Character
Nacisa

Narcisa Torres

(Rosa Trincares)

Unknown 18th century ‖ Unknown 18th century

Period of activity: From 1732 until 1734

Geographical classification: Europe > Spain

Socio-cultural movements

Early modern period > Baroque

Early modern period > Enlightenment

Groups by dedication

Activists > Feminists (activists)

Writers > Poets

Writers > in > Catalan

Context of feminine creation

Cal situar l’obra de Narcisa Torres en la tradició de l’anomenada poesia laudatòria, poesia circumstancial publicada entre els preliminars d’impresos antics dels segles XVI-XVIII que va permetre l’aparició dels primers testimonis de poesia impresa d’autoria femenina en l’àmbit lingüístic català. Entre els versos femenins més antics del nostre domini, s’hi troba un sonet de Jerònima Galés, publicat el 1562, en castellà, en un dels volums que ella mateixa va dur a la impremta mentre dirigia el taller impressor dels Mey i que es pot consultar ací: (20-03-2022), <https://bivaldi.gva.es/es/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/bio-jeronimagales-soneto-Rafael.pdf>. Es tracta d’una composició breu, de to reivindicatiu en què Galés defensa la seua vàlua com a impressora. L’autora al·ludeix, entre línies, a les “llengües” misògines que critiquen les dones per exercir en esferes no reconegudes socialment com a pròpies de dona.

Dins del domini lingüístic català, es conserven nombroses composicions poètiques laudatòries signades per una dona fins al segle XVIII. Quan es produí el declivi d’aquesta moda d’incloure poemes en preliminars, la majoria dels textos foren escrits en castellà, a excepció, però, dels textos de Rosa Trincares (Narcisa Torres), i d’altres autores com sor Jerònima Bosch, sor Maria Tomasa Collarés Fabra, sor Caterina Gubert i d’Aguilar o sor Isabel Vigurós i Bosch que escriviren poesia laudatòria en català al segle XVII. Pel que fa al segle XVIII, tan sols trobem quatre peces rubricades amb nom de dona: tres d’ells de Rosa Trincares, consagrades a lloar els impresos del notari i lexicògraf Carles Ros. 

Review

L’obra, en català, d’aquesta poeta barroca que va viure al segle XVIII s’integra en l’anomenada poesia laudatòria o de preliminars, a la qual van contribuir un nombre destacat de dones a la península Ibèrica entre els segles XVI i XVIII. La poesia laudatòria es publica als preliminars dels impresos antics, al costat d’aprovacions, llicències eclesiàstiques, dedicatòries o pròlegs d’autor i solien ser textos que els autors recollien com una mena d’autoelogi. Rosa Trincare, anagrama de Narcisa Torres, aprofita l’espai atorgat per Carles Ros, a qui anaven dedicades les composicions, per a reivindicar el valor literari de les dones poetes en una d’elles.  

 

 

Justifications

  • Poesia en català del Barroc, autora de dos sonets i d’un romanç heroic.
  • Poesia laudatòria, una mena d’elogi, a Carles Ros.
  • Reivindicació de l’autoria femenina contra les males llengües.
  • Reivindicació del valor literari de les dones poetes.
  • Ús de l’anagrama Rosa Trincares ( Narcisa Torres) per a signar l’obra.

Biography

Es conserven escassíssimes dades personals de la poeta, que signa amb l’anagrama Rosa Trincares. Des que l’investigador Faustino Barberá (1905) desxifrà la incògnita sobre la identitat d’aquesta autora, se la relaciona amb Narcisa Torres, parenta del notari i poeta Marià Torres, procedent del cercle d’amistats de Ros. Fou autora de dos sonets i d’un romanç heroic en català; obres que aparegueren publicades entre els anys 1732-1734 en tres volums del notari i lexicògraf Carles Ros, amb la intenció de lloar l’autor o els llibres: Práctica de ortografía (1732), Tractat d’adages (1733; reed. 1736 i 1788) i Epítome del origen (1734). La poeta aprofitaria l’oportunitat que li brindava el notari valencià per a reivindicar per mitjà d’aquests versos de circumstàncies el seu «sagrat numen» (do diví) contra la mala consideració que rebia l’escriptura poètica en les dones. També faria una defensa de la seua llengua i del dret a usar-la, perquè lamentava que sent valenciana «apenes encertava jo a escriure una paraula» en l'idioma propi i explicava que aquesta circumstància va canviar «al veure tos llibrets» pels quals «mamprenguí aquesta obra no poc àrdua».

 

Works

1) Sonet «Cuiden els Metjes de curar dolènts...», dins Pràctica de ortographia para dos idiomas, castellano y valenciano..., (1732) València: Hereu de Vicent Cabrera, f. 8, (20-03-2022), <https://books.google.es/books?id=SliuNNdhpjEC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false>

2) Sonet «Tan gustosa quedì, y tan agradada...», dins Tratat de adages y refranys valencians, y pràctica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana..., (1733) València, Hereu de Vicent Cabrera, p. 14-15 [2a reimpr. 1736, p. 15], (20-03-2022), <https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=1745>

3) Romanç «Ser lloats, y aplaudits mereixen Carlos...», dins Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano..., (1734) València, Cosme Granja, f. 37-42, (20-03-2022), <https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=1587>

Bibliography

NISE, Literatura catalana de l’edat moderna. Edició digital del poema, (26-03-2022), <https://www.nise.cat/ca-es/Biblioteca-Digital/Autors/Autor/Poema/pid/143/Ser_lloats_i_aplaudits_mereixen_Carlos>

Barberá, Faustino (1905). Conferencias sobre bio-bibliografía de Carles Ros València, Impr. de Francisco Vives Mora.

Herrero Herrero, María Ángeles (dir.) (2021)  Escriptores valencianes de l’Edat Moderna. Portal temàtic de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, (20-03-2022), <https://www.cervantesvirtual.com/portales/escriptores_valencianes_edat_moderna/rosa_trincares/>

Rubio, Antoni. «Rosa Trincares o ‘sr. Ros, cantaire’», El Mundo. Comunidad Valenciana, 17-12-2017, (26-03-2022), <https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/12/17/5a326b5822601d4a468b45c9.html>

Miralles, Eulàlia & Zaragoza, Verònica (2019). «Les poetes de Carles Ros. (Amb unes notes sobre l’ús del sonet a la València del primer Setcents)», dins V. Escartí (ed.), Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando. Valencia: Universitat de València, pp. 333-364.

Peris, Laura (2020). “Narcisa Torres” dins Antoni Furió (ed.), Quinze dones valencianes. Catarroja: Afers, 2020, pp. 197-221.

Zaragoza, Verònica (2013-2014). “‘Sapientia absconsa et thesaurus invisus’. Notes sobre la presència femenina en les premses rosselloneses (segles XVI-XVIII)”, dins  Verònica Zaragoza i Marc Sogues (coord.), Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona, LIV, pp. 262-297. 

Didactic approach

L’obra de l’autora pot servir per als Blocs d’Educació literària de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO en l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura. Adient per al Bloc 2, Llegir i escriure i el Bloc 3, Coneixement de la Llengua (treball de l’evolució de la llengua i ortografia, aspectes lexicogràfics, sociolingüístics, fonètics…). 

També pot usar-se per a treball l’autoria en les obres de producció femenina: l’ús de pseudònims (Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, Maria de Bell-lloc pseudònim de Pilar Maspons…), l’anonimat en la poesia popular, el joc amb els noms (Poesia de Clementina Arderiu “Clementina em dic”). 

Relacionada pel tema de la reivindicació de la vàlua de les dones amb el poema de la impressora valenciana Jerònima Galés, escrit en castellà. 

Documents