Ressenya

Sulpícia va viure a la Roma d'August, era filla de l'orador Serbi Sulpici Rufo i neboda de Messal·la. Freqüentava els ambients intel·lectuals i és l'única poetessa romana de l'època clàssica l'obra de la qual se'ns ha transmés. L'anomenat Cicle de Sulpícia s'ha preservat en el llibre III del corpus de poemes del poeta elegíac Tibul. Està compost d'un grup de poemes (del 13 al 18) a manera d’epistulae amatoriae, on l'autora descobreix, sense pudor, els seus propis sentiments, contraris a les normes socials.

Justificacions

• Va ser una puella docta que es va apropiar de la paraula per a mostrar el seu “jo” d'enamorada.
• És l'única poeta romana els versos de la qual se'ns han transmés.

Biografia

Sulpícia deixa constància de la seua filiació, amb més o menys claredat, en algun dels seus versos. Servi Sulpici Rufo és el nom complet del seu pare. La seua mare, Valèria, era germana de Marc Valeri Messal·la Corví, general i fundador del Cercle de Messal·la. Òrfena de pare, Sulpícia va quedar molt prompte sota la tutela del seu oncle matern. Això, a més d'una posició social sense estretors, degué facilitar la seua integració plena en un ambient de creació literària i el seu contacte amb alguns dels poetes més rellevants del moment, com l'elegíac Tibul.

La seua història d'amor amb Cerint, un romà del qual desconeixem condició, origen, dedicació i fins i tot nom autèntic, s'extrau de la lectura de les seues poesies. 

Respecte a la relació entre Sulpícia i el poeta Tibul, es pensa que degué existir almenys un contacte freqüent, facilitat per la pertinença de tots dos al cercle de l'oncle de Sulpícia. A més, ocorre que un grup de poemes del Corpus Tibullianum, el conjunt de composicions signat per Tibul, concretament els que van del 13 al 18, contenen una declaració indubtable d'autoria: apareix clarament el seu nom, al·ludeix al seu moment vital concret i, a la manera dels altres elegíacs, inclou el nom del seu estimat. Escrits amb el to i la forma de cartes breus amatòries, tenen per tema l'amor de l'autora per Cerint, a qui s'ha tractat d'identificar amb l'aristòcrata Cecili Cornut, a qui al·ludeix Tibul en dos dels seus poemes. 

Durant molt de temps, els estudiosos van considerar Sulpícia una autora aficionada, sense valor literari. És molt recent, de les últimes dècades del segle XX, el canvi d'enfocament, cap a una nova valoració en tant que genuïna expressió literària. 

La figura i la poesia de Sulpícia ens és menys coneguda que la de Safo; resulta, a més, completament obviada en el cànon, com ocorreguera amb Corinna. Amb el seu nom, la Història ens ha llegat una interessant col·lecció de versos que, malgrat la seua índole fragmentària, resulten inspiradors. Després d'ells es descobreix una veu que s'eleva amb força per damunt de les convencions, a més d'infinites i suggestives possibilitats interpretatives.

García-Gasco, Rosa (2019). “Sulpicia. Dos poetas olvidadas”, en el Blog: Teo Palacios. (consultat el 14-05-2021), <https://teopalacios.com/sulpicia-dos-poetisas-olvidadas-con-el-mismo-nombre/>

Obres

Angles

• Elegies

Espanyol

• Elegías

Català

• Elegies de Sulpícia

---

Bibliografia

-Alvar, Antonio (1993). Poesía de amor en Roma, Catulo, Tibulo, Lígdamo, Sulpicia, Propercio. Madrid: Akal/Clásica.

-Cantarella, Eva. (1997). Pasado próximo: mujeres romanas de Tácita a Sulpicia. Madrid: Cátedra , pp.181-188.

-López, Aurora (1994). No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas, pp. 75-94.

-Luque, Aurora (2020). Grecorromanas. Lírica superviviente de la Antigüedad clásica. Barcelona: Planeta, pp. 206-218.

-González, Berta. (2012).“La obra de una Docta puella (Tibul. Carmina III 13-18)”, en Quaderns de Filologia. Estudis literaris, vol. XVII,  pp. 59-64, (consultat el 14/05/2021), <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4145299>

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloque  Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana; Bloque  Continuidad del patrimonio cultural.  Literatura, arte y ciencia.

-Latín 4º ESO: Bloque El texto latino y la traducción; Bloque Legado y patrimonio.            

-Latín Bachillerato: Bloque  El texto: comprensión y traducción; Bloque  Educación literaria.

-Literatura Universal 1º Bachillerato: Interpretación de fragmentos de época romana de género y temática diversos.

-Lengua Castellana y Literatura ESO: Bloque Educación literaria.

Documents