Review
Anna Comnè (1083-1153), filla de l'emperador bizantí Aleix I Comnè i Irene Ducas, va ser l'hereua al tron fins que va nàixer el seu germà, el futur Joan II. Les dones del seu cercle familiar li van procurar nombrosos sabers i li van donar suport per a ser emperadriu. El seu espòs Nicèfor Brienni no la va secundar en el complot per a destronar al seu germà, el qual la va enviar a un monestir. Allí es va dedicar a l'estudi de la història i filosofia, va formar i va sostenir un notable cercle literari, va patrocinar a altres erudits i va escriure l’Alexíada, l'obra del regnat del seu pare. Va ser la primera dona a relatar un moment crucial de la història medieval. Els intel·lectuals de la seua època admiraven la seua vasta formació i sòlid saber.
Justifications
- Princesa bizantina de gran cultura, assessorada per les dones del seu cercle familiar.
- Va lluitar durant tota la seua vida per ascendir al tron que li corresponia com a primogènita.
- Va ser una de les primeres dones historiadores occidentals.
- Va escriure l’Alexíada, història del regnat del seu pare l'emperador Aleix I.
- La seua obra va ser model medieval de discurs historiogràfic bizantí.
- Va patrocinar altres erudits i va gaudir de gran prestigi entre la intel•lectualitat de la seua època.
Biography
Anna Comnè (1083-1153) va ser filla de l'emperador bizantí Aleix I Comnè i Irene Ducas. Va nàixer a la sala Porpra del Palau Imperial i se la va considerar hereua al tron, però el fet de ser dona suposava un obstacle per a ocupar-lo. Va ser promesa a Constantí Ducas per a consolidar l'aliança entre les famílies i assegurar un legítim hereu al tron. Després del naixement del seu germà Joan, nomenat hereu, i la mort del seu promès, va contreure matrimoni amb Nicèfor Brienni, estadista i historiador, amb el qual va tenir dos fills i dues filles. Sempre va intercedir per ell perquè fora nomenat successor d'Aleix I.
Les dones del seu cercle familiar li van proporcionar una excel·lent formació cultural i gran suport en la disputa successòria. A més dels sabers cortesans, va estudiar el trívium (gramàtica, dialèctica i retòrica), el quadrívium (geometria, aritmètica, música i astronomia) i estratègia militar. Durant el funeral d'Aleix I, amb el suport de la seua mare, va intentar assassinar al nou emperador Joan II, que les va enviar al monestir de la Mare de Déu Plena de Gràcia; en canvi, va convertir en conseller el seu marit, al no estar implicat en el complot.
En el monestir es va dedicar a l'estudi de la filosofia i la història, va formar i va sostenir un notable cercle literari i va patrocinar a altres erudits com Eustraci de Nicea i Miquel d'Efes.
Als seixanta-cinc anys, va decidir continuar l'obra que havia iniciat el seu espòs sobre el regnat i les gestes dels Comnè. Va escriure una àmplia història, coneguda l’Alexíada (1148). En ella narra la història política i militar de l'Imperi bizantí durant el regnat del seu pare Aleix I Comnè (1081-1118), incloses les campanyes militars que aquest va dur a terme contra els turcs, cumans, petxenegs, normands i croats. Aquesta obra és una de les principals fonts primàries sobre la història de Bizanci de les quals es té coneixement. La Alexíada documenta la interacció de l'Imperi bizantí amb la Primera Croada i destaca les percepcions conflictives d'Orient i Occident a principis del segle XII.
Encara que Anna intenta escriure una obra imparcial, no descriu amb la mateixa simpatia a tots els personatges. Estimava la seua família, però detestava el seu germà Joan II i el seu successor Manuel. Tampoc li agradaven les qualitats del papa de Roma, dels sacerdots llatins (llatí significa habitant de Roma enfront de romà, referit als greco-bizantins) o d'alguns nobles occidentals.
En la seua obra hi ha evidències del seu coneixement sobre medicina. Anteriorment, havia dirigit el gran hospital i orfenat de Constantinoble, on impartia classes de medicina a les infermeres, i va formar part del consell mèdic que va assistir al seu pare. La descripció dels últims dies de vida de l'emperador té l'exactitud d'un informe mèdic i recorda les descripcions de l'epidèmia de pesta d'Atenes, de Tucídides i la de Constantinoble, de Procopi.
Es nota la seua afició pels clàssics (Homer, Plató, Aristòtil, Heródoto, Tucídides i Polibi, els tràgics, els oradors etc.) i per la Bíblia. També sent atracció per les endevinacions i auguris, però els critica amb duresa. Així mateix, es dedueix que tenia experiència en arts plàstiques, especialment en pintura, per les descripcions del físic d'alguns personatges com Maria d’Alània, Irene Ducas o Aleix I.
L'autora destaca la importància d'una educació eficaç per als seus coetanis que evitaria mals a la humanitat i que s'emmarcaria dins del corrent civilitzador i d'expansió de l'hel·lenisme medieval.
Ana Comnena no va complir el seu desesperat desig de ser emperadriu, però s'ha convertit en la primera dona a relatar un dels moments més fascinants de la història medieval.
Jordi Tornikis la va considerar com una persona que havia aconseguit “els més alts cims de la saviesa, tant laics com divins”.
Works
English
Spanish
Catalan
Bibliography
-Comnena, Ana. (1989) “La Alexíada”. (Emilio Díaz Rolando, Trad.). Sevilla: Universidad de Sevilla, en Enciclopedia Mercabá, (consultat el 19/11/2022),
<https://www.mercaba.es/bizancio/alexiada_de_ana_comneno.pdf>
-Comnena, Ana. (2020) La Alexíada. Una historia del imperio bizantino durante la primera cruzada (Emilio Díaz Rolando, Trad.). Barcelona: Ático de los libros.
-Díaz Rolando, Emilio (1992). "Ana Comnena y la historiografía del periodo clásico: aproximación a un debate", en Erytheia, 13, p. 29-44, (consultat el 19/11/2022), <http://interclassica.um.es/var/plain/storage/original/application/f22b2e22e41c895842980d1f0840a6bc.pdf>
-Escribano Velasco, Consuelo (2015). “Ana Comneno, la princesa que no pudo reinar mas que en la historia”, en Ermitiella (consultat el 19/11/2022), <http://ermitiella.blogspot.com/2015/09/ana-comneno-la-princesa-que-no-puedo.html>
-Iommi Echeverría, Virginia. (2015). “La medicina en los siglos XI y XII a partir de la Alexiada de Ana Comneno”, en Byzantion Nea Hellás, 23, p. 175-210, (consultat el 19/11/2022),
<https://byzantion.uchile.cl/index.php/RBNH/article/view/37824/39458>
-Reed-Leal, Andrea (2021). “La historia en femenino”, en Revista de la Universidad de México, (consultat el 18/11/2022), <https://www.revistadelauniversidad.mx/articles/22f5c08e-84d6-43cc-a2e4-64954f843cd4/la-historia-en-femenino>
Didactic approach
-CUC: Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.
-Grec Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.
-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.
-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època bizantina de gènere i temàtica diversos.
-Història 2 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a l'Imperi bizantí.
Documents
