Justinià, defensora dels drets de les dones (s. VI); Irene, la primera emperadriu bizantina que va ocupar el tron per si mateixa (s. VIII) o Zoè, que va governar amb tres emperadors diferents i, un breu temps, amb la seua germana Teodora Porfirogènita (s. XI).

També les dones aristocràtiques i imperials van exercir un paper important en la cultura bizantina pel seu mecenatge artístic, sent algunes d'elles escriptores: Anícia Juliana (s. V - s VI) va patrocinar la construcció i decoració de l'església de Sant Polieucte; Anna Comnè, a més de ser autora de l'obra històrica l'Alexíada, va patrocinar a altres erudits com Eustraci de Nicea; la seua coetània Irene Sevastokratorissa va comissionar al famós historiador Constantí Manassès el text Chronike Synopsis, narració sobre la història del món; la poeta religiosa Càssia (s. IX) va ser una de les primeres compositores de la qual es conserven transcripcions notades de les seues obres i Teodora Raulena (s. XIII) va escriure la Vida dels germans iconòduls Teodor i Teòfanes Grapte.

En el s. XII, fora de l'àmbit bizantí, trobem innombrables dones que van destacar en diferents camps: la polímata Hildegarda de Bingen, la filòsofa Heloïsa del Paràclit, l'escriptora dels Lais Maria de França, la trobadora Comtessa de Dia; la gran científica Trotula de Salern o la reina Elionor d'Aquitània, entre altres.

Indications

-CUC: Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.

-Grec Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època bizantina de gènere i temàtica diversos.

-Història 2 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a l'Imperi bizantí.

Documents